Objectiu educatiu: la servitud voluntària

En això està ficat el sistema educatiu des de fa algunes dècades

Llicència Creative Commons

Xavier Massó

Cada vegada és més evident que l’enginyeria social avui rampant fa dècades que està injectant en els nostres sistemes educatius una càrrega teleològica que, per mitjà del primat d’allò «emocional», persegueix com a efecte assolir el que ja La Boétie (s XVI) havia anomenat “la servitud voluntària“.

Per a La Boétie, més enllà de qualsevol força repressiva, l’acceptació de la servitud és en última instància voluntària perquè pressuposa un consentiment per part del sotmès al seu sotmetiment. Marx ho abordarà al XIX en termes d’alienació: la “falsa consciència“, degudament proveïda amb les preceptives dosis de «l’opi del poble».

A mitjans del segle XX, Aldous Huxley entén que l’objectiu continua sent el mateix, però amb tot el que des d’aleshores havia plogut, l’escenari per a la seva consecució es presentava força més complex. Fins llavors, el sotmetiment havia vingut en general acompanyat de la promesa demorada d’una transcendència que aportava el consol necessari en un món on la desgràcia i el patiment es considerava una fatalitat còsmica.

Huxley percep lúcidament el seu temps i el canvi «d’estratègia» que s’hi va produir. Ara es tractarà de trobar la fórmula de la dictadura perfecta, aquella que ningú percebi com a tal i l’esclau, no sent conscient de ser-ho, s’hi senti conforme, «feliç», sent-ho.

Però, una vegada havent deixat enrere tota transcendència, perquè això funcioni cal erradicar de la ment del futur serf la determinista idea de “fatalitat” còsmica, perquè a aquesta li era inherent un element de “resignació” que no podia funcionar sense el consol que exercia la promesa d’un més enllà transcendent que, d’esdevenir-se immanent, i en no ser aquest l’àmbit per al qual havia estat concebuda, no només no pot funcionar, sinó que es pot convertir en un perill per la frustració de les expectatives generades: així doncs, fora mil·lenarismes de qualsevol tipus. I amb què mediarà llavors allò real? Sense problemes: se suprimeix també la possibilitat de mediació. Al final resulta que no era «la imaginació al poder», sinó la «immediatesa al poder».

Es tracta doncs de recuperar el voluntarisme del servent laboetià, però degudament adaptada al nou escenari. Per això ens diu Huxley a la seva ‘Brave new world revisited‘ que no és el model de ‘Nineteen eighty four‘ el que funciona, sinó el seu de ‘Brave New World‘: ningú se n’hi vol anar. Uns perquè ni tan sols s’ho poden plantejar; d’altres perquè entren en pànic només de pensar-hi.

La qüestió és doncs com aconseguir això en un món que resulta ser cada cop més descregut. És a dir, una vegada deixada enrere tota idea de transcendència decau també la seva projecció sobre allò mundà. La conformitat requerida no podrà doncs provenir de la transcendència, sinó de la seva contrària: la immanència en la seva fugacitat, en la immediatesa d’un constant «ara i aquí» com a referent únic. I per això només cal universalitzar la descreença per mitjà de la ignorància. Aconseguir-ho és més complex: cal posar el psicologisme al servei de l’enginyeria social; al servei del sociologisme. Tota una paradoxa, però summament efectiva.

Un objectiu, aquest, al qual s’hi han consagrat ímprobes esforços amb un afany digne de millor causa. En alguns casos fins i tot jugant a l’aprenent de bruixot i de bona fe; d’una ingenuïtat entendridora sense cap mena de dubte, i d’una utilitat més que dubtosa en la mesura que han servit per blanquejar un projecte d’enginyeria social predador al qual serveixen alhora de pitança. Com se sol dir, de bones intencions n’està l’infern ple…

I per més prosaic que ens pugui semblar, tot indica que la fórmula consisteix a desmanegar el model il·lustrat procedint a la seva desconstrucció, desproveint-lo de l’esperit que el va animar i metamorfosar-lo posant-lo sota l’influx de les coartades emocionals, que sí que funcionen sota el primat de l’ara i aquí – l’hic et nunc dels llatins-, a bon resguard del perill de qualsevol mediació conceptual o abstracció que suposi el més mínim indici de criteri.

Cal destruir doncs els mateixos fonaments de la Il·lustració, els carreus sobre els quals s’havien edificat, amb més o menys fortuna, els darrers dos segles de la nostra història. Però ens quedem, certament, amb els recursos i progressos instrumentals que ens ha anat aportat, ara posats sota una nova lògica, esqueixats de l’esperit que els va animar: la kantiana divisa del sapere aude, i la degradació de l’igualment kantià imperatiu categòric a una grollera, carrinclona i doctrinària consigna de catecisme laic, quan n’era tot el contrari: la condició de la possibilitat de tota moral. I amb això retornar la humanitat a la minoria d’edat intel·lectual de la qual tot just se n’estava aconseguint sortir. Ara ja no sota la tutela de Déu, sinó potser de la IA. Fins i tot és possible que ja ho hagi pensat i decidit.

Per tal que el serf se senti feliç en la seva immediatesa és imprescindible que NO PUGUI de cap manera ni acudir-se-li aspirar a res més. I per això cal situar certs horitzons fora del rang del seu abast conceptual; és per tant imprescindible que l’individu no tingui criteri i, lògicament, que la finalitat de l’educació no consisteixi a fornir-lo d’eines per a formar-se’l, així com inhibir-lo de qualsevol indici d’esperit de superació, no fos s’esquerdés l’encaix emocional de l’individu amb el seu l’entorn: el somni de la lobotomia incruenta fet realitat.

Educativament es tracta de proveir l’educand, individuat en la seva singularitat irreductible, amb els mecanismes psico-emotius de vindicació de la seva pròpia identitat, extrínsecament induïda, en un sentit que faciliti la seva funcionalitat instrumental dins de l’engranatge productiu i social. Res més. O sigui, adequar el seu psiquisme a la seva incardinació social perquè resulti funcional com a força de treball i com a consumidor, i que no creï problemes.

Sí, anem camí de la servitud voluntària forçosa. En això està ficat el sistema educatiu des de fa algunes dècades. I de moment progressa adequadament…

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons