Pla de foment de la lectura. Els llibres: els cremem o els prohibim?

Llicència Creative Commons

J. Ignasi Fernández Daroca

Va passar en aquest ordre: primer va venir l’home; després, el foc i després, els llibres. I des d’aleshores sempre hi ha hagut pires llibresques. Si teniu ocasió de visitar Berlín, i passeu per la Bebelplatz, al costat de l’Òpera, mireu a terra i, des d’una finestra de vidre, podreu contemplar una biblioteca buida instal·lada al subsol amb cabuda per a 20.000 volums, el nombre de llibres que els camises brunes i les Joventuts Hitlerianes van cremar la nit de 10 de maig de 1933. És sabut que el paper crema amb dificultat -necessita assolir els 451 graus Fahrenheit- així que la foguera va haver de ser descomunal. Aquella fatídica nit es van produir 34 fogueres més a Alemanya i pel que fa a l’elenc d’autors en combustió, no és gens difícil d’intuir: Stephan Zweig, Sigmund Freud, Roxa Luxemburg, Karl Marx, Ernst Hemingway…

Des de Berlín viatjo a la biblioteca d’Alexandria que va ser pastura de les flames en diverses ocasions i, ja de pas, visito altres cremes recents com la de la biblioteca de Sarajevo en plena guerra de Bòsnia, la de Los Ángeles el 1986 o la de Bagdad el 2003. La devastació del foc, aquest efecte holocàustic de les flames, ens toca en el més profund del nostre ésser, però el cert és que més enllà de simples fins propagandístiques, les fogueres de llibres han aconseguit censurar entre ben poc i res i si no, que ho preguntin a Luter, a J. K. Rowling , o a Karl Marx.

Considerem ara per un moment la prohibició o la censura de llibres. A l’URSS, se m’acudeixen com a exemples de llibres proscrits l’impagable Dr. Zhivago de Boris Pasternak i El Maestro y Margarita de Mikhaïl Bulgakov. Podem afegir a aquesta llista autors com Alexander Solzhenitsyn, Orwell i Nabokov. Censurats? sí, però tots ells llegits gràcies al sistema d’autoedició zamisdat, ja sigui mitjançant còpies a mà o amb paper carbó, i ja en els darrers anys del règim, recorrent a la fotocopiadora.

Això del zamisdat es va estendre als països de l’òrbita comunista. En un innegable exercici de col·laboracionisme bilateral entre dissidents, a Txecoslovàquia s’editava a zamisdat autors polonesos prohibits mentre que a Polònia publicaven clandestinament obres de Vàclav Havel, Milà Kundera o també poemes del Nobel txec Jaroslav Seifert. Quin va ser el resultat? Sí, ho han endevinat: l’augment de la desitjabilitat de les lectures txeques a Polònia.

A la RDA també es va recórrer al zamisdat, però la cosa tenia la seva broma perquè l’art. 9 de la Constitució de 1949 disposava amb desvergonyida literalitat que “no existeix la censura” (sic) i posteriorment, a la Constitució de 1968 es declarava la llibertat d’expressió. De tots els títols que es van prohibir a l’Alemanya comunista destaco -per patir un desorbitat vilipendi internacional- Animal Farm d’Orwell, ja que per motius ben diferents també es va prohibir a l’Espanya franquista i a l’Aràbia Saudita- encara que allà fos perquè els personatges eren porcs antropomòrfics. En general, i durant molts anys, a la RDA no es va poder llegir Kafka, Robert Musil o Günter Grass. Per aquesta raó, a la Fira del Llibre de Leipzig es robaven de les prestatgeries els exemplars occidentals, mentre altres apetents lectors suplicaven als seus avis, que disposaven de visat a la RFA, que els portessin amagats als pantalons un exemplar del Spiegel o qualsevol obra que trobessin de Sartre o de Kafka.

Als EUA els dos últims anys s’ha incrementat dramàticament la llista dels llibres censurats: s’ha passat de 3500 títols a 10.000 durant el curs 2023-2024. Al capdavant dels estats restrictius es troben Iowa i Florida. Atenció! Estem parlant de retirar novel·les com Arrels d’Alex Haley, Cien años de soledad, de García Márquez, Beloved i L’ull més blau de Toni Morrison, obres com La casa de Bernarda Alba de Lorca, i de vetar autors com Mark Twain, Dickens o Shakespeare. Tot allò que refereixi a sexe, o a raça, o a color, o al col·lectiu LGTBQ+ acaba sent prohibit per les pressions que exerceixen associacions ultra conservadores com Moms of Liberty, conscients que obrant d’aquesta guisa vulneren frontalment la primera esmena. Resultat? En aquells estats en què no s’han prohibit determinades obres, els joves s’organitzen en clubs i envien llibres als companys d’aquells estats que sí que pateixen la censura. D’altra banda, la prohibició “funciona”: s’han creat associacions pro llibres com la Fundació 451 i, sobretot, es percep un interès notori i creixent per la lectura. Vegem un cas més de reacció: al comtat de Collier, a Florida , el polèmic governador Ron de Santis ha arribat a vetar setze obres de Stephen King. Davant d’això, el celebèrrim autor va replicar desafiant: “alguna cosa he d’estar fent bé”. En la mateixa línia , quan van retirar de les biblioteques El conte de la criada, de Margarete Atwood, l’escriptora canadenca va replicar provocadora: “Endavant, atreviu-vos a censurar el meu llibre. Encara es llegirà més”

No crec que es pugui determinar quins han estat els llibres “més prohibits” de la història, però no seria desafortunat citar, entre d’altres: L’amant de Lady Chaterley, Els Versos Satànics, la Bíblia, El Kapital o el reiterat Animal Farm. Siguin més o menys prohibits, del que no tinc cap dubte és que els títols esmentats sí que formen part dels llibres més llegits.

Si ens posem seriosos i portem a col·lació els últims resultats PISA en comprensió lectora, el que hem estat dient fins ara pot sonar irònic i frívol; fins i tot pot resultar desafiant i burleta si entrem a valorar l’eficàcia de les mesures del Departament de Cultura i el d’Educació i les 200 pàgines del Pla Nacional del Llibre, el grup d’assessors, la constitució de tot un Consell Nacional de la lectura – integrat per ni més ni menys que 48 membres- i després, esprement com una llimona el Decret d’autonomia de Centres, la creació de milers de Plans lectors individualitzats, un per a cada centre.

Sí, estic sent irrespectuós, però no oblideu que aquesta administració que pretén ara fomentar la lectura és la mateixa que denigra la transmissió de coneixements – i per tant el coneixement en si-, que no gosa prohibir els mòbils a l’ESO, que va retirar al seu dia els llibres dels centres escolars i que ha inundat les aules amb pantalles. Assentats aquests antecedents, per més que s’omplin la boca de Consells, Plans nacionals i Assessors, algú es creu que aconseguiran que els nostres escolars s’interessin pels llibres?

Doncs precisament per la nul·la credibilitat que ens mereix aquest bonisme del Departament, s’imposa una mínima reflexió -he dit mínima- de tot el que he exposat i creieu-me, vist així, això de censurar no es tracta de cap ocurrència: en l’edició de 2021 els llibreters de la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern de Gràcia van retre homenatge a la censura per “la seva inqüestionable i històrica contribució al foment de la lectura”.

Fomentar l’hàbit lector: Per què no ens oblidem del Departament i preguntem als llibreters de la Fira de Gràcia?

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons