- Portada CA
- 18 de desembre de 2024
- Sense comentaris
- 10 temps de lectura
Llibres sense lectors, futur sense ciutadans
Llibres sense lectors, futur sense ciutadans
Hi ha tota una galàxia de publicacions periòdiques que proporcionen informació rellevant per entendre el món en què vivim, els canvis socials, la incertesa que porta la tecnologia, els vaivens polítics. Jorge Carrión escriu en una d’aquestes revistes, Mundo Diners, que el món s’està dividint ja entre els que estem disposats a pagar les subscripcions corresponents per l’accés a “continguts” de qualitat i els que es conformen amb el que és gratuït. Un canvi important, ja que el finançament dels continguts influents sembla quedar en mans dels qui tenen els diners, davant d’un oceà de micro-subscriptors amb interessos dispersos, elevades despeses quotidianes i escassa lleialtat a les heroiques i molt diverses formes de resistència cultural .
Això ve a tomb de la lectura a The Atlantic -una d’aquestes publicacions periòdiques aconsellables- d’un text signat per Rose Horowitch sobre les dificultats que troben els professors nord-americans de les escoles d’elit per trobar estudiants capaços de llegir llibres complets. La seva investigació posa de manifest una creixent preocupació sobre la baixada dels índexs de lectura i de la capacitat de comprensió dels més joves, cosa que pot llastar tant la seva ocupabilitat (que és el que preocupa els que volen un sistema educatiu orientat a les necessitats de les empreses i l’economia) com al seu pensament crític, com reclamen o reclamem els que seguim creient en una Escola, amb majúscula, que ha de formar sobretot els futurs ciutadans, en el sentit més democràtic de la paraula.
El reportatge d’Horowitch va donar peu a Nicholas Thomson, CEO (Chief Executive Officer) de The Atlantic a preguntar a Silicon Valley què opinaven els desenvolupadors de les més modernes eines tecnològiques -amb la Intel·ligència Artificial Generativa com a nova frontera- sobre això. La resposta sorprèn: es considera el llibre com un instrument ineficient per a la transmissió de coneixement, i a Silicon Valley afirmen que disposen de millors eines, molt més avançades i precises. No vaig pensar mai que els llibres fossin ineficients, però aquest va ser el qualificatiu utilitzat.
L’article de Horowitch estava ben fonamentat, però no és nou. És l’últim exemple d’una preocupació recurrent. En la seva formidable invitació a Construir lectores (editorial Vaso Roto), el professor Vicente Luis Mora -a qui auguro una futura entrada a la RAE, igual que Jorge Carrión- ja recorda que “per a qualsevol humanista, de qualsevol època, cada generació baixa el nivell cultural que posseïa la seva, o la immediatament anterior”. Això mateix sostenen els professionals entrevistats per al reportatge de The Atlantic, que afirmen que l’alumnat ni tan sols és capaç d’estar concentrat durant la lectura d’un sonet, i encara menys té la capacitat d’interpretar-lo.
Entre els sospitosos habituals del declivi lector hi ha les pantalles i les xarxes socials. Un culpable fàcil i evident que permet tancar el cas sense més complicacions. Ho deia Mía Couto, escriptor moçambiquès, en recollir el premi de la Feria Internacional del Libro (FIL) de Guadalajara, fa uns dies: “la realitat que ens arriba per una pantalla lluminosa és un mur que no ens deixa veure la nostra pròpia humanitat”. Hem sabut també aquests primers dies de desembre que la paraula de l’any 2024 per a Oxford ha estat “Brain rot”, un terme propi de la cultura d’internet, i que la Wikipedia defineix, citant Oxford University Press, com “el suposat deteriorament del estat mental o intel·lectual d’una persona, especialment vist com a resultat del consum excessiu de material (ara particularment contingut en línia) considerat trivial o poc desafiador”. Tot i això, l’enigma del declivi de la poca lectura dels joves i de la seva limitada capacitat crítica no sembla tan senzill de resoldre. Jonathan Malesic, per exemple, escrivia al New York Times que els joves llegeixen menys com una resposta racional als models d’èxit que coneixen: “la productivitat ja no té a veure amb la feina, i el salari té poc a veure amb el talent o esforç”. Els influencers i creadors de continguts semblen viure a tot drap només amb retransmetre en directe la seva vida íntima o penjar vídeos més o menys originals, però sobretot entretinguts i virals.
El mateix Vicente Luis Mora es pregunta si és l’absència d’interès dels nens el veritable problema per construir lectors, o si pot ser l’absència d’interès de docents i progenitors. Per intentar respondre la seva pregunta, aporto una dada de l’última enquesta d’OfCom, el regulador britànic de les comunicacions, sobre els hàbits d’ús d’internet al Regne Unit (Online Nation report): el 2024, la mitjana d’hores que passen connectats els adults enquestats és de 4 hores i 20 minuts. Veient aquestes xifres, cal preguntar-se aleshores quant de temps destinen aquests adults als seus fills: diria que menys que a Netflix.
La preocupació pel declivi lector de nens, adolescents i joves té moltes altres ramificacions. La censura de llibres al sistema escolar nord-americà sembla una pandèmia paranoica de difícil aturada: l’American Library Association denuncia que ja hi ha més de 4.000 títols censurats, tots de manera injustificable, molts de manera completament incomprensible. Com conciliar aquest afany medieval amb la necessitat fonamental que tenen els més joves d’aproximar-se a “emocions inadequades per a la seva edat, mitjançant lectures que els facin albirar parts del seu ésser que no coneixen”, com sosté amb encert Vicente Luis Mora? ¿Que potser no hem crescut tots llegint a destemps novel·les i novel·les gràfiques, o veient pel·lícules i sèries de televisió recomanades per a etapes més adultes?
Sense aquest desafiament, sense aquest accés a “continguts” que ja són “obres”, seguint el text inicial de Jorge Carrión, difícilment podrem construir no ja lectors, sinó persones adultes autònomes i amb criteri propi, dotades d’una literacitat crítica d’acord amb els enormes desafiaments de les societats contemporànies i disposades a promoure una sana convivència col·lectiva, pacífica, respectuosa i no excloent. La mort de la lectura no suposa només la mort del llibre, perquè els llibres han estat els instruments que han permès disseminar els valors comuns del progrés col·lectiu i també la transmissió del coneixement acumulat al llarg de la història. I aquesta baula fonamental sembla ara en perill d’extinció.
Però de veritat ho està? Avui es llegeix i escriu més que mai, però en altres formats. El nostre món és texto-visual, com afirma Vicente Luis Mora. I potser la mort del llibre no és tan a prop. Estirant el fil de l’article de Horowitch es pot arribar a un altre text -deliciós aquesta vegada- de Jeff Jarvis, també a The Atlantic (setembre de 2023: I Was Wrong About the Death of the Book), on reconeix que estava equivocat sobre la mort del llibre, que ell mateix havia vaticinat fa quinze anys. Recorda Jarvis, citant Jessica Pressman, que al llarg de la Història el llibre ha simbolitzat la privadesa, el plaer, l’individualisme, el coneixement i el poder. I és precisament tot aquest capital simbòlic el que donaria la raó a Umberto Eco, i no al seu fosc i pessimista vaticini. Jarvis també cita un text meravellós (Dead again) del 2012 de Leah Price (New York Times), que recordava que ja el 1831 Teóphile Gautier va escriure que els diaris estaven matant els llibres, i que alhora deriva a un altre text meravellós de 1992, de Robert Coover (en peu, lectors), titulat The End of Books, que assenyalava l’hipertext com la nova amenaça real per als llibres.
En tot cas, el panorama no és optimista, i si coincidim en la importància dels llibres més enllà de l’entreteniment, del pragmatisme, de l’autoajuda, i si coincidim en la funció social de la lectura, o com vulguem anomenar-ho, cal prendre mesures , passar a lacció. La presumpta ineficiència dels llibres suposa una bona pista per anticipar per on ataca la nova amenaça: la de la hiperproductivitat que sembla marcar avui les necessitats dels poders salvatges que assenyalava Luigi Ferrajoli. Parlar de llibres, de lectures i de lectors suposa llavors parlar d’humanitat, del que ens diferenciarà de les màquines i els autòmats. Llegir per sobreviure, una altra vegada, una altra vegada.
Font: educational EVIDENCE
Drets: Creative Commons