CARA A CARA AMB

Miquel Roca i Junyent, polític i advocat

Miquel Roca i Junyent: “No soc un gran partidari de la reforma de la Constitució”

Llicència Creative Commons

David Rabadà

No tots els dies un pot compartir una entrevista amb un dels pares de la Constitució espanyola i testimoni directa de la transició política des de la dictadura franquista a la democràcia vigent. En Miquel Roca i Junyent va néixer a l’exili a Bordeus. Fou el dia 20 d’abril de 1940 i poc es podia suposar en aquell moment que esdevindria un reconegut advocat i home de la política catalana i espanyola.

Però a més, i amb aquesta personalitat, ens uneixen dos fets ben allunyats en el temps i l’espai. El primer ser acadèmics de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i el segon, i fa molts anys, haver estat ell qui em va entregar el Premi Ciutat de Valls de Natura l’any 1994. Allí em va donar el meu primer consell en assumptes de protocol per tal de parlar en públic. Tots aquests nexes es mereixen un ‘Cara a Cara’ amb aquest gran de la política nacional.

Sempre he sentit a dir que parlen de vostè com un dels pares de la Constitució, ¿què sent quan així li diuen?

La Constitució té molts pares. Fonamentalment els són tots els ciutadans que van aprovar-la per una amplíssima majoria. Els que vam ser ponents de la Constitució vam ser uns mers “escriptors” del que la gent volia que la Constitució digués.

Com reformaria de la Constitució de 1978 per a adaptar-la al context de 2025?

No soc un gran partidari de la reforma de la Constitució. En tot cas, si la gent ho vol, la pròpia Constitució preveu la possibilitat de la seva reforma. Però avui, el consens necessari per a garantir l’èxit de la reforma no sembla fàcil d’aconseguir. D’altra banda, no veig problemes actuals que no puguin trobar un encaix als termes de la pròpia Constitució i dels seus valors. 

“No és bo ignorar la Història, perquè és la millor manera per repetir-ne els seus errors”

Per a molts la transició a la democràcia queda lluny, però va esdevenir un moment molt delicat, ¿com creu que s’hauria d’ensenyar aquell moment en els instituts de secundària? ¿creu que la majoria de joves que surten de l’ESO entenen correctament aquell context?

No es tracta de com s’ha d’ensenyar, sinó d’explicar la Història més recent de l’Estat i de Catalunya. No és bo ignorar la Història, perquè és la millor manera per repetir-ne els seus errors. Molt sovint es produeixen situacions que recorden molt clarament d’altres que ja hem viscut i que, malgrat tot, la gent ignora. Podem dir que son necessàries les matemàtiques, però també la Història.

Enyora vostè el seu pas per la política? Hi tornaria en l’actualitat?

No enyoro el que vostè em senyala, perquè sempre m’he sentit i em sento compromès políticament defensant els valors i els principis que han conformat el meu propi posicionament polític al llarg de la meva vida.

Si viatgés en el temps, què li agradaria millorar del seu passat professional? Canviaria alguna decisió política? Canviaria de companys de partit?

No m’he plantejat mai com podia haver millorat el meu passat professional, però sí que m’he plantejat simplement servir eficaçment i honestament a la meva professió. Canviar decisions polítiques? He tingut la sort de compartir sempre les meves decisions polítiques i per tant, és entre molts i a vegades tots, que ens podrem interrogar sobre aquesta possibilitat. Per a mi és més important aprendre del passat per tal de no repetir-ne els errors. I finalment mai no m’he plantejat canviar de companys de partit.

Descrigui en tres adjectius el moment polític nacional actual?

Desordenat, desconcertat, incert.

Quin model creu que seria l’ideal per a l’actual Estat espanyol?

El que decideixin els ciutadans, per amples majories, des del consens, fent possible la diversitat i el pluralisme.

“L’esforç és imprescindible, mai n’hi ha prou amb el talent”

La paraula esforç en educació, què li porta a pensar?

L’esforç és imprescindible, mai n’hi ha prou amb el talent. La cultura de l’esforç i de l’autoexigència és bàsica pel desenvolupament de la personalitat de qualsevol i del tarannà col·lectiu del país.

Veu relació entre els seus èxits professionals i la formació educativa que va rebre? Quina seria aquesta?

No estableixo cap mena de relació amb èxits professionals, en tinc prou en valorar la formació que els meus pares em van facilitar i de l’escola que em va acollir. I, després, d’alguns grans professors de la meva Facultat de Dret, com en Font i Rius, l’Angel Latorre, en Diez de Velasco, en Pérez Vitoria, Albadalejo, etc…

Creu que la vigent LOMLOE podrà resoldre els baixos nivells de lectura i ciències evidenciats en el nostre país per diferents marcadors internacionals?

Ho desitjo vivament, però aquesta és una pregunta que més experts que jo son els qui l’han de respondre. Potser un dels problemes de les nostres mancances en el camp educatiu es deriven que, gent no experta, han respòs a aquesta pregunta. Son els que en saben els qui han d’ajudar a saber, però no sempre ha estat així.

“En educació i en ciutadania, l’autoritat és aquell concepte que entre tots hem fabricat per assegurar la convivència”

La paraula autoritat en educació, com l’explicaria vostè?

En educació i en ciutadania, l’autoritat és aquell concepte que entre tots hem fabricat per assegurar la convivència. I quan aquesta autoritat derivada de la translació que la societat fa a favor del que la protagonitza, sap afegir-hi el que significa l’autoritat moral, és quan aquest concepte esdevé fonamental per la pròpia estructuració de la societat.

Ens podria explicar els detalls del seu últim projecte professional?

La professió per a mi sempre s’ha servit amb els mateixos principis de quan comences a exercir-la.

Sota una perspectiva utòpica, quin seria el seu desig per a l’entorn personal per on viu?

Llibertat, benestar, respecte i tolerància per a tothom. No puc desitjar res pel meu entorn personal on visc que no desitgi per a tothom.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons