- Matemàtiques
- 13 de febrer de 2025
- Sense comentaris
- 8 temps de lectura
La importància de la instrucció directa en l’aprenentatge de les matemàtiques

La importància de la instrucció directa en l’aprenentatge de les matemàtiques

La Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) està preocupada pel nivell de competència matemàtica que demostren els estudiants catalans a tots els nivells educatius. Aquesta inquietud va impulsar l’organització de les jornades “Ancoratges en el currículum” la setmana passada a Barcelona.
Un dels ponents destacats va ser el professor Nuno Crato, exministre d’educació de Portugal i reconegut pel seu paper clau en la millora dels resultats dels alumnes portuguesos a les proves internacionals PISA. Aquestes proves, on Catalunya obté resultats preocupants en comparació amb altres països de l’OCDE, són un indicador clau de la qualitat del sistema educatiu.
La ponència del professor Crato, titulada “Què ens diuen les enquestes internacionals i la ciència moderna sobre l’ensenyament de les matemàtiques?”, va tractar diversos temes. Donada la impossibilitat de resumir la totalitat del seu discurs en aquest article, us recomanem vivament escoltar alguna de les seves ponències sobre l’anàlisi dels resultats de les proves internacionals d’educació.
En aquest article, ens centrarem en una idea clau exposada pel professor Crato que pot ser aplicada de manera senzilla a les aules. La implementació d’aquesta idea depèn, en última instància, de la voluntat política.
Les proves PISA i TIMSS proporcionen, doncs, una valuosa perspectiva comparativa de l’evolució de l’educació entre països i dins d’un mateix país al llarg del temps. L’anàlisi dels resultats d’aquestes proves permet identificar les mesures més efectives per aplicar a l’aula.
A partir d’aquesta anàlisi exhaustiva de les dades, es poden determinar els factors associats al rendiment científic dels estudiants. Per il·lustrar aquests factors, és imprescindible examinar el gràfic següent:

L’anàlisi presentada pel professor Crato hauria de posar fi al debat sobre el mantra que s’ha popularitzat en els darrers anys a les escoles catalanes: “l’alumne ha de ser el centre del seu aprenentatge”.
Amb dades empíriques a la mà, Crato demostra que la instrucció directa és el factor que més fàcilment es pot millorar a l’aula i que té un impacte positiu en el rendiment acadèmic dels estudiants en l’àmbit científic. Per contra, la instrucció basada en el descobriment presenta una relació negativa amb la millora d’aquest rendiment.
Crato va destacar que un alumne, en qualsevol tema, és un “principiant”. Com a tal, només la instrucció directa garanteix una organització adequada dels coneixements, des dels més simples fins als més complexos, i la memorització a llarg termini d’aquests coneixements per a ser recuperats per la “memòria de treball” quan sigui necessari. En les seves paraules: “per aplicar coneixements, cal tenir coneixements”.
Un cop l’alumne ha adquirit un nivell d’expert” en un tema determinat, pot ser beneficiós proposar-li algun exercici basat en el descobriment:
El professor Crato va concloure la seva presentació amb una afirmació contundent: “Els països que obtenen millors resultats són els que centren l’ensenyament en coneixements i no els que ho fan en competències”.
Comentari a banda: Durant un dels col·loquis posteriors, un dels participants va qüestionar la rellevància de les competències en la davallada dels resultats de PISA a Catalunya, argumentant que molts professors encara no les apliquen a l’aula. Aquesta intervenció va ser replicada per Josep Coll, inspector a les Illes Balears, qui va descriure amb dades i dates com la política educativa espanyola ha anat redissenyant el currículum des de inicis dels anys 90. Aquesta evolució ha portat a un canvi de paradigma, passant d’un manual ordenat a un model actual que posa l’alumne al centre de l’aprenentatge, basat en competències amb una definició ambigua i provinents del món econòmic, no educatiu, i que aposta per metodologies de descobriment del coneixement.
En conseqüència, des del currículum LOGSE, s’estan posant obstacles a la instrucció directa dels coneixements a l’aula.
___
Referències:
Algunes de les lectures que Nuno Crato ens va recomanar:
Improving a Country’s Education. Accés obert a la web: https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-030-59031-4
Developing Curriculum for Deep Thinking. Accés obert a la web:
https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-031-74661-1
Cal recomanar que visiteu la pàgina web de la fundació que ell mateix dirigeix:
Teresa and Alexandre Soares dos Santos – Iniciativa Educação.
https://www.iniciativaeducacao.org/en
Entrevistes amb Nuno Crato a Educational Evidence:
Nuno Crato: “Els manuals són fonamentals per a la bona formació”
Europa ha de donar pas a les elits il·lustrades per a replantejar el seu model educatiu
Nuno Crato: “Què tal si ens centrem en la realitat, en les dades?”
Font: educational EVIDENCE
Drets: Creative Commons