CARA A CARA AMB…

L’actor Eduard Biosca; el “Sr. Bohigues” a Versió RAC1

Eduard Biosca: “Faig una cosa que avui és revolucionària: defensar l’espècie humana”

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Quedo amb ell en un bar de la Sagrada Família un parell d’hores abans d’anar al programa Versió RAC1. Ràpidament obrim una conversa sincera i oberta sobre teatre, ciència i com no, educació. Aquest actor i humorista nascut l’any 1965, esdevé una gegant conversador i un guionista excepcional de la tertúlia. En certa manera s’ha dedicat tota la vida a discutir amb els realistes, els qui es fonamenten en fets, defugint dels ideòlegs, els qui neguen les realitats que els són contràries. L’Eduard, fent-ne ironia, em diu que sempre ha tingut la raó, o que si no la té, la tindrà.

Com tots els bons humoristes, la seva ment és aguda i àgil, el seu interès per la informació és global i la seva capacitat de síntesi aflora un i altre cop en el seu personatge a RAC1, el senyor Bohigues, un cambrer entre el Torrente de Santiago Segura i la lògica pagerola del món rural. Mostra d’això han estat monòlegs teatrals dirigits per Paco Mir del Tricicle. Un de tants ha estat el de Com acabar amb els pessimistes. Actualment se’l pot veure al Teatre Goya amb L’Eminència Humana.

Eduard em podries detallar del teu últim projecte professional?

L’Eminència Humana és un monòleg d’humor protagonitzat pel Senyor Bohigues, on entre rialla i rialla, faig una cosa que avui és revolucionària: defensar l’espècie humana. Porto des de l’octubre del 2022 fent una funció al mes al teatre Goya de Barcelona. Allí hi estic (www.teatregoya.cat www.bohigues.cat).

Quines relacions positives establiries entre els teus projectes professionals i la formació educativa que vas rebre?

A primària vaig estudiar al col·legi La Roda de Terrassa, que era molt avançat en el seu temps. Era a principis dels anys 70 i ja era tot en català. A més, teníem assignatures d’arts plàstiques i expressió corporal.

“L’horari escolar està adaptat als pares i a la societat dels adults, però no a les necessitats dels alumnes”

I les negatives?

A mi el que més em perjudicava eren els horaris. Sempre començava amb molt interès totes les assignatures, però no podia aguantar l’atenció tantes hores seguides al dia. Però això no era un problema del meu col·legi sinó de tots els centres. L’horari escolar està adaptat als pares i a la societat dels adults, però no a les necessitats dels alumnes. Els adolescents els fan llevar massa d’hora i està demostrat que no només va en contra del seu bon rendiment.

I als adults també, oi?

Ja, però també els perjudica la seva capacitat de concentració i la seva salut.

D’haver estat format en l’actual sistema educatiu, hauria millorat o empitjorat la teva activitat professional?

Jo vaig ser molt mal estudiant, perquè com moltes persones creatives, soc de ment dispersa. I pel que sé, avui en dia, els professors tenen molt més en compte les diferents característiques de cada alumne, i apliquen mesures d’ensenyament més individualitzades. Per exemple, cada cop és té més clar que no tan sols no s’ha d’expulsar al graciós de la classe, com a mi em passava, sinó que se li ha de valorar el que aporta per fer la classe més amena.

Classes sempre amenes, vols dir?

De totes formes, no sé fins a quin punt això, hauria fet millorar massa la meva activitat professional actual.

Per quina raó no hauria millorat?

Perquè hem de tenir en compte que jo em dedico a una de les feines més indomables, transgressores, incontrolables i “ineducables” que existeixen: l’humor.

“Cada cop és més complicat saber com hem de formar els nostres fills, perquè cada cop tenim més coneixement acumulat”

Veient el teu recorregut professional, com creus que s’hauria de millorar l’actual sistema d’ensenyament?

Cada cop és més complicat saber com hem de formar els nostres fills, perquè cada cop tenim més coneixement acumulat. Al principi de l’ésser humà, les úniques “assignatures” que hi havia eren aprendre a distingir les plantes i com construir una destral. Avui hem d’estudiar ciències naturals, història, matemàtiques, física, química, filosofia, informàtica, economia, educació vial, internet, intel·ligència artificial… No només cada cop hi ha més assignatures; sinó que cada cop són més extenses. El Sr. Bohigues en un gag diu que cada dia que passa la història és més llarga, i tenia raó. Per tant, jo dividiria l’educació en tres etapes.

La primera?

La primera insistiria molt en els coneixements bàsics que ens permeten aprendre: disciplina, memorització, comprensió lectora, expressió oral, saber com destriar el coneixement científic i fiable del que no ho és, etc. Això serveix per a tot i per a tothom.

La segona?

La segona etapa serien totes les assignatures existents, però molt resumides. Perquè l’alumne tingui una mostra de tot el que hi ha. Han de ser més resumides que en el passat donat que el coneixement no ocupa espai, però aprendre’l ocupa cada cop més temps.

I la tercera?

Seria on l’alumne decideix en quines i en quantes assignatures vol aprofundir. En aquesta última etapa cada cop es barrejaria més el sistema educatiu establert, amb els mitjans educatius alternatius i individualitzats com Internet i altres tecnologies.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons