Developing Curriculum for Deep Thinking

The Knowledge Revival

Llicència Creative Commons

El coneixement importa

La rellevància del saber a l’educació

Antoni Hernández-Fernández

He sucumbit al ressorgiment del saber. Ja no m’importa què diran. Amb els anys em fan més mal els ossos però menys les ferides que el temps guareix. En l’aspecte físic i en el mental. Per això he gaudit tant d’aquest breu compendi “Developing Curriculum for Deep Thinking. The Knowledge Revival” (Surma et al., 2025) que signa al capdavant Tim Surma, al qual segueix un elenc d’autoritats al món educatiu: Claudio Vanhees, Michiel Wils, Jasper Nijlunsing, Nuno Crato, John Hattie, Daniel Muijs, Elizabeth Rata, Dylan Wiliam i, finalment, el gran Paul A. Kirschner. Casi ná, que dirien al sud. Comencem l’any i per acabar el curs res com insuflar-nos energia racional, sobretot davant dels desvaris que es promouen des de l’acadèmia i, pitjor, malauradament, des dels polítics responsables de l’educació.

El coneixement és fonamental per a la Humanitat, ja que permet desenvolupar un llenguatge i un bagatge comú, així com una cooperació social efectiva. Intraculturalment i entre cultures. Aquest principi del coneixement compartit, matisat en els diversos contextos socioculturals del món, que podríem relacionar amb els principis de la cooperació comunicativa de Paul Grice, ha estat clau des de temps ancestrals, quan les tribus humanes van utilitzar el cabal de coneixement col·lectiu que posseïen per sobreviure primer, comunicar-se i prosperar. I així fins ara, on el coneixement continua sent la base de l’educació. O ho hauria de ser. Perquè l’evolució cultural acumulativa, un fet històric innegable, ens demostra com les invencions i els aprenentatges es transmeten i es milloren a través de generacions, gràcies a l’ensenyament, la imitació i, també, la conformitat del contracte social. Des dels estris lítics i les primeres tècniques de caça, fins a les solucions més avançades a l’aula actual, que inclouen la digitalització o la intel·ligència artificial, l’educació sempre ha depès de l’intercanvi desinteressat de coneixement entre els mestres i els deixebles. Perquè si jo t’ensenyo alguna cosa no perdo aquest coneixement. I guanyem tots.

En aquest context, es reconeix i agraeix el valor de recursos educatius oberts i reivindicatius com aquest llibre de Paul Kirschner i els seus col·laboradors, que perpetuen aquest llegat humà. S’enarbora el coneixement com a element essencial en la transmissió cultural que es dóna a l’aula, ja que determina la nostra capacitat de percebre, aprendre i recordar. Perquè una base de coneixements àmplia i sòlida facilita l’adquisició de nous sabers i habilitats, promou el pensament crític, la resolució de problemes i la comprensió lectora.

Si des d’una perspectiva evolutiva hi ha una capacitat innata per adquirir coneixements primaris, obtinguts de manera instintiva (com el llenguatge o la interacció social), hi ha igualment un coneixement secundari, cultural, que ha de ser ensenyat deliberadament i que inclou aprofundir també en els coneixements que s’aconsegueixen de forma primària, per a l’adquisició del qual estem genèticament predisposats. El coneixement secundari, que abasta des de l’alfabetització bàsica fins al pensament científic o tecnològic, és fonamental per al desenvolupament personal a les societats modernes i hauria de constituir el nucli de l’educació.

Tal i com mostren alguns dels principals models cognitius esbossats al llibre, com el de la memòria de treball de Willingham (2021), és crucial estructurar l’aprenentatge a l’ensenyament, per superar les limitacions inherents de la nostra capacitat cognitiva. El coneixement és essencial en l’educació: sustenta l’aprenentatge, el pensament crític i la comprensió profunda. Una base sòlida de coneixements emmagatzemada a la memòria a llarg termini facilita l’adquisició de nous sabers i optimitza l’ús de la memòria de treball durant tasques cognitives complexes. Injuriat el coneixement en algunes tendències socials que confonen la informació amb el saber, que brandeixen la bandera del “tot és a internet”, el ressorgir del coneixement és la clau per millorar l’aprenentatge, facilitar el discurs col·lectiu i promoure l’equitat. Reduir continguts compromet aquests beneficis: són necessaris currículums escrits per experts, centrats en el coneixement com a base per a una educació de qualitat. Potser Repensando la tecnologia (Diéguez, 2024; Bunge, 2019), però integrant-la de manera efectiva als currículums específics de cada matèria. Perquè, en resum:

1. El coneixement és la base de les habilitats cognitives complexes. Sense prou contingut, els estudiants no tenen el context necessari per analitzar, avaluar i aplicar idees de manera significativa. Reduir continguts en el currículum oficial de les matèries limita estadísticament la capacitat de relacionar nous aprenentatges amb allò ja conegut, eliminant així les bastides per a l’adquisició d’habilitats complexes, i per contrastar la informació que reben diàriament en un entorn cada cop més tecnològic.
2. La memòria de treball requereix una base sòlida a la memòria a llarg termini. La memòria de treball té una capacitat limitada, però pot processar informació més eficaçment quan es recolza en coneixements prèviament emmagatzemats a la memòria a llarg termini. Reduir continguts afebleix aquesta base, sobrecarregant la memòria de treball i dificultant l’aprenentatge.
3. Risc de desigualtat educativa. Contràriament a alguns plantejaments de la postmodernitat, reduir continguts afecta més els estudiants amb menys recursos socioeconòmics o culturals a casa. Les escoles tenen un paper crucial a proporcionar a tots els estudiants allò que la llar no els aaporta, és a dir, un accés equitatiu a coneixements amplis. Limitar continguts perpetua desigualtats i restringeix oportunitats per als més vulnerables, aquells als quals les seves famílies, per posar un exemple, mai no porten a un museu o a una activitat cultural.
4. Impacte en la formació integral de la ciutadania. Una educació rica en continguts prepara els estudiants per participar en debats, comprendre problemes globals i prendre decisions informades. La reducció curricular de continguts empobreix la formació integral de les persones, limitant la capacitat dels estudiants per contribuir activament a la societat.
5. Compromís amb el futur i el món. En un món cada cop més complex i globalitzat, els estudiants necessiten una educació que els prepari per adaptar-se i prosperar, més enllà dels seus contextos locals. Reduir continguts compromet la seva preparació per enfrontar desafiaments tecnològics, científics i socials, deixant-los menys equipats per innovar, ser creatius o resoldre problemes, o per ser resilients a reptes futurs.
6. Evidència empírica contra la reducció. Nombrosos estudis, esmentats a l’obra, mostren que un currículum ric en continguts millora l’aprenentatge, la retenció i el pensament crític. Societats amb sistemes educatius reeixits, com Finlàndia (al seu dia) o Singapur o Estònia, més recentment, han prioritzat la profunditat i l’amplitud de continguts, demostrant que més contingut, ben estructurat, condueix a millors resultats acadèmics.

En definitiva, malgrat que reduir continguts al currículum pugui semblar una solució immediata a problemes com la sobrecàrrega curricular, o que se sentin cants de sirena que advoquen per una retallada curricular dràstica (en hores de matèries fonamentals i en temari), al preu d’un curt termini que maquilla la realitat acadèmica, no ens fem trampes al solitari: els costos a llarg termini per a l’aprenentatge, l’equitat social i la preparació de les generacions futures són massa alts. En comptes de reduir, hem de treballar en currículums més eficients, complets, rellevants i ben organitzats que brindin oportunitats a tots els estudiants, per aconseguir així un accés a una educació completa i de qualitat.

Referències:

Bunge, M. (2019). Filosofia de la tecnologia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans-Edicions UPC. https://upcommons.upc.edu/handle/2117/169030

Diéguez, A. (2024). Pensar la tecnología. Barcelona: Herder

Willingham, D.T. (2021). Why don’t students like school? A cognitive scientist answers questions about how the mind works and what it means for the classroom. Hoboken, NJ: John Wiley & Sons.

Títol: Developing Curriculum for Deep Thinking. The Knowledge Revival

Autors: Tim Surma , Claudio Vanhees , Michiel Wils , Jasper Nijlunsing , Nuno Crato , John Hattie , Daniel Muijs , Elizabeth Rata , Dylan Wiliam , Paul A. Kirschner

ISBN: 978-3-031-74660-4

Editorial: Springer Nature

Idioma: Anglès

Nombre de pàgines: 99

Data de publicació: 2025

Descàrrega gratis: https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-031-74661-1

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons