CARA A CARA AMB

Gregorio Luri Medrano, escriptor i pedagog

Gregorio Luri: “Les metodologies que funcionen amb els pobres, funcionen amb tothom”

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Vaig conèixer a aquest professor de filosofia navarrès l’any 2011 quan el vam convidar a les I Jornades de Secundària, unes jornades que en breu arribaran a les XII el 22 i 23 d’aquest novembre. Tot just parlar amb ell vaig adonar-me del seu bagatge, compromís i humanitat. No tardaren noves trobades per tal de compartir la inquietud que els dos compatíem pel baix nivell educatiu nacional. Aquest doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona, llicenciat també en Ciències de l’Educació i premi extraordinari en aquesta llicenciatura, va descobrir-me els mil i un detalls que afecten a tot el sistema educatiu. La seva experiència i perspectiva esdevenen indiscutibles.

Gregorio Luri ha treballat com a mestre de primària, com a professor de filosofia en batxillerat i finalment com a professor universitari. És a dir, i en el camí de l’ensenyament, ho ha patit tot. Vet aquí, i sens dubte, que també es va dedicar a escriure sobre tot el que ensenyava i experimentava en docència, però el més important, el que l’enutjava. En filosofia en són exemples El proceso de Sócrates (1998), Prometeos: biografías de un mito (2001) i Guía para no entender a Sócrates (2004). Però la seva experiència docent, i davant el desastre educatiu que estava veient, el van empènyer a fer-ho públic en nous llibres com L’escola contra el món (2008), Val més educar (2014), Elogio de las familias sensatamente imperfectas (2017) i finalment amb el seu últim llibre Prohibido repetir (2024), seguint amb els seus articles d’opinió al diari ARA.

Gregorio, què està passant en els nostres centres educatius?

Doncs que mentre es baixa l’exigència i el rendiment, s’inflen els resultats i les notes dels nostres alumnes. Està passant que la docència és cada vegada una professió menys atractiva, que els estudiants s’han convertit en consumidors i els professors en proveïdors de serveis, i que pretenem aconseguir el benestar dels estudiants a costa de l’èxit acadèmic “regalat”, quan hauria de ser al revés.

Amb tants especialistes com ara té contractats el nostre sistema educatiu… què està passant?

Està passant que mai hi ha hagut més pedagogs, psicopedagogs i terapeutes per metre quadrat. I, no obstant això, no sabem garantir la qualitat dels nostres sistemes educatius.

Un sistema educatiu on la vigent LOMLOE prohibeix gairebé repetir

Cert, avui dia la paraula repetició evoca danys emocionals en el repetidor, ignorant els perjudicis als quals se’l condemna per a tota la vida quan finalitza el seu ensenyament obligatori amb dificultats severes a l’hora de comprendre un text mínimament complex.

“Mai hi ha hagut més pedagogs, psicopedagogs i terapeutes per metre quadrat. I, no obstant això, no sabem garantir la qualitat dels nostres sistemes educatius”

Per què vas fer Magisteri?

Vaig fer magisteri perquè no em podia permetre econòmicament cap altra sortida. Vaig néixer en una família molt humil. A casa només hi havia un llibre… que ningú no llegia. A casa meu el pare va ser pastor i la mare pagesa.

Entenc el que em dius, pel que et voldria preguntar què va fer que després de Magisteri iniciessis nous reptes?

En acabar, vaig descobrir que el que havia descobert involuntàriament m’agradava i vaig venir a Barcelona a fer Pedagogia. Crec que en això rau la vocació. No és una llum metafísica que et guia en línia recta al teu destí, sinó el descobriment que això què fas no és solament treball, que té un component que podríem anomenar esportiu o aventurer. 

Com vas descobrir la teva passió per a l’educació?

Passió no és la paraula. Passió és el que tinc per Shostakovich. Interès en l’ensenyament, sí, i creixent, perquè l’educació és la qüestió política més rellevant.

El teu últim llibre, Prohibido Repetir, parla molt dels errors educatius en el nostre país. Ens en podries fer un resum dels principals?

M’interessa molt, des d’un punt de vista més filosòfic que pedagògic, la singularitat del que podem anomenar, amb certa generosa llibertat com «raó pedagògica», perquè en ella es troben les claus de l’oposició irreductible entre filosofia i política, que és el que filosòficament més m’inquieta.

Quines relacions positives establiries entre els teus projectes professionals i la formació educativa que vas rebre?

Desprès de fer Magisteri i Ciències de l’Educació amb molt bones notes vaig tenir una experiència professional molt decebedora. Mai no m’he sentit amb més desig de fer les coses bé i amb més impotència per gestionar amb èxit la meva pràctica.

“Si hagués estat educat en l’actual sistema educatiu, i n’estic convençut, ara estaria treballant d’humilíssim pagès en el meu poble”

Podem dir que com a pedagog et vas sentir fracassat?

El meu fracàs docent va ser total. Així que vaig agafar tots els meus llibres de pedagogia i vaig anar a vendre’ls a les llibreries de vell, considerant-los una càrrega feixuga i inútil. Cap llibreter els volia, ni regalats. Llavors vaig veure que els llibres de filosofia continuaven demanant-se. En aquell moment vaig decidir fer filosofia i moure’m entre la pedagogia i la filosofia. Aquest “entre dos” és el meu actual espai intel·lectual.

Al respecte de l’actual sistema educatiu, i si hi haguessis estat format en ell, hauria això fet millorar o empitjorar la teva activitat professional?

Si hagués estat educat en l’actual sistema educatiu, i n’estic convençut, ara estaria treballant d’humilíssim pagès en el meu poble.

Però no va ser així, per quina raó?

Perquè els mestres que vaig tenir, amb algunes excepcions, m’estimulaven contínuament a tenir present la imatge del que, assenyadament, podria arribar a ser. Estic molt agraït als frares caputxins que em van acollir gratuïtament en aquell internat.

On va ser això?

A Alsasua, a Navarra. Era molt auster, però ens passaven una pel·lícula cada 15 dies en un petit cinema que hi tenien. Allà vaig descobrir John Ford, Orson Welles, Alexander Korda… I també Mozart, Stevenson, i tants d’altres referents de la meva vida.

Llegint el teu llibre, Prohibido Repetir, com creus que s’hauria de millorar l’actual sistema d’ensenyament?

Comprometent-se de valent amb els alumnes culturalment pobres. Les metodologies que tenen èxit amb els “culturalment” rics no necessàriament funcionen amb els pobres, però les que funcionen amb els pobres, funcionen amb tothom.

Sota una perspectiva utòpica, quin seria el teu desig per a l’entorn personal per on vius?

Veure créixer els meus nets, continuar mereixent l’amor de la meva dona, i mantenir-me actiu… fins el darrer sospir.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons