VA SUCCEIR…

El 29 de setembre de 1509

Naixia Miguel Servet

Teòleg, metge i científic

Llicència Creative Commons

Xavier Massó

El 29 de setembre de 1509 naixia a Villanueva de Sigena (Osca, Aragó, Espanya) Miguel Servet, teòleg, metge i científic. Va ser el descobridor de la circulació menor de la sang i el primer que va proposar que recorria l’organisme mitjançant un sistema circulatori. De posicions religioses herètiques, tant per a catòlics com per a protestants, va ser cremat viu a Ginebra per ordre de Calví.

Generalment es tendeix a creure que els cremadors de bruixes, jueus i heretges van ser els catòlics amb les seves inquisicions, els seus autos de fe i les seves fogueres. I si bé és cert que es van dedicar amb autèntic fervor a aquests menesters, no ho és menys que els protestants –anglicans, luterans, calvinistes…- no els van anar pas al darrere, arribant fins i tot a superar-los àmpliament en moltes ocasions, tant en qualitat com en quantitat. Miguel Servet n’és un trist exemple.

Servet va ser un típic personatge renaixentista, potser en la seva versió un xic atrabiliària -com ho serà també un altre il·lustre màrtir laic, l’italià Giordano Bruno-, un erudit típic de la seva època, d’esperit crític i heterodox, una mica excèntric i segurament també ingenu, però un erudit. El seu pare era el notari de Sigena i la seva mare provenia d’una família jueva conversa. Va destacar aviat en els seus estudis i va ser pupil de fra Juan de Quintana, que va arribar a ser confessor de Carles I d’Espanya. Després d’estudiar Dret a Tolosa, va acompanyar Quintana per Europa viatjant en el seguici reial i assistint a la coronació de Carles I com a emperador Carles V a Bolonya l’any 1530.

S’interessà pel protestantisme, alhora que entrava freqüentment en polèmica amb els seus líders teològics. Negava la Trinitat, considerant que Jesucrist era un home, però admetent que Maria havia estat fecundada pel logos diví. I entenia que l’Esperit Sant era la manera com Déu es manifestava als homes. Posteriorment, va anar inclinant-se cap a una mena de panteisme una mica sincrètic, que irritava per igual a catòlics que a protestants. Mal assumpte…

Després de completar la seva obra ‘Dels errors sobre la Trinitat‘, no se li va acudir altra cosa que enviar-ne una còpia al bisbe de Saragossa, que va quedar horroritzat i ho va posar en coneixement de la Inquisició. Servet es trobava llavors a França, raó per la qual va començar a ser buscat pels inquisidors francesos. Aleshores va adoptar el nom francès de Michel de Villeneuve i va aconseguir passar desapercebut. El 1537 es va traslladar a París per estudiar medicina a la Sorbona.

Va mantenir correspondència amb Calví, que havia instaurat la seva particular república teocràtica a la ciutat de Ginebra, al qual va enviar una còpia de la seva obra ‘Restitució del Cristianisme‘, una tractat que, tot i ser eminentment teològic, exposava per primera vegada la circulació menor de la sang, del cor als pulmons i dels pulmons al cor. És possible que Servet no fos plenament conscient de la transcendental importància del seu descobriment. Per Servet, això també era teologia, doncs la sang era la transportadora de l’ànima. Tanmateix, Calví sí que en va ser plenament conscient i ho va considerar heretgia monstruosa. Per reconvertir-lo, Calví li va enviar un exemplar de la seva ‘Institució de la Religió Cristiana’. Servet va anotar als marges de les pàgines –com era usual en aquella època- les observacions i correccions que va considerar oportunes i li va reenviar a Calví, que s’ho va prendre molt malament i li va escriure advertint-lo que si s’acostava per Ginebra, ho passaria malament.

‘La Restitució del Cristianisme’, es va publicar anònimament a França el 1553 i va provocar un gran enrenou, tot essent considerat un llibre impiu, i el seu desconegut autor un heretge amb ordre de recerca i captura. I algú va veure l’oportunitat de destruir definitivament Servet/Villeneuve. Una misteriosa carta «anònima» procedent de Ginebra, més que probablement escrita pel mateix Calví, en què es revelava el nom de l’autor de l’obra, va arribar a les mans de l’inquisidor de Lió. Servet va ser detingut, tancat i condemnat a mort. Però va aconseguir escapar-se de la presó, raó per la qual només va poder ser cremat en efígie… de moment.

Buscat a l’orbe catòlic, potser Servet va pensar que Calví hauria oblidat la seva amenaça i es va dirigir a Ginebra, s’ignora si amb la intenció de refugiar-s’hi o en trànsit cap a Itàlia. El cas és que Calví el va reconèixer mentre assistia a un sermó seu i el va fer detenir. Servet va ser torturat i jutjat per heretgia. La seva defensa va consistir en intentar argumentar que l’autèntic heretge era Calví, la qual cosa va empitjorar encara més la seva ja prou precària situació, perquè a Calví no li interessava per a res el debat. Servet va ser cremat a la foguera el 23 d’octubre de 1553.

Només una veu es va alçar en defensa de Servet. Un digníssim humanista, Sebastián Castellio, defensor a ultrança de la llibertat de consciència. Es va atrevir a qualificar d’assassinat la condemna de Servet i va mantenir una coneguda amb Calvino una controvèrsia que és un autèntic al·legat a la llibertat d’expressió i contra la intolerància i la tirania. Castellio es va deslliurar de la foguera perquè va fugir a Berna i va morir abans que Calvino aconseguís caçar-lo. En paraules de Stefan Zweig, Castellio va morir “Arrabassat per la bondat divina de les urpes dels seus adversaris”. Servet no va tenir aquesta sort. A tots dos, Servet i Castellio, el nostre homenatge d’avui.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons