CARA A CARA AMB

Juan Carlos Carracedo, geòleg i investigador

Juan Carlos Carracedo: “La pèrdua de pes de les Ciències Naturals és un fet al nostre ensenyament”

Llicència Creative Commons

 

David Rabadà

 

Conversar a Tenerife amb el Dr. Juan Carlos Carracedo va ser una experiència inoblidable durant aquest estiu. Era agost i vaig visitar l’illa per a conèixer millor la seva vulcanologia, però gràcies a aquest Professor de Recerca del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i director de l’Estació Volcanològica de les Canàries (EVC) fins al 2011, vaig descobrir desenes de llocs que mai no hi hauria imaginat.

Juan Carlos Carracedo, avui jubilat, però actualment investigador associat emèrit de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, va treballar en el seu temps amb els qui van pensar i van establir la teoria més important de la geologia, la Tectònica de Plaques. Aquest investigador del Grup GEOVOL de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària va veure néixer aquesta teoria quan jo era un nen al·lucinant amb els volcans i els dinosaures, fins i tot va estar investigant, i davant del volcà, l’erupció del Teneguía a l’illa de La Palma el 1971. Però el millor de la trobada a Tenerife amb el Dr. Carracedo va ser que em va brindar els seus coneixements i humanitat per recórrer Tenerife amb altres ulls, amb els seus, amb els d’un vulcanòleg expert.

Acadèmic de Número de la Real Academia Canaria de Ciencias, no li sobren mèrits professionals, personals i humans per a demostrar la seva vàlua. Carracedo ha treballat a les Illes Canàries durant més de 50 anys i ha publicat més de 200 articles i llibres científics sobre el volcanisme de les Illes Canàries, entre els quals hi ha Geology of the Canary Islands, de l’editorial Elsevier. Crec que hem de conèixer una mica més aquest geòleg eminent.

 

Com veu el reconeixement de la geologia a la nostra societat?

Malauradament les Ciències Naturals, i concretament la Geologia, no tenen a Espanya la presència i l’interès de la societat que seria desitjable.

Quines raons hi veu?

Jo veig dues raons principals: d’una banda, de manera comú s’associa la geologia amb catàstrofes, com ara terratrèmols, tsunamis i grans erupcions volcàniques, gairebé sempre ocorregudes en altres indrets. En realitat, això forma part de la geologia, com tot el que fa referència a la Terra, però la part més important és la comprensió del nostre planeta en la seva formació i evolució per haver aportat l’escenari per al sorgiment de la vida i la seva sorprenent diversificació en milers d’espècies entre les que ens trobem. Aquesta compressió de la Terra com una “nau” on tots anem, ajudaria la societat a una visió més positiva i curosa pel compte que ens porta.

Creu aleshores que les Ciències Naturals estan menyspreades al currículum de l’ensenyament?

Obvi. La pèrdua de pes de les Ciències Naturals és un fet al nostre ensenyament.

 

La tectònica de plaques és un paradigma de la geologia molt recent, quina implicació hi va tenir?

En acabar la meva graduació en Ciències Geològiques a la Universitat Complutense no podia evitar una sensació de desencís. Després de rebre i memoritzar en cinc anys llargs gran quantitat d’informació detallada sobre minerals, roques i fòssils vaig obtenir, sens dubte, una gran cultura geològica, però les grans qüestions, la veritable informació del que era la Terra i les seves vicissituds seguien inexplicades. Sabia molt dels terratrèmols, però què en realitat era el que els produïa? Per què es donaven a unes zones determinades del planeta i a més de forma conjunta? Faltava alguna cosa i transcendental, la cola, el paradigma que transformés la geologia d’una ciència descriptiva en una altra de més precisa, capaç fins i tot de fer avaluacions i prediccions.

Davant de tants dubtes, què li va donar el tret de sortida?

Doncs van ser els Estats Units els que em van aportar la informació que va culminar en una teoria, la Tectònica de Plaques. Concretament Harry Hess, un geòleg de la Universitat de Princeton i que va ser oficial de la Marina dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i capità d’un dels vaixells de guerra encarregats d’escortar els vaixells de transport dels submarins nazis, va ser qui em va il·luminar en utilitzar la nova tècnica del sonar. Això li va servir per “veure” com era el fins aleshores desconegut fons de l’oceà, relacionar-ho amb la teoria de Wegener de la deriva continental i finalment enunciar la seva idea de la tectònica de plaques. En ser aquesta una informació obtinguda per la marina dels EUA era de caràcter secret, per això només es difongués a Toronto, refugi llavors de molts que no volien participar a la guerra del Vietnam.

I el seu destí aleshores quin va ser?

Havia sentit rumors que, a la Universitat de Toronto, concretament a l’Erindale College, hi havia un professor que tenia una teoria revolucionària sobre punts calents i derives continentals. La Tectònica de Plaques.

Comprenc que la seva implicació fos marxar a l’estranger

Sí, la meva implicació va ser anar a la font per aprendre aquest paradigma fundacional de la geologia i portar-lo a Espanya, sumida llavors a l’autarquia franquista, que defugia el contacte amb la ciència internacional. En acabar Geologia a Madrid me’n vaig anar un any de postgrau al Canadà. Jo tenia família precisament a Toronto i hi vaig anar. Vaig aconseguir una petita ajuda com a estudiant de postgrau a la Universitat de Toronto i vaig començar a treballar en mineria associada a impactes de meteorits. Fins i tot vaig pensar a quedar-m’hi definitivament. Però a l’Espanya d’aquell temps el servei militar era obligatori i si no tornava seria declarat pròfug, així que vaig tornar per fer als estius les milícies universitàries (SIC). Havia parlat amb el professor José María Fuster, catedràtic de Petrologia de la Complutense i acordat de començar una tesi doctoral sobre la geologia de l’illa de Tenerife.

“En tornar recordo fer xerrades als meus professors anteriors sobre la tectònica de plaques i la seva transcendència”

En tornar a Espanya, què va fer?

Doncs en tornar recordo fer xerrades als meus professors anteriors sobre la tectònica de plaques i la seva transcendència.

És a dir, va ser un pioner en la divulgació de la Tectònica de Plaques, però què va portar finalment a la vulcanologia?

Doncs que aleshores va sobrevenir. Aquí hi ha un salt important a la meva vida professional, perquè en principi no tenia en absolut un interès especial pels volcans, però va passar l’erupció del volcà Teneguía a l’illa de La Palma l’octubre de 1971 i hi vam anar. I va ser un amor a primera vista.

I què va sentir llavors?

Vaig quedar fascinat per aquesta impressionant mostra del poder de la Natura. No era el mateix estudiar els volcans en llibres que analitzar-ho aquí en viu. I això em va portar a la volcanologia de manera total i definitiva, més concretament al volcanisme d’illes oceàniques i, més concretament, al de les Illes Canàries. Vaig acabar el meu doctorat, però tots els meus esforços ja van ser dedicats a l’estudi dels volcans. Fins i tot quan n’estudiava molts altres, ho feia amb el propòsit d’aprendre’n per comprendre millor els de les Canàries. I així fa més de 50 anys que em quedin.

Tot i que el 1971 va estar investigant in situ l’explosió del Teneguía, tampoc no va esdevenir aquest un escenari internacional

En realitat, el Teneguía va ser un volcà molt petitó, més un entreteniment que una amenaça aterridora. Fins i tot la gent del lloc ho va prendre com un espectacle i va ser tot un atractiu turístic. Res semblant a aquesta altra erupció del 2021, considerablement més important i catastròfica, en què la població de La Palma es va adonar, amb sorpresa i temor, cosa que suposava viure en una zona de volcanisme actiu.

“Els terratrèmols són, precisament, un dels mitjans més poderosos per a la detecció primerenca de les erupcions volcàniques”

Estem parlant de l’erupció del Tajogaite a La Palma, com hauria de canviar l’enfocament del risc vulcanològic a les Canàries?

Era evident la necessitat de canviar totalment la manera d’enfrontar-se al risc volcànic a les Canàries. La institució encarregada d’aquesta tasca, el Instituto Geográfico y Catastral mantenia una xarxa sísmica per tot el territori nacional, però enfocada a la detecció i l’estudi dels terratrèmols “continentals”. Com que els terratrèmols no es poden predir, sinó registrar una vegada ocorreguts els seus paràmetres i conseqüències, l’interès pels terratrèmols de les Illes Canàries era molt exigu i la instrumentació a les Canàries molt escassa. Però els terratrèmols són, precisament, un dels mitjans més poderosos per a la detecció primerenca de les erupcions volcàniques, única manera de poder garantir la seguretat de la població mitjançant la presa de mesures preventives.

Quina va ser la seva conclusió essencial?

La conclusió essencial i el focus dels meus esforços van estar encaminats perquè l’Institut Geogràfic augmentés considerablement la densitat de la seva xarxa sísmica a les Canàries per a l’estudi i la vigilància del risc volcànic. He de dir, amb satisfacció, que així es va fer, i la prova de la seva eficàcia es va demostrar a l’erupció de La Palma de 2021, en què, malgrat la seva importància i durada, es va poder detectar amb antelació l’esdeveniment i procedir a evacuació preventiva de 8000 persones.

Aleshores el risc volcànic a les Canàries està al dia amb les últimes erupcions a La Palma, però creu que la premsa tracta correctament aquests esdeveniments?

El tractament que els mitjans donen a aquests fets depèn en gran mesura de la informació que dimana dels experts que manegen l’erupció, i aquesta dels mitjans instrumentals i humans de què es disposa. Ha estat molt freqüent fins fa relativament poc temps la difusió per part de geòlegs i geofísics de notícies exagerades sobre possibles erupcions a les illes davant l’ocurrència d’eixams de microsismes, sense tenir en compte que aquesta és una característica intrínseca d’una zona amb volcanisme actiu . L’aparició als mitjans locals de falses alarmes ha estat difosa pels mitjans internacionals, mal servei per a un arxipèlag la font principal d’ingressos del qual és el turisme.

Ens podria explicar els detalls del darrer projecte professional?

Estic actualment retirat i em dedico fonamentalment a la divulgació científica. Tot i això, participo activament en projectes liderats per col·legues espanyols i forans, com ara l’estudi de l’erupció de La Palma de 2021.

“És molt possible que, per exemple, el llatí que em van ensenyar m’hagi estat molt útil en aspectes de difícil concreció”

Quines relacions positives establiria entre els projectes professionals i la formació escolar rebuda?

No estic segur d’aquesta correlació. És molt possible que, per exemple, el llatí que em van ensenyar hagi estat molt útil en aspectes de difícil concreció.

Veient el seu camí professional, com creu que caldria millorar el sistema d’ensenyament actual?

Sens dubte, primant la comprensió sobre la memorització i afavorint la pràctica sobre la mera teoria.

Sota una perspectiva utòpica, quin seria el desig per al futur de la geologia?

Arribar algun dia a conèixer de tal manera el comportament de la Terra per predir i quantificar els seus processos més rellevants.

---

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons