CARA A CARA AMB

Nahúm Méndez Chazarra, divulgador científic

Nahúm Méndez: “No podem viure d’esquena a la geologia”

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Nahúm Méndez Chazarra, més conegut com a divulgador científic al programa de RTVE Órbita Laika, va néixer a Rojales, Alacant, el 20 de desembre de 1983, és a dir, és una jove promesa en la defensa de les ciències. Va estudiar Geologia a la Universitat de Granada sent un apassionat de les ciències en general. Per això va començar a escriure, i ho continua fent, sobre temes científics, però especialment divulga temes geològics.

Nahum, com veus el reconeixement de la Geologia a la nostra societat i quines raons hi veus?

Desgraciadament veig un reconeixement escàs de la geologia al nostre entorn. I no només de reconeixement com una cosa important i valuosa per a la nostra societat, sinó reconeixement en el sentit d’existència, cosa que em preocupa moltíssim. Estem veient una progressiva “desaparició” de les Ciències Geològiques al sistema educatiu. Aquí pot ser que algú discrepi i em digui que la geologia no ha desaparegut a efectes teòrics i de currículum, i tindrà raó. Però si passéssim una enquesta als alumnes de secundària en què preguntéssim quant de temps s’ha dedicat a la geologia i quan han arribat a aquesta part del temari, crec que ens portaríem una sorpresa força desagradable.

“Estem veient una progressiva “desaparició” de les Ciències Geològiques al sistema educatiu”

Veig que et preocupa molt sovint la relació entre la Geologia i els recursos naturals disponibles com els minerals, les aigües subterrànies o els recursos energètics… Com haurien d’informar i sensibilitzar els ciutadans els mitjans de comunicació? Ho fan correctament?

Doncs tractant-se de temes tan summament importants i sensibles per a la nostra societat, haurien de prendre’s més seriosament informar sobre aquests temes, però des d’una perspectiva informada i assossegada. No podem viure d’esquena els recursos geològics. En depèn la nostra supervivència.

I dic informar i donar a conèixer les problemàtiques i les perspectives perquè en molts casos ja és una qüestió que transcendeix a allò econòmic, i aquí vull fer una reflexió: Com ens hem de preocupar per l’alarmant descens en la quantitat i qualitat de les aigües subterrànies si com a societat no sabem si existeixen?

Aleshores, quan ens preocuparem?

Ens en preocuparem el dia que no surti aigua de l’aixeta.

“Com ens hem de preocupar per l’alarmant descens en la quantitat i qualitat de les aigües subterrànies si com a societat no sabem si existeixen?”

Col·labores des del 2010 amb el projecte HiTranslate de l’instrument HiRISE que viatja a bord de la Mars Reconnaissance Orbiter per intentar apropar la Geologia de Mart a tot el món, què en penses de la recerca de vida a Mart? I en aquest cas, és més una excusa o una geoestratègia?

Doncs a mi em sembla una pregunta apassionant a respondre… és la Terra un “bitxo raro” a l’univers o potser la vida és més ubiqua del que pensem? Respondre afirmativament a si hi va haver o hi ha vida a Mart –o a qualsevol altre lloc del nostre Sistema Solar- suposaria una revolució similar a la copernicana o fins i tot a la darwiniana, i que potser serviria, espero, com a cura d’humilitat per a alguns.

Respecte a si és una cosa geoestratègica, encara que si és cert que tornem a tenir una carrera espacial en marxa, per les velocitats i temporitzacions que fem servir, diria que estem davant d’una cursa molt, molt freda.

Has participat al Journal of Feelsynapsis, ara anomenat Principia, com també a la web Parlant de Ciència, o a la revista Muy Interesante i al Quadern de Cultura Científica de la Càtedra de Cultura Científica de la Universitat del País Basc, ens podries explicar els detalls del teu darrer projecte professional?

Doncs ara mateix puc dir que després de molt de temps he tornat a la carrera investigadora, cosa que em feia moltíssima il·lusió i, d’altra banda, estic preparant un llibre especial sobre el terratrèmol de Torrevella del 1829, indagant en arxius històrics i centrant-me a recopilar la màxima informació possible per commemorar el 200è aniversari de l’efemèride.

Com tot bon divulgador científic també has publicat diversos llibres com  Un geólogo en apuros, Historia de los volcanes, Todo lo que hay que saber sobre geología i Historia de las Tierras Raras, com creus que ha de ser un bon assaig de divulgació científica?

Crec que un bon assaig ha de ser rigorós, ben documentat i fàcil de llegir, però no caure en la simplificació ni infantilitzar el públic que ens llegeix baixant molt el nivell del que expliquem. Jo crec que avui dia, especialment en geologia, podem parlar del que sigui. Al capdavall, si hi ha llibres sobre forats negres i física quàntica entre els més llegits malgrat la seva enorme dificultat, per què no n’hi haurà d’alguna cosa que toquem cada dia? Les roques.

“Un bon assaig ha de ser rigorós, ben documentat i fàcil de llegir, però no caure en la simplificació ni infantilitzar el públic”

En escriure i publicar, cal ser crític amb les autoritats hegemòniques? O si ho fas, serà difícil que et publiquin?

Jo crec que sempre cal ser crític en el bon sentit de la paraula, en construir. Però, com en tot, de vegades per a construir alguna cosa cal enderrocar el que ja existeix. I si volem avançar com a societat, això és necessari. El conformisme només ens porta a quedar-nos estancats i no afrontar els problemes i els reptes que ens van sorgint.

Has tingut problemes de censura per part d’alguna entitat durant la teva activitat com a divulgador científic?

No he tingut mai problemes de censura o que m’hagin prohibit dir alguna cosa, ni per escrit ni als mitjans, però tinc clar que, si algú intenta coartar la meva llibertat d’expressió, no participaré més en aquest mitjà o editorial.

Continues investigant en temes com la tectònica activa, la geologia planetària, l’aplicació de noves tecnologies a la geologia i la monitorització de desastres, quina relació establiries entre aquests projectes professionals i la formació escolar rebuda? I en aquest cas, va ser positiva o negativa aquesta relació?

Si parlem del meu cas, aquesta relació vas ser molt positiva. Jo vaig tenir la sort de poder escollir geologia a l’institut i de descobrir una ciència que m’apassionava i que em feia veure el nostre planeta –i els altres– d’una manera molt diferent de com l’entenia. Sense això, probablement hauria escollit un camí professional molt diferent i que de ben segur no m’hauria fet tan feliç.

“La primària i la secundària han de ser una etapa d’aprenentatge integral on els alumnes tinguin l’oportunitat d’adquirir uns coneixements i unes aptituds bàsiques”

Veient el teu camí professional, com creus que s’hauria de millorar el sistema d’ensenyament actual?

Doncs a grans trets no ho sé, és una qüestió complicada i potser hauríem de mirar al nostre entorn per veure quines pràctiques educatives funcionen millor. Al meu parer, però, la primària i la secundària han de ser una etapa d’aprenentatge integral on els alumnes tinguin l’oportunitat d’adquirir uns coneixements i unes aptituds bàsiques.

Això implicaria facilitar els nivells d’ensenyament?

Que no se’m malinterpreti, això no vol dir baixar el nivell. Potser el que hem de fer és pensar en els alumnes com a iguals i no com un producte que cal deixar acabat quan acabin la seva etapa educativa.

La Geologia, sent la quarta ciència juntament amb la Física, la Química i la Biologia, ha desaparegut pràcticament del currículum de l’ESO i del Batxillerat, quin missatge donaries a la ministra d’educació?

Doncs que des de començaments de segle hem tingut inundacions, un terratrèmol important, dues erupcions volcàniques, alguns dels anys més càlids registrats en tota la història i sequeres perllongades en moltes de les nostres conques. Si una ciència com la geologia desapareix del sistema educatiu, qui afrontaran aquests problemes en el futur? Com he dit abans, no podem viure d’esquena a la geologia.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons