Entrevista a Nuno Crato, ministre de Portugal (2011-2015), professor, escriptor, investigador i reconegut expert internacional educatiu

Nuno Crato: “Els manuals són fonamentals per a la bona formació”

Llicència Creative Commons

Andreu Navarra

Nuno Crato, el ministre d’Educació que va portar Portugal als millors resultats educatius de la seva història, acaba de publicar Apología del libro de texto (Narcea, 2024), un llibre que es capbussa en la necessitat d’estructurar i simplificar els continguts educatius per aconseguir un millor aprenentatge integral. President d’“Iniciativa Educaçao”, professor-investigador de matemàtiques i estadística al Cemapre/ISEG de la Universitat de Lisboa, és també un comunicador incansable, a més d’un home dotat d’una gran afabilitat i capacitat de comunicació.

Com és el llibre de text ideal? Què ha de contenir?

És difícil dir-ho en poques paraules. Li asseguro, sense exagerar, que vaig dedicar gairebé totes les cent cinquanta pàgines del meu llibre a desenvolupar aquesta idea. En la seva part formal, ha d’estar ben escrit, ser comprensible, lliure d’errors i contenir exercicis, preguntes i activitats que ajudin l’aprenentatge.

En el seu aspecte pedagògic, a risc d’ometre moltes altres característiques essencials, destacaria que és una traducció del currículum d’una manera que organitza l’aprenentatge dels estudiants, i aquesta traducció ha de ser tan estructurada, progressiva i ambiciosa com sigui possible.

“[El manual] és una traducció del currículum d’una manera que organitza l’aprenentatge dels estudiants, i aquesta traducció ha de ser tan estructurada, progressiva i ambiciosa com sigui possible”

Creu que, actualment, és també una “traducció del currículum”?

Hauria de ser-ho. En teoria pressuposo que hi ha un currículum organitzat i que el manual ho tradueix. Però sovint, infeliçment, el currículum és tan dolent o imprecís que els bons manuals esdevenen “el currículum”…

És millor, és clar, que no tenir res estructurat, però això és invertir les coses.

Disposen de llibres de text de qualitat actualment a Portugal?

Sí. Tot i que la qualitat és variable. El 2006, es va introduir a la llei un procés d’avaluació i certificació de manuals, cosa que va resultar en una millora substancial dels mateixos. Més tard, quan va canviar l’orientació educativa, a partir del 2016, aquest procés a la pràctica va ser descuidat, per això la qualitat és avui força variable.

Considera necessària una política pública d’avaluació i certificacions per a tots els llibres de text?

Sí. Una política d’avaluació i de certificació pot millorar moltíssim la qualitat dels manuals. I no oblidem que els manuals són fonamentals per a la bona formació dels alumnes, tant directament com a través de professors i pares.

“Una política d’avaluació i certificació pot millorar moltíssim la qualitat dels manuals”

Hi ha estudis que demostren que els manuals són summament eficaços per a professors amb menys preparació o menys experiència, però que acaben sent útils fins i tot per als millors professors i són grans aliats per als pares, ja que amb un manual escolar poden ajudar millor els fills.

En el cas de les famílies més desafavorides, ¿seria un element igualador?

Sí, sens dubte, perquè permet transferir de manera organitzada el coneixement als estudiants i facilita que les famílies amb menys recursos puguin seguir allò que els seus fills estan estudiant i, així, ajudar-los. Això és important per a totes les famílies, però encara més per a aquelles que no tenen una bona biblioteca i tenen menys recursos culturals i econòmics.

Com i quan va començar el desprestigi del llibre de text?

Es pot dir que la crítica als llibres de text és antiga, possiblement tan antiga com els manuals. Però hi ha una reacció més moderna que ens hauria de preocupar. Té les arrels en idees relativistes i anticientífiques que disminueixen la importància del coneixement. La filosofia postmoderna, en particular, resta importància als grans èxits de la humanitat, com les matemàtiques i la ciència, i resta importància a les grans creacions, com la música i la literatura. Aquest menyspreu es tradueix, en el cas dels llibres de text, en desinterès, o fins i tot en atac, a la transmissió organitzada i ben estructurada del coneixement. Si el coneixement acumulat per la humanitat no importa, aleshores no valdria la pena transmetre’l als llibres de text.

“La filosofia postmoderna, en particular, resta importància als grans èxits de la humanitat, com les matemàtiques i la ciència, i resta importància a les grans creacions, com la música i la literatura”

A les dècades de 1960 i 1970, en particular, va començar a desenvolupar-se l’hostilitat cap als llibres de text tant als Estats Units com a França. Es deia que allò important no era saber, sinó crear, com si fos possible ser creatiu sense tenir coneixements bàsics.

Permeteu-me fer un parèntesi: en aquest segle disposem de dades i estudis sobre la formació d’estudiants a molts països del món, dades que ens permeten conèixer l’evolució d’aquests països i com es divideixen els resultats dels estudiants de diferents estats i territoris. Em refereixo a PISA, TIMSS i altres estudis. Aquests informes ens van portar a comprovar que hi ha països amb una educació més estructurada i enfocada a un currículum exigent i ben organitzat – em refereixo a Singapur, Japó i altres països. A molta gent no li agraden aquests resultats i diuen que aquestes dades poden ser reals, però només fan referència a coneixements memoritzables i exercitables, és a dir, com diuen, a coneixements mecànics, i que aquests països no desenvolupen la creativitat.

Aquesta era una acusació difícil de qüestionar, ja que aquests estudis internacionals no analitzaven la creativitat i originalitat del pensament dels joves. Encara a la darrera enquesta PISA, del 2022, es va introduir una prova de creativitat: inventar un diàleg, dissenyar un cartell propagandístic, etc. Curiós: els països que van aparèixer damunt de tots van tornar a ser Singapur, Japó… Es revela una gran correlació entre el rendiment cognitiu basat en el coneixement i la creativitat…

Com s’estimula la creativitat?

Hi ha diversos estudis, de ciències cognitives i de neuropsicologia que mostren que la creativitat depèn de moltes connexions neuronals al cervell, cosa que significa molt coneixement i pràctica.

Què són els “organitzadors avançats” referits al seu llibre?

Aquest és un concepte que resulta molt útil per l’ensenyament, tant a l’aula com als llibres de text. Però pot ser útil per a totes les formes de comunicació. Es tracta de proporcionar un marc que englobi el que s’explicarà a continuació, per tal de guiar el lector o l’oient. Als famosos “Principis Rosenshine”, una coneguda llista de recomanacions per a l’aula es parla, per exemple, de revisar el que ha passat a la classe anterior per emmarcar nous aprenentatges i anunciar el que es farà. És una manera de fer servir organitzadors avançats.

“Ausubel sostenia que els conceptes s’han de transmetre de forma organitzada, encaixant els uns amb els altres de forma progressiva. El significat ve donat per la relació entre conceptes”

Considera que la formació actual del professorat contempla un bon domini del context per al docent?

No, malauradament no, en general. A la major part dels països que conec, la formació inicial dels mestres i professors presenta deficiències. D’una banda, no dedica prou esforços al domini de les matèries d’ensenyament –i això és terrible, perquè no es pot ensenyar bé sense un ampli coneixement de l’especialitat–. D’altra banda, les classes de pedagogia, psicologia i matèries d’aquest tipus estan sovint endarrerides, no incorporen els coneixements moderns i es concentren en ideologia o teories ja sobrepassades. Per exemple, en comptes d’explicar la importància del coneixement organitzat, es parla de motivació i autodescobriment per part de l’alumne; en comptes d’explicar la importància de l’avaluació freqüent, tant formativa com sumativa, s’insisteix que cada estudiant és un ésser especial i no ha de ser pressionat…

Al seu llibre es detallen certes confusions de la pedagogia competencial, una d’elles sobre ‘l’aprenentatge significatiu’ de David Ausubel. Pot explicar-nos qui va ser?

Ausubel va ser un psicòleg cognitiu que va fer importants contribucions a la teoria científica moderna de l’aprenentatge. Però se n’ha abusat molt, en el sentit que molt del que es diu que ell va dir és exactament el contrari.

Per exemple, va desenvolupar el concepte d’aprenentatge significatiu, en contraposició a l’aprenentatge per simple memorització. Molts ideòlegs educatius interpreten aquesta teoria com una recomanació per ensenyar allò que té significat personal i afectiu per als estudiants. No és res d’això! Ausubel sostenia que els conceptes s’han de transmetre de forma organitzada, encaixant els uns amb els altres de forma progressiva. El significat ve donat per la relació entre conceptes. És un significat cognitiu, no pas un significat personal!

Què va propiciar, després del debat dels anys 30 de què parla Ausubel al seu llibre de 1963, que a diversos països es donés un ensenyament més o menys estructurat i exigent sense aplicar les modes pedagògiques d’aquell moment? Quin va ser el motiu principal per a rebutjar l’aprenentatge per projectes, per descobriment, etc.? Seria avui possible?

Avui s’està fent, de nou, marxa enrere. Als temps d’Ausubel ja estava clar que projectes sí, però ensenyament basat en projectes no; que desafiaments sí, però sense diluir-nos en l’ensenyament per descobriment. Sempre hi ha temptatives per a evitar encarar els problemes de front i dir que cal una revolució en l’ensenyament. Jo crec que és una manera d’evitar la realitat.

“Sempre hi ha temptatives per a evitar encarar els problemes de front i dir que cal una revolució a l’ensenyament. Jo crec que és una manera d’evitar la realitat”

Quines són les “preguntes desmoralitzadores i derrotistes” (pàg. 44). Li sembla que vivim en un món massa utilitarista?

No sé si podem generalitzar-ho. Però sí, les preguntes molt freqüents d’alguns estudiants sobre la utilitat del que aprens són preguntes derrotistes. De moment, es tracta d’aprendre. Ja es veurà per a què serveix més endavant. Amb això no dic que no s’hagi de mostrar als estudiants la utilitat del que estan aprenent, però si ho subordinem tot a la utilitat immediata no progressarem.

En termes educatius, què és útil o què no ho és?

En termes educatius, útil és tot allò que amplia els coneixements i la formació dels estudiants. Però el més útil és allò que els permet aprendre més i tenir més experiències, i això és el que Michael Young anomena “coneixement poderós”, significa un coneixement més estructurat, que transcendeix l’univers limitat dels estudiants. A Espanya, Moreno Castillo, Xavier Massó, i altres ho han explicat molt bé.

El pitjor és que molts educadors o teòrics de l’educació abracen una visió derrotista i desmoralitzadora on la motivació dels estudiants és el punt de partida de tot. Si fos així, l’escola es convertiria en un parc d’atraccions, per prendre prestada una crítica molt mordaç de Gregorio Luri, i poc ampliaria l’univers dels estudiants.

Serà possible un dia una Europa amb una educació basada en matèries i no en competències?

Això espero. Així va ser a Portugal fins al 2015, per això hem avançat tant, així és a Estònia, per això aquest país està tan per davant dels altres, així va ser també a Polònia, ho estan intentant a França des de fa uns anys, i així successivament. No ens desmoralitzem!

“El més útil és allò que els permet aprendre més i tenir més experiències, i això és el que Michael Young anomena «coneixement poderós»”

Quins són els vostres projectes actuals?

Molts. Feliçment. Després d’escriure aquest llibre, n’estic acabant un altre que es publicarà en portuguès el gener de 2025 sobre el tema de l’aprenentatge en general. Es titula… – amb poca originalitat, ho confesso! – Aprendre. Mentrestant, es publicaran dos llibres en els què he col·laborat. Springer publicarà en anglès un llibre sobre els resultats de PISA després del Covid-19, llibre que he co-editat amb Harry Patrinos, economista del Banc Mundial, ara a la Universitat d’Arkansas. És un llibre d'”Accés Obert” que es podrà descarregar d’Internet en poques setmanes i també sortirà un segon llibre en què vaig col·laborar sobre el currículum.

Recentment vaig ser nomenat membre del Consell Científic per a l’Educació Nacional de l’Estat francès, cosa que va ser un gran honor per a mi. Més feina, però feina molt interessant.

Segueixo treballant en la fundació “Iniciativa Educação” a Portugal i viatjo molt. Afortunadament, sovint em demanen que contribueixi als debats educatius a molts llocs, com Polònia, Aràbia Saudita, Argentina, Uruguai, Brasil i altres països.

I he tingut l’honor de ser escoltat pels meus amics de Barcelona!

___

→ Ressenya del llibre Apología del libro de texto

Fuente: educational EVIDENCE

Derechos: Creative Commons