L’assaig és un reconeixement sincer als docents que ensenyen

Escuelas que enseñan: El conocimiento sí importa

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Aquest és un assaig sobre el futur de l’educació nacional. L’autor, Miguel Ángel Tirado, doctor en Ciències de l’educació, aposta per la defensa de la innovació al nostre sistema d’ensenyament, però denuncia que les pedagogies que s’autoproclamen innovadores fan talment tot el contrari, destruint i cremant la transmissió de la cultura, dels coneixements i del desenvolupament intel·lectual dels nostres alumnes.

En primer lloc, denuncia que en posar l’alumne al centre del sistema educatiu no es corregeixen els errors passats i que això no vol dir ensenyar-li tot el que pugui aprendre. En segon lloc, denuncia que els alumnes no poden aprendre per ells mateixos. En altres paraules, només és susceptible de ser après allò que és descobert sota un docent expert. En tercer lloc, el docent ha de passar a ensenyar coneixements més que no facilitar als alumnes que els descobreixin per si mateixos. I, en quart lloc, que la transmissió dels coneixements no es pot considerar obsoleta. El currículum enciclopèdic no desacredita el coneixement. En definitiva, l’autor és un gran defensor de la innovació que ajuda a ensenyar millor però no de la innovació sense fonaments. És més, descriu com moltes innovacions a centres de primària i secundària van en direcció contrària a la transmissió de la cultura i el desenvolupament intel·lectual sobre els quals s’ha sostingut l’escola, cosa que buidarà els centres educatius de coneixements canviant-los per tecnologies digitals com si fossin el nou Graal.

En certa manera, aquest llibre exposa el miratge en què ens han fet creure moltes ideologies pedagògiques, polítiques i psicològiques. Quan molts donen per fet que estem en la bona direcció, es fa difícil fer uns passos a contracorrent davant les paraules que es repeteixen en els discursos pedagògics com les competències per a la vida, l’educació emocional, la innovació educativa, la creativitat, el pensament crític i la resolució de problemes. Totes elles semblen fàtues paraules per convèncer l’ignorant, però provocar el culte. L’autor defensa que l’escola, avui dia, buida les competències de contingut. En definitiva, que el pensament crític està nu de coneixement, ja que l’escola confon equitat amb mediocritat i que el coneixement es deixa per a qui se’l pugui pagar.

Una aposta decidida per la innovació educativa, però no per qualsevol innovació, sinó la que ens ajuda a ensenyar millor i la que aconsegueix aprenentatges més profunds i duradors. L’assaig és un reconeixement sincer als docents que ensenyen i a les escoles que entenen que el coneixement sí que importa en la formació dels ciutadans lliures.

S’estructura en cinc capítols, cadascun dels quals s’encapçala amb una pregunta que guia la reflexió, més una breu introducció i una síntesi final a tall de conclusió que dóna resposta a qüestions com, es pot aprendre a aprendre abans d’haver après res? Es pot tenir pensament crític sense saber què es critica? Es pot ensenyar bé sense tenir en compte com aprenem? Què passa quan confonem el mètode amb l’objectiu? Quin paper juga allò digital a l’escola? I així moltes preguntes més constituintt un excel·lent retrat dels que es consideren experts en educació, però sense impartir ni vint hores per setmana, ni amb trenta alumnes per aula, ni amb estudiants de diversa índole econòmica i ètnica. En fi, l’autor denuncia i argumenta amb fets reals i contrastats els que prediquen com ensenyar a classe, però que no ho practiquen.

Tirado exposa amb una clara i irrefutable lògica l’eterna lluita entre el pedagogisme teòric, per comprovar, i la didàctica pedagògica demostrada. La primera es proclama innovadora, però repeteix idees equivocades de més de cent anys. La segona, la didàctica, millora l’ensenyament amb l’experiència de més i més docents innovant. Per desgràcia, i així ho demostra l’autor, el pedagogisme perviu a les nostres lleis educatives entorpint i empitjorant el sistema. La prova són els informes PISA que fa dècades denuncien com el fracàs escolar augmenta any rere any al nostre país. Davant d’aquesta allau de dades, el pedagogisme culpa els docents del fiasco acadèmic espanyol i argumenta que el que necessiten és més formació pedagògica una vegada i una altra. Per això, i el més pervers, és que els acusa d’estar mal formats ja que no s’han d’impartir coneixements als alumnes, sinó educació emocional, és a dir, l’ensenyament no ha de perseguir la transmissió de coneixements, sinó procurar coses tan abstractes a l’aula com la felicitat dels alumnes, la seva creativitat i la llibertat a classe. Davant d’aquesta paradoxa l’autor es pregunta per què la bona didàctica no es fa escoltar entre la classe política? Tan difícil resulta que la realitat educativa sigui vista per tothom? Davant d’aquestes preguntes l’autor respon que les lleis educatives segueixen sota les classes magistrals que aquests suposats experts educatius imparteixen, però alhora prohibeixen els docents que les apliquin. És a dir, ara els professors han d’ensenyar sense classes magistrals, però sí que han d’assistir a les que imparteixen els pedagogs teòrics. En fi, un món al revés que Miguel Ángel Tirado, com a real expert, viu cada dia de primera mà.

Miguel Ángel Tirado és Doctor per la Universitat de les Illes Balears (Programa Investigació i innovació en Educació) i Llicenciat en Educació Física per l’INEFC de Barcelona. Treballa com a Inspector d’Educació a les Illes Balears. Va exercir de cap d’estudis i després director a l’IES Santa Margalida sent professor a l’ESO, Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments de Règim Especial.

Actualment és professor de la Universitat de les Illes Balears, imparteix formació al professorat en àmbits com l’avaluació de l’aprenentatge, la programació de l’ensenyament i la funció directiva, i l’any 2011 va ser guardonat a la tercera convocatòria dels Premis a Experiències Educatives Innovadores convocats pel Govern de les Illes Balears. També, i en dues edicions dels premis de recerca convocats per la UIB per a alumnes de segon de Batxillerat, va rebre el premi en qualitat de professor responsable dels treballs de recerca premiats. És autor del llibre Escoles que ensenyen: El coneixement sí que importa.

________________________________________

Títol: Escuelas que enseñan: El conocimiento sí importa

Autor: Miguel Ángel Tirado

Editorial: Círculo Rojo

Idioma: Espanyol

ISBN: 8411117286

Número de pàgines: 242

Data de publicació: Novembre, 2021

________________________________________

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons