Entrevista a Josep Lluís Martín i Berbois, historiador i holmesià

Josep Lluís Martín i Berbois: “ERC no tenia cap interès perquè les dones catalanes votessin a les eleccions al Parlament de 1932”

Llicència Creative Commons

Andreu Navarra

Entrevistem Josep Lluís Martín i Berbois, un hiperactiu de la historiografia catalana, que combina les investigacions sobre fets i figures del catalanisme amb una curiosa dèria persecutòria de primeres edicions i rareses relacionades amb Sir Arthur Conan Doyle.

Acabes de publicar la biografia de Joan Llonch i Salas. Ens en podries fer un resum? Qui era i què va fer el “Cambó de Sabadell”?

Correcte. Era un mecenes, empresari i polític catalanista i conservador de Sabadell. De la seva figura cal destacar el paper que va tenir en diverses entitats culturals i econòmiques de la ciutat, una presència que ja venia heretada dels seus avantpassats; els quals havien ocupat força els mateixos llocs que Joan Llonch. A més de la seva faceta com amant de la cultura en tots el sentits, cal destacar el seu paper polític sobretot durant la Guerra Civil on va dirigir l’Oficina de Propaganda i Premsa de Francesc Cambó a París que ajudava al bàndol sollevat. Una posició política que no va prosseguir durant el franquisme.

Com vas anar a parar al Cercle Holmes? Què has publicat de moment sobre Conan Doyle i què en remenes actualment?

Doncs una mica de casualitat. En el viatge de fi de curs de 3r de BUP vaig tornar a la lectura d’Estudi en Escarlata que havia iniciat i aparcat als onze anys. Curiosament el meu professor d’Història va assentar-se davant meu i va preguntar-me si m’agradava. Al contestar-li afirmativament, va explicar-me que existia una entitat que es dedicava a l’estudi i difusió del cèlebre detectiu. I així és com vaig entrar al Círculo Holmes amb només disset anys.

Explica’ns com vas acabar escrivint l’única biografia amb cap i peus de l’alcalde Porcioles? Vas generar certes polèmiques…

Bé, hi ha una altra anterior realitzada per l’historiador Martí Marín que es dedica al període com alcalde. No obstant, la de la seva vida completa si que és cert que el meu treball és el primer. Va ser un encàrrec de la Fundació Noguera (fundació dels notaris de Catalunya) que volia crear na col·lecció de biografies de notaris. Després de tres anys dedicats a la realització de la biografia finalment la Fundació Noguera no la va publicar. Durant els tres anys que vaig haver d’esperar per poder tenir els drets del llibre vaig continuar afegint nova informació i finalment, gràcies a la confiança de l’editor Santi Sobrequés, va poder poder-se publicar. Cal dir que va tenir un destacat èxit i que a dia d’avui encara em fan entrevistes sobre la controvertida figura de l’alcalde barceloní.

“El tema del sufragi femení ha estat i és un dels temes que més m’he dedicat”

Qui es va oposar a Catalunya al vot femení a partir de 1932?

El tema del sufragi femení ha estat i és un dels temes que més m’he dedicat. En el llibre “Ignorades però desitjades” vaig demostrar que ERC no tenia cap interès perquè les dones catalanes votessin a les eleccions al Parlament de 1932, per aquest motiu va exposar una sèrie d’excuses poc fonamentades perquè les dones no exercissin el seu dret. El gran temor és que havien sentit que a la majoria de països que havien deixat votar a les dones havien guanyat els partits conservadors. Una idea totalment falsa. Cal dir, també, que els partits conservadors tampoc eren partidaris del vot femení però ja els anava bé el fet que suposadament les “dones fossin conservadores”.

L’any 2015 vas comissariar i catalogar una exposició ben curiosa a Sabadell…

Bé, sempre he intentat estudiar d’altres camps que no només fos la història pura i dura. Crec que s’ha de ser “transversal” i estudia i conèixer d’altres disciplines que sens dubte enriquiran les nostres recerques i, sobretot, la nostra persona.

Per aquest motiu vaig interessar-.me en l’exposició de l’Art Nou de 1915 que va fer-se a Sabadell. La meva intenció va ser estudiar aquesta magnífica exposició, que molts historiadors de l’art la consideraven molt rellevant, però que pràcticament no s’havia estudiat.

Això va fer que fes un estudi que va publicar-se en format llibre i reproduís l’exposició del 1915 amb algunes de les obres originals de l’exposició.

Com veus el futur immediat de la universitat i la investigació a Catalunya?

Soc pessimista. Hi ha força investigadors i especialistes fora de les universitats que podrien estar fent un gran servei a la universitat però per diferents motius, alguns poc transparents, han fet i fan que les coses no vagin a millor i moltes possibles carreres quedin estroncades.

Què escrius actualment?

Estic refent, a estones, el llibre “Ignorades però desitjades” però no sé quan el tindré acabat. I a estones també estic amb una història relacionada amb el bàsquet, però fins aquí puc llegir…. Ha, ha, ha.

Ets cambonià o macianista?

No ho sé, potser una mica de tots dos. El que si que tinc clar és que son dues grans figures polítiques de la primera meitat del segle XX i ambdós son interessantíssims d’estudiar.

Holmes o Challenger?

Aquest ho tinc més fàcil, Holmes per sobre de tot. Challenger és un personatge molt interessant i crec que poc reconegut perquè la fama de Sherlock Holmes ha fet que molts dels altres treballs de Conan Doyle hagin passat desapercebuts i la veritat és que hi ha de molt bons.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons