Entrevista a Alberto Sabio Alcutén, historiador

Alberto Sabio: “Fins que [Maurín] va fer 50 anys va passar un terç de la seva vida a la presó”

Llicència Creative Commons

Andreu Navarra

Alberto Sabio, Catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Saragossa, acaba de publicar ‘Excomunistas. De la Revolución a la Guerra Fría cultural: Joaquín Maurín (1896-1973)’, una completa biografia del fundador del Bloc Obrer i Camperol i el POUM, Partit Obrer d’Unificació Marxista, abans de la Guerra Civil. Un llibre necessari perquè recupera la meitat més desconeguda de la vida de Maurín, la que va transcórrer a Nova York al capdavant d’una Agència periodística i literària d’una importància cabdal per a la cultura hispànica.

Pregunta evident, vull dir òbvia: Com vas arribar a Maurín? Quan vas arribar a la conclusió que havies de capbussar-te als seus arxius de l’etapa de postguerra?

Maurín va ser un dels grans líders socials de les primeres dècades del segle XX a Espanya i, malgrat això, la seva figura seguia estant entre desconeguda i malferida. Volia anar més enllà de les adulacions poc rigoroses, però sobretot de les infàmies no demostrades. I faltava per consultar la seva amplíssima correspondència conservada a la Universitat de Stanford (Califòrnia) i a la Universitat de Miami. El llibre es va posar en marxa a partir de l’estudi d’aquests materials.

“Maurín va ser un dels grans líders socials de les primeres dècades del segle XX a Espanya i, malgrat això, la seva figura seguia estant entre desconeguda i malferida”

Per què és important aquest segon Maurín més literari i socialdemòcrata?

Més enllà del biografiat, aquesta part del llibre ens ajuda a entendre millor els mecanismes de funcionament de la Guerra Freda des d’un punt de vista cultural, l’oposició al franquisme, els preparatius de l’anomenat “contuberni” de Munic, els discursos sobre la reconciliació a Espanya o el camí de molts excomunistes cap al socialisme democràtic.

Què va suposar Sender per a Maurín?

Sender va ser un dels puntals de l’agència de Maurín. Va escriure centenars d’articles per a ella. Al principi, fins que l’agència es va assentar, no va voler cobrar per les seves col·laboracions. Sender va visitar Maurín a casa seva, a Nova York. Sender li va passar a Maurín l’original de Mossén Millán, després Réquiem por un campesino español. Va ser un dels primers a llegir-lo i va intercedir perquè Germán Arciniegas fos el prologuista de la primera edició. I un dels protagonistes de Crònica de l’Alba, la magna obra de Sender, està clarament inspirat en Maurín.

Qui va ser el pintor Viladrich? Per què va ser tan important per al teu biografiat?

Viladrich va aconseguir convèncer Pío Baroja perquè fos candidat republicà a diputat pel districte de Fraga (Osca) a les eleccions del febrer del 1918. Allà es va produir el bateig polític de Joaquín Maurín, que va ajudar Baroja en la campanya electoral. Li va servir per estudiar l’anatomia política d’aquell caciquisme rural. Anys després, el mecenes Archer Milton Huntington, fundador de la Hispanic Society of America de Nova York, va adquirir gairebé tota l’obra de Viladrich per al museu de l’esmentada institució. I, durant l’exili novaiorquès de Maurín, aquests quadres van ser un consol davant la nostàlgia de la seva terra, una gran emoció en veure pintades les riberes del Cinca al cor de Manhattan.

Com funcionava l’ALA?

Doncs va funcionar de manera força artesanal: Maurín ho feia tot i fins i tot escrivia amb diversos pseudònims per fer la impressió que comptava amb més col·laboradors. Va acabar distribuint columnes i articles d’autors prestigiosos (Miguel Ángel Astúries, Uslar Pietri, Gómez de la Serna, Luis Araquistán, Alfonso Reyes, Vasconcelos, Madariaga, Neruda…) en gairebé cent diaris llatinoamericans i nord-americans en espanyol. Una part del que cobrava per les publicacions anava a l’agència i una altra a l’autor. Maurín li deia la cooperativa o la confraria, però no era ni una cosa ni l’altra. Això sí, no hi va haver ni el més mínim litigi judicial durant els 30 anys d’existència de l’agència.

“Maurín ho feia tot i fins i tot escrivia amb diversos pseudònims per fer la impressió que comptava amb més col·laboradors”

Quina opinió et mereix Julián Gorkin?

La trajectòria de Gorkin no es pot assemblar a la de Maurín en diversos aspectes. Per començar, Maurín no va rebre diners de les fundacions nord-americanes, ni el franquisme va publicar mai els seus llibres (per exemple, el relat de Valentín González, El Campesino, brindant així carnassa anticomunista a la publicística franquista), ni es va afiliar al PSOE. Gorkin va estar ficat sempre en pseudoconspiracions i petits infern. No estava ben valorat entre els antics companys del POUM.

I Víctor Alba?

Juntament amb Arciniegas, Sender, Granell i Portela, segurament Víctor Alba va ser un dels principals amics de Maurín. Entre ells es deien Kim i Pedro. El nom real de Víctor Alba era Pere Pagès. Eren vells coneguts des dels temps del diari La Batalla, creat a Barcelona el 1922. El jove Pere, amb només vint anys i alguns coneixements d’anglès, va ser qui va ensenyar Barcelona a George Orwell, que aleshores era un estranger anònim. Hem localitzat gairebé mil articles signats per Víctor Alba per a l’agència de Maurín entre el 1957 i el 1980.

Com era el Maurín columnista?

Relatava amb gràcia i amb capacitat de síntesi: solia arrencar amb una anècdota o un viatge per després exposar la idea força que donava substància a la columna. Va escriure sobre la visita de Khrusxov a l’ONU i l’assassinat del primer ministre congolès Patrice Lumumba; va fer crítiques de llibres i va redactar columnes sobre viatges, la conquesta de l’espai o els obstacles per implantar als Estats Units les màquines d’afaitar un sol ús

Com és possible que algú com Germán Arciniegas hagi caigut en un oblit semblant?

Sí, sorprèn força. El seu llibre Biografia del Carib, publicat el 1945, va ser, abans de Cien años de soledad, el llibre escrit per un iberoamericà més difós al món. Quan Maurín hi va contactar, Arciniegas ja tenia una trajectòria acreditada: dues vegades ministre d’Educació i fundador de la Federació Colombiana d’Estudiants. Les seves obres cercaven augmentar la consciència continental i la identitat cultural d’Iberoamèrica.

“El seu llibre Biografia del Carib, publicat el 1945, va ser, abans de Cien años de soledad, el llibre escrit per un iberoamericà més difós al món”

Maurín va tenir mala sort?

Fins que va fer 50 anys va passar un terç de la seva vida a la presó. Després, Maurín tenia capital de lluita antifranquista (interrogatoris, consell de guerra), però no va arribar viu a la Transició, quan això es va començar a valorar i quan tants altres van passar de la dictadura a la democràcia sense cap examen de consciència.

Després d’aquesta obra més gran que acabes de publicar, què portes entre mans?

M’interessa molt aprofundir en la Guerra Freda cultural i també tornar a l’estudi de la pagesia espanyola, que ja va ser objecte de la meva tesi doctoral.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons