Entrevista a Ale Oseguera, poeta i narradora nascuda a Guadalajara, Mèxic

Ale Oseguera: “La Musa ha de morir”

Llicència Creative Commons

Andreu Navarra

Afincada a Barcelona des de 2006, Ale Oseguera és autora dels poemaris Tormenta de tierra (2016), Un hotel de cinco estrellas sobre un cementerio (2019), Mi rostro es un mapa de mi cuerpo (2023) i la novel·la Realidad en mono ( 2020), és habitual dels escenaris barcelonins i un no surt indemne dels seus espectacles.

“Un paracaigudes és una incògnita”. És un vers de Mi rostro es un mapa de mi cuerpo (2023). Podries ampliar-nos-ho?

Se suposa que cadascú hauria de construir la seva pròpia interpretació d’aquest i tots els versos; però per fer-ho interessant et dono un parell possibles i senzilles. Una: La supervivència mai no és certera, malgrat els mitjans. Dues: Per què caic?

“La Musa som totes nosaltres. Dones utilitzades com a objectes bells que “inspiren” els homes que després, creen obres i s’emporten el crèdit”

Qui són les ‘Germanes del Desordre’? Podries explicar-nos què han significat per a tu i quina ha estat la seva trajectòria?

La història és extensa i acolorida, ja que aquest 2023 ja estem complint deu anys de trajectòria. Intentaré resumir-la. Mad Pirvan, Belén Berlín i jo teníem un esperit i una inquietud que era alhora dadaista, poètica i postdramàtica. Volíem jugar amb la poesia, treure-la del paper, portar-la als escenaris, musicalitzar-la, trencar-la, expandir-la; que la gent la sentís molt a dins sense arribar a entendre si el que estava experimentant era poesia, teatre o un concert de rock. Així que vam muntar una banda que era alhora aquelarre, lloc segur i companyia teatral. Després va arribar la genial Laura Tomás, que va compondre música per als poemes. Vam gravar un disc, vam publicar un llibre, vam marxar de gira. Ara portem deu anys desbaratant una de les formes tradicionals d’entendre la poesia. Actualment estem en un hiat, reunint energia per a poder fer un retorn a l’alçada de les nostres pròpies expectatives i el nostre amor per l’escena i el vers.

Què és La Musa Suïcida?

La Musa som totes nosaltres. Dones utilitzades com a objectes bells que “inspiren” els homes que després, creen obres i s’emporten el crèdit. La Musa era la nostra amiga i la nostra germana. Així que li vam compondre un poemari i una obra de teatre. La Musa busca emancipar-se d’aquell Autor que l’explota pel benefici. Per això, ha de deixar de ser musa i convertir-se, ella mateixa, en autora. La Musa ha de morir. Així, el seu suïcidi es converteix en la primera obra d’art. Aquesta història s’explica vívidament a La Musa Suicida, el disc i poemari de Las Hermanas del Desorden.

El 2020 vas publicar la teva primera novel·la, Realidad en mono. N’hi haurà d’altres? Quins són els teus models narratius?

N’hi haurà d’altres i, espero, seran millors que Realidad en Mono. A això aspiro: a escriure cada cop millor. El meu model, no només narratiu sinó poètic, literari i creatiu, és la hibridesa i la valentia.

Com es diu aquest instrument estrany amb broquet i teclat que toques a les teves actuacions? D’on el vas treure?

Es diu melòdica i me’l va regalar Laura Tomás. Primer: perquè la Laura sap que sóc una gran amant dels instruments analògics. Segon: perquè sona preciós. Tercer: perquè volíem musicalitzar poemes que parlen de vaixells i de funambulistes.

Per què vas dient que no tens casa?

Em citaré a mi mateixa per respondre’t: “Perquè casa teva, fins i tot sota contracte de compra o lloguer, mai no és teva en sòl estranger”.

Com definiries la teva poesia?

Com un viatge en espiral a la profunditat d’una selva.

Odies alguna cosa o algú?

Al funcionari que era a la taula 17 de l’Oficina d’Estrangeria de Passeig de Sant Joan a Barcelona el 2016. Donald Trump i Milei. A Vox. Als que posen la música massa alta al metro i a la platja. El maltractament animal i el maltractament infantil. El cànon de bellesa físic femení. El meu acne inevitable. La guerra.

“Casa teva, encara sota contracte de compra o lloguer, mai no és teva a sòl estranger”

Què estàs llegint?

Un llibre fantàstic sobre un soldat japonès combatent a la Segona Guerra Mundial.

Què estàs escrivint?

Ressenyes literàries, guions radiofònics, dossiers de premsa, missatges de Whatsapp, posts d’Instagram, cartes, llistes de pendents, sol·licituds per a beques i subvencions, el meu currículum i cartes de presentació per a trobar feina, reflexions espontànies en llibretes de colors, una novel·la i les respostes d’aquesta entrevista.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons