El panòptic a la butxaca

És un algorisme que mai descansa, que funciona sempre. Que capta les teves dades. La teva vida

Llicència Creative Commons

Antoni Hernández-Fernández

Com a barceloní, La Model sempre ha estat tot un símbol per a mi. De nen m’inspirava un respecte inusual, més enllà del que significa una presó. En créixer vaig comprendre que era en realitat una por heretada, confiscada d’una família que va lluitar al bàndol derrotat a la Guerra Civil, i un espant després fundat en fets horribles com l’execució de Salvador Puig Antich, que va tenir lloc allà el 1974. El 2 de març va fer 50 anys. Del lema inicial del centre penitenciari, de principis de segle XX, In severitate humanitas, en què s’advocava per una Model de vocació correccional, rehabilitadora i de reinserció, es va passar a una Model al servei del franquisme. Però, deixem-nos de ximpleries, les presons reclouen els que no compleixen les lleis vigents. I si el que formula les lleis és un dictador, o un Estat opressor o discriminador, les presons s’omplen de persones que en altres contextos socials serien ciutadans exemplars i lliures.

La Model és un edifici que materialitza la idea de “El panòptic” de Jeremy Bentham (1787). Bentham va concebre la presó com un instrument de control social basat en la incertesa de la vigilància, de manera que des d’un punt geomètric ideal, l’anomenat panòptic, som contínuament observats sense veure l’observador. El reclús arriba a assumir amb el temps que es troba sempre sota vigilància, el que és el fonament de la seva subordinació, del control i modificació de la conducta, com bé va revisar Foucault a “Vigilar i Castigar”(1975), i van adaptar als temps del telèfon mòbil Tim Maly i Emily Horne (2014), més recentment.

Doncs bé, el model de Bentham es va estendre també a fàbriques i escoles, i ara el panòptic, com hauran deduït, el porten a la butxaca. Miniaturitzat i ‘coquetó’. I el vigilant no és un funcionari de presons humà apostat en una torre, que es relleva per torns, o una càmera que potser és una caixa buida, dissuasòria: és un algorisme que mai descansa, que funciona sempre. Que capta les teves dades. La teva vida.

Però què hi ha de l’educació, el talent i els valors a l’era digital, a l’era del panòptic a la butxaca? Sobre el talent ens diu el filòsof José Antonio Marina, que “és el bon ús de la intel·ligència, és saber què fer amb les nostres destreses i amb les nostres limitacions” (Marina, 2022). Ensenyem i eduquem per al talent?

L’escola hauria de donar compte del procés de generació d’idees als joves i formar-los suficientment amb coneixements sòlids que els permetin fomentar, executar i formular aquestes idees. Posteriorment, ells mateixos haurien de poder avaluar-ne els resultats, més enllà de les meres qualificacions acadèmiques. Perquè avaluar també és valorar, posar en valor. Els valors reflecteixen el sentit del bé i del mal, no només en aspectes ètics o morals, sinó també en l’avaluació del treball que fem: són els valors acadèmics, llavor dels valors professionals futurs, crucials especialment en la formació professional.

L’evolució i la maduresa a l’aprenentatge parteixen del criteri que ensenyem als nostres alumnes perquè puguin valorar la feina que han fet. També l’autoexigència i la percepció de l’autoeficàcia. L’honestedat està relacionada amb reconèixer davant d’un mateix i davant del docent allò que se sap i allò que no. Es fomenta l’honestedat o la por de reconèixer la ignorància? A amagar o a negar la realitat? El docent observador ha d’anticipar-se o delegar i confiar en la tecnologia, en l’emergent learning analytics capaç de predir, des del panòptic de butxaca, si l’alumne aprendrà o no?

Coneixements, generació d’idees, execució i avaluació són clau per al desenvolupament del talent i els valors en l’educació. I al segle XXI, aquestes fases, a totes les àrees de coneixement, es troben imbricades per la tecnologia.

Presos del panòptic, capturada l’atenció per la distracció, mirem la torre del vigilant, la caixa buida de la cambra, mentre es desenfoca l’objecte d’estudi i la vida.

___

* El text original, lleument actualitzat per indicar la commemoració de l’assassinat de Puig Antich, va formar part de la presentació pública que es va fer a l’antiga presó La Model de Barcelona, ​​a la Biennal de Pensament del 2022.

Referències:

• Ávila, R.; Hernández-Fernández, A. (2022). Cómo educar en talento y valores en la era digital. Barcelona: Biennal de Pensament, 2022. https://www.biennaldepensament.barcelona/es/actividades/como-educar-en-talento-y-valores-en-la-era-digital

• Bentham, J. (1787). El panòptic. Barcelona: Edicions 62. Traducció al català i edició de 1985.

• Foucault, M. (1975). Vigilar y castigar. Madrid: Siglo XXI Editores. Edición y traducción de 1986.

• Maly, T., & Horne, E. (2014). The Inspection House: An Impertinent Field Guide to Modern Surveillance. Toronto: Coach House Books.

• Marina, J.A. (2022). La educación del talento. Barcelona: Ariel.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons