Com aprenem a llegir?

I com ensenyar a llegir segons la ciència

Llicència Creative Commons

Antoni Hernández-Fernández

Els grecs van associar a Hermes la invenció de l’alfabet, tal vegada perquè els va arribar en els viatges comercials dels fenicis. Abans que desxifrem una sola paraula, ja habitem un món de significats, sons i relats. L’aprenentatge lector es fonamenta en un substrat invisible: la memòria semàntica, el coneixement del món, la consciència fonològica. Com Hermes, missatger veloç entre els déus i els humans, el cervell infantil rep senyals, sensacions, imatges, i paraules flotants que encara no tenen escriptura, però que dibuixen el mapa on la lectura arrelarà. Hermes simbolitza aquest trànsit inicial, on la memòria i l’oralitat, o els gestos, preparen el terreny per al codi escrit. Com explica la ciència cognitiva, l’aprenentatge lector no surt de zero: es forja en xarxes prèvies, actives, mal·leables. Hermes no només porta lletres, sinó que desperta rutes ja latents.

Emergeix en la lectura una bella veu. Un murmuri íntim que és la transmutació del gargot escrit en un ressò neuronal. Succeeix en el màgic moment en el qual es transforma el caràcter, el del símbol i el personal. Quan entenem aquelles paraules que algú -o alguna cosa, en l’era de la IA- va deixar aquí. Són símbols orfes i arraconats en alguna pàgina, o tremolant en alguna pantalla, o marginats en el recolze d’algun objecte, o supervivents en l’etiqueta d’un producte. Les paraules esperen a qui estigui disposat a apropiar-les-hi, a adoptar-les. Podrà emocionar-se, o seguir la seva vida amb indiferència, aprendre i atresorar aquest murmuri polifònic en el seu patrimoni cultural, o simplement oblidar, amb més o menys prestesa, segons la rellevància que se li doni a aquest hàlit d’informació que va emanar del símbol.

Però perquè tot això succeeixi, cal saber llegir. L’escrit, per a l’analfabet, és hermètic.

En “Com aprenem a llegir?” (ISTF, 2025), Héctor Ruiz Martín ha sabut guiar-nos en el viatge apassionant de la ciència lectora. Es tracta d’una obra fonamental sobre com aprendre i ensenyar a llegir. Interessant per a qualsevol lector curiós, és una guia imprescindible per als mestres d’ensenyament primari, i molt útil també per a famílies que vulguin ajudar als seus fills o, perquè no, als més àgrafs que no van tenir l’oportunitat d’alfabetitzar-se en el seu moment, per circumstàncies de la vida: i mai és tard si aquesta és bona.

Amb amenitat i plena d’exemples divulgatius, rigorós, però fugint d’un registre excessivament tècnic, en “Com aprenem a llegir?” Ruiz continua fidel al seu estil d’obres anteriors. Així, Ruiz comença definint alguns conceptes previs, perquè comprendre l’aprenentatge lector implica conèixer com funciona la memòria, fonamental per a dotar de significat a la paraula escrita, i considera també aspectes clau com la motivació. Qui desitgi aprofundir sobre la memòria pot acudir a “Los secretos de la memoria” (Penguin, 2022), del mateix Ruiz.

En el segon capítol, dedicat ja de ple a l’aprenentatge de la lectura, es desenvolupa la descodificació fonològica i la comprensió lingüística, els dos processos neurològics interdependents, crucials en la lectura, que de fet la defineixen en un enfocament sistèmic, polièdric, del que suposa llegir. Perquè llegir implica anar més enllà de la mateixa transformació dels grafemes en fonemes, exigeix la comprensió. Ruiz s’atura a destil·lar aquí els fonaments de l’aprenentatge lector, de manera més concreta i extensa que en les seves obres generalistes anteriors sobre educació, on el tema gairebé es va tractar (vegeu ¿Cómo aprendemos?”(Graó, 2020) o “Aprendiendo a aprender” (Penguin, 2020)).

Prossegueix Héctor Ruiz amb un capítol específic sobre l’ensenyament de la lectura. Allí proposa diverses tècniques que aborden la instrucció explícita de l’arbitrària relació entre els sons i les lletres, basada en les proves científiques existents sobre el funcionament del llenguatge escrit, considerant les habilitats fonològiques humanes. Revisa també pràctiques habituals que, en alguns casos, no posseeixen evidències que les avalin.  Encara que, com recorda Héctor Ruiz, encara emprant mètodes inadequats, a vegades els nens aprenen igualment, “no gràcies al mètode sinó malgrat ell”. Especialment, en un capítol dedicat a l’assumpte, Ruiz aprofundeix en les dificultats lectores, com la dislèxia. Amb un origen neurobiològic, es requereixen intervencions especialitzades que abordin el dèficit fonològic amb mètodes provats, amb evidències empíriques que s’han recopilat durant dècades, ben referenciades en el llibre. La inclusió i espantar el fantasma del fracàs escolar, passen sovint per diagnosticar i intervenir amb encert en els problemes de lectura dels estudiants, en primària, però també en secundària, on, en alguns casos, els mateixos alumnes oculten les seves dificultats per vergonya.

Finalment, abundant en la línia oberta en el seu anterior “Edumitos” (ISTF, 2023), Ruiz desmunta alguns mites sobre l’aprenentatge de la lectura i destapa algunes pràctiques pseudocientífiques que, lamentablement, proliferen encara en algunes escoles i en formacions per a docents. S’ha d’optar per enfocaments validats, evitant tècniques ineficaces que comprometen el desenvolupament lector, el retarden o, simplement, no ajuden en res.

Quan la lectura arrela, quan el codi es domina i la comprensió floreix, Cal·líope succeeix a Hermes: musa de l’eloqüència, de la narració èpica, de la paraula que crea mons. Representa la fi del trajecte lector: no llegir per llegir, sinó llegir per a pensar, per a escriure, per a imaginar. Cal·líope és el símbol del lector autònom, del qual ja no necessita guies ni repeticions, perquè ha interioritzat la tècnica i la sublima en la creació. La ciència cognitiva sosté aquesta visió: només quan la lectura s’automatitza, allibera recursos cognitius per al pensament complex, la inferència, la crítica, l’estètica.

D’Hermes a Cal·líope, l’alfabet deixa de ser llavors un codi aliè i es converteix en eina de llibertat. Héctor, gràcies per aquest regal als mestres, perquè, deixa’m robar-te la teva dedicatòria inicial, per a concloure i rendir un merescut homenatge final:

“Als qui ensenyant a llegir, canvien les vides de les persones; i amb elles, canvien la societat i la història”.

Gràcies besàvia María, que vas aprendre a llegir de gran, per asseure’m en la teva càlida faldilla i ensenyar-me les lletres, i el murmuri de les paraules escrites, amb aquell abecedari, “perquè no et passi com a mi”.

Títol: Com aprenem a llegir? I com ensenyar a llegir segons la ciència.

Autor: Héctor Ruiz Martín

ISBN: 979-13-990185-1-6 / 979-13-990185-2-3

Editorial: International Science Teaching Foundation

Idioma: Català

Nombre de pàgines: 379

Data de publicació: abril de 2025

Web:   https://science-teaching.org/es/libros/como-aprendemos-a-leer

https://science-teaching.org/ca/llibres/com-aprenem-a-llegir

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons