Calculating Empires: la decostrucció artística de la genealogia sociotecnològica

La brutal genealogia de la relació entre la tecnologia i el poder de Kate Crawford i Vladan Joler (2023), ara digitalitzada

Llicència Creative Commons

Antoni Hernández-Fernández

Si mai els han atret els sistemes complexos i l’art visual, acaba d’arribar a la xarxa la digitalització de Calculating Empires. A Genealogy of Technology and Power Since 1500, de Kate Crawford i Vladan Joler (2023). Imprescindible visitar-la: es fascinaran. Serà un d’aquells moments de la seva vida en què, encara que no siguin persones consumistes, trobaran a faltar no tenir una pantalla més gran.

Segons defineixen Crawford i Joler a la pàgina web del projecte, Calculating Empires és una visualització de la seva investigació tecnosocial a gran escala, a més una instal·lació física per als afortunats que puguin visitar-la, que sens dubte desconstrueix la genealogia sociotecnològica actual, enfocant-se a la coevolució de la ciència, la tecnologia i les estructures socials durant els darrers cinc segles. El projecte examina els patrons tecnològics de diversos temes, classificats en dos grans grups (comunicació i computació; control i classificació) des de l’any 1500, per a mostrar com aquestes forces vives continuen subjugant-nos, i potser per a reflexionar, perquè no, com podrien ser desmantellades . Encara que, serà possible amb una complexitat tan gran?

Crawford i Joler van posar, amb encert, el punt de mira a la tecnologia com a instrument del colonialisme, la militarització de les societats, l’automatització alienadora de la tasca humana i el control social, en un exercici intel·lectual i artístic d’anàlisi de les dinàmiques històriques que continuen influenciant i oprimint en el present. De fet, Kate Crawford ja havia fet un exercici demolidor a la seva “Atles de la IA” el 2021, en aquell cas en un assaig sublim sobre l’impacte de la intel·ligència artificial als ecosistemes i a les societats humanes.

Calculating Empires es vertebra doncs en quatre temàtiques: comunicació, computació, classificació i control. L’obra il·lustra els canvis, la tecnoevolució d’un conjunt d’artefactes seleccionats entrellaçats amb una història del control social que sovint no percebem. És com quan ens oblidem de la quotidianitat de l’aire que respirem, fins que ens falta i ens ofeguem! Així, en el seu relat visual, ens expliquen, l’eix vertical és un eix cronològic que comença al segle XVI, mentre que l’eix horitzontal es divideix en una col·lecció de sistemes: algorismes, arquitectura, cossos, fronteres…i educació!

Permeteu-me llançar als docents algunes preguntes, retòriques en algun cas, que potser els donin joc per plantejar activitats a l’aula el proper curs. Per a començar: com han influït i modelat els sistemes educatius al llarg del temps les tecnologies i les formes d’organització social? I seguint els tòpics de Calculating Empires:

i) Colonialisme i educació: quines tecnologies i com s’han utilitzat en el procés colonial per imposar els sistemes educatius que van servir per controlar i assimilar cultures i coneixements locals, als valors, les creences i estructures del poder invasor? La impremta i l’escriptura van ser algunes d’aquestes tecnologies, i potser de les més abjectes?

.

ii) Militarització i educació: com es promouen de forma subreptícia les disciplines científiques i tècniques amb aplicacions militars al sistema educatiu? Es blanquegen les tecnologies anomenades de “doble ús” a la societat, mitjançant el fals mite de la neutralitat de la tecnologia?

.

iii) Automatització i educació: Com ha impactat l’automatització a l’educació? Des de la substitució de mètodes d’ensenyament tradicionals per tecnologies digitals, fins a l’ús més recent d’intel·ligència artificial, analítiques d’aprenentatge o aprenentatge automàtic a classe, què s’ha perdut a l’ensenyament amb aquestes ingerències tecnològiques? S’ha guanyat res?

.

iv) Control i educació: com s’ha estès a l’àmbit educatiu la privatització i el control de recursos, físics i virtuals? Com es mercadeja amb l’educació tecnològica, sovint des dels mateixos governs? Com aconseguir la paradoxa que subministrant dispositius tecnològics massivament (enriquint els seus venedors), s’aconsegueixi un accés desigual a tecnologies educatives avançades?

Els poders fàctics que hi ha darrere de les dinàmiques històriques, que Crawford i Joler (2023) han dibuixat magistralment a Calculating Empires, han configurat els sistemes educatius contemporanis i hi continuen influint. Desmantellar aquestes estructures opressives per a crear un sistema educatiu més equitatiu i lliure, que permeti un accés igualitari a la tecnologia i al coneixement, amb les marees en contra de legisladors, administradors i empreses tecnològiques sense escrúpols, sembla condemnar-nos a la guerra de guerrilles de la nostra humil aula.

Però aquesta tardor, de debò, el millor és embriagar-se i abstreure’s en la reflexió mentre naveguen per Calculating Empires. Gràcies Kate i Vladan per aquest regal.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons