Mobbing, bullying i baiting: l’abús reactiu

Cal conèixer millor els mecanismes de l’abús reactiu per a salvaguardar la dignitat de tantes víctimes silenciades

Llicència Creative Commons

Josep Oton

Lamentablement, l’assetjament laboral (mobbing) i l’escolar (bullying) són prou coneguts, encara que, de moment, no trobem la manera d’erradicar-los. Tal vegada un camí per combatre’ls sigui identificar algunes de les estratègies utilitzades per així ser capaços de neutralitzar-les.

Un exemple seria el abuso reactiu, una modalitat de maltractament psicològic que pot introduir-se subtilment entre bromes i converses intranscendents. En aquest context banalitzat, a vegades, es normalitzen comportaments que, en nom de la confiança, de l’amistat o, fins i tot, de l’amor , busquen de fet humiliar l’interlocutor de torn. Sovint, l’agressor aprofita un ambient divertit i ocurrent per a camuflar insults i vexacions. Sota l’aparença de col·leguisme s’amaga una personalitat narcisista i manipuladora. I, en aquest ambient, la víctima es veu obligada a acceptar com a bo alguna cosa que és sens dubte ofensiu. En altres casos, la coerció deixa d’amagar-se darrera de la disfressa de la simpatia i fa ostentació de la seva crueltat.

L’abús reactiu és una forma d’assetjament. Es fustiga la víctima fins a treure-la de polleguera. L’objectiu d’aquest abús emocional és empènyer l’agredit fins que s’abraoni i reaccioni amb ira, s’enfadi o, fins i tot, arribi a l’atac verbal o físic, quan, en realitat, tan sols intenta defensar-se.

El propòsit és clar, encara que no sempre sembli intencionat. Es pretén culpabilitzar a la víctima per tal d’exonerar l’agressor. L’agredit se sent desconcertat per la seva reacció instintiva. I l’entorn hi ajuda en interpretar la seva conducta com a pròpia d’una persona impulsiva, violenta o poc equilibrada emocionalment. En anglès l’abús reactiu es denomina baiting, que prové de la paraula bait (ham o esquer), així que es podria traduir com “posar un esquer”.

La persona que ho practica burxa la seva víctima per a exasperar-la. L’agressor arremet amb insistència contra els seus punts febles, tot cercant una resposta incontrolada quan la víctima es veu espitjada fins al límit. Activa els engranatges de l’inconscient per descol·locar-lo. Llavors es manifesten patrons de conducta propis de l’agressor. La víctima se’n surt de mare, crida, insulta o coses encara pitjors. S’han canviat les tornes.

L’assetjador reescriu el relat dels fets, segresta la narrativa, i es presenta com a innocent enfront d’una reacció que ha provocat molestant sistemàticament a la seva víctima. La persona manipuladora tracta de fer sentir culpable a l’agredit per a diluir així la pròpia responsabilitat. La seva posició queda aparentment justificada, perquè es presenta a si mateix com a víctima de la víctima.

La reacció de l’agredit es converteix en una arma en mans del seu agressor que el pot enfurismar encara més vanant-se de tenir la paella pel mànec. Li pot dir amb veu tranquil·la, tot fingint serenitat: “mira com et poses, no t’he fet res”, “no saps controlar-te”, “has d’anar a un especialista”. Llavors, l’abús reactiu coincideix amb el gaslight.

La veritable eficàcia de l’abús rau en la seva capacitat per a paralitzar a la víctima i que no s’atreveixi a denunciar els fets o a demanar ajuda. Suportar el que és intolerable no sembla la millor opció davant tanta injustícia. Però la reacció instintiva sol ser contraproduent atès que aconsegueix l’efecte contrari a l’esperat. Amb facilitat las víctimes acaben creient-se que, de fet, són les culpables. Amb freqüència, cauen en el parany i no sempre saben gestionar adequadament el conflicte. Es poden sentir frustrades, incompreses i aïllades.

Aquestes situacions es donen en l’entorn familiar, laboral o en els clubs esportius. L’escola tampoc es aliena als perills derivats de l’abús i de la manipulació emocional. Existeixen professors autoritaris, encara que, és veritat, que n’hi havia més fa unes dècades que no pas ara. Així i tot, las denuncies de casos d’abusos per part dels docents encara persisteixen. I, en l’àmbit escolar, els milhomes de torn que maltracten els seus companys no han desaparegut malgrat els mecanismes de mediació.

No obstant això, l’assetjament reactiu també ens permet posar el focus en altres incidents educatius. Seria el cas de la víctima de bullying que acaba sent sancionada, o fins i tot expulsada del centre, per haver-se defensat. O del docent sotmès a tota mena d’escarnis per part de l’alumnat, acaba perdent els estreps i és amonestat o expedientat. O aquest mateix docent quan és pressionat per la direcció corresponent tot fent trontollar la seva autoestima i dubtar de la seva capacitat per a ensenyar.

I, si se’m permet anar una mica més lluny, ¿no seria pas el que succeeix amb els professors que, amb anys d’estudi i hores d’experiència acumulada a l’aula, se’ls insisteix fins a l’avorriment que els manca formació, quan el que es pretén és que aguantin estoicament allò que és inaguantable?

Se’ls acusa de dictar uns apunts mecanografiats en fulls groguencs, de fer aprendre de memòria el llistat dels reis gots, d’impartir coneixements obsolets… i, quan es rebel·len davant tals bajanades, se’ls titlla de retrògrads, elitistes i nostàlgics d’èpoques passades de moda.

Cal conèixer millor els mecanismes de l’abús reactiu per a salvaguardar la dignitat de tantes víctimes silenciades i desemmascarar les estratègies manipuladores en mans d’autèntics experts en l’art del maltractament.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons