L’educació i la divulgació com a eines davant de les catàstrofes naturals

Llicència Creative Commons

David Brusi

Els efectes catastròfics de la DANA a la zona llevantina de la península ibèrica han tornat a posar de manifest la necessitat d’abordar des d’un enfocament multidisciplinari la diagnosi dels fets i de les mesures a adoptar perquè l’impacte dels riscos naturals es pugui minimitzar en un futur.

L’anàlisi i les propostes han de contemplar, indubtablement, la contribució de persones expertes a diferents camps del coneixement. També, per descomptat, de les administracions i els organismes públics.

Els manuals més bàsics sobre riscos defineixen la regla de les tres “P” per enfrontar-se als perills: Predicció, Previsió i Prevenció. Tres termes que comencen pel prefix “pre”. Això vol dir que s’han d’aplicar anticipadament a la catàstrofe. Pel que fa a la predicció, seran fonamentals les aportacions dels pronòstics meteorològics en el context de l’increment d’aquests episodis com a conseqüència del canvi climàtic.

La previsió suposa un enfocament predictiu més profund que permet establir la probabilitat d’ocurrència d’un fenomen i considerar els factors naturals i antròpics condicionants d’un procés o dels seus efectes. A la previsió resulta imprescindible el punt de vista de la Geologia atès que la Geomorfologia i el registre geològic aporten a cada regió les evidències de la dinàmica del nostre planeta. Lògicament, la cartografia de les zones inundables és indispensable. No podem oblidar que una catàstrofe natural sorgeix d’una simple relació d’interferència entre l’activitat humana i els processos naturals potencialment perillosos. Per això, és indiscutible la transcendència de la planificació urbanística i l’estudi de l’impacte de les obres d’enginyeria.

Entre les actuacions de prevenció hi ha totes aquelles que persegueixen disminuir al mínim els danys materials i personals que pot ocasionar un risc. Serà importantíssima l’adopció de mesures estructurals que tenen per objectiu mitigar el risc actuant sobre la intensitat o els efectes dels processos. Entre elles hi trobem les obres de contenció o reforç. Això no vol dir, però, que la completa artificialització dels cursos fluvials hagi d’anul·lar la seva funció hidro-geològica i ecològica. També serà primordial la implantació de mecanismes i sistemes d’alerta primerenca i la definició de plans d’evacuació i de gestió de les emergències. Tot això sustentat per una legislació que reguli aquests aspectes i una responsabilitat política i administrativa que en garanteixi el compliment.

Tanmateix, l’impacte humà de les catàstrofes naturals sovint no té en consideració que la percepció pública i individual del risc se sustenta en l’educació. Tot i que la fatalitat sempre hi té cabuda, la formació ens fa menys vulnerables davant dels riscos naturals. La cultura científica de la ciutadania salva vides, protegeix les propietats i contribueix a prendre les decisions col·lectives i personals més encertades. La informació i la conscienciació ha de recaure en els diversos organismes competents en la gestió del risc en les diferents escales estatals, autonòmiques i municipals.

L’educació formal davant del risc, en canvi, és responsabilitat, en primer lloc, de les administracions educatives i, també, del professorat que l’ha de dirigir en el marc de les assignatures corresponents. Després de les reformes educatives recents a l’estat espanyol, la Geologia s’està deixant d’impartir als nostres plans d’estudi. Les Ciències de la Terra haurien d’estar integrades als currículums amb una presència equivalent a la resta de ciències bàsiques. Els seus continguts haurien de ser obligatòriament impartits a les matèries de tots els nivells obligatoris. Al Batxillerat, no hauria de ser una assignatura exclusiva de la modalitat de Ciències i Tecnologia. A segon de Batxillerat no hi ajuden res les ponderacions que s’atorguen a la Geologia a les proves d’accés a la universitat. El pes donat a la Geologia i les Ciències Ambientals hauria de ser establert d’una manera homogènia per a tot l’estat espanyol i no deixat a criteri de cada universitat o comunitat autònoma. Aquesta matèria constitueix una base conceptual essencial per a nombrosos graus universitaris. Només per posar un indicador d’aquesta reculada, a la comunitat valenciana el 2014 es van presentar a les proves de selectivitat per a l’assignatura de Geologia unes 3200 persones. Aquest 2024, només 103! I aquesta tendència és equivalent per a la resta del nostre país.

Davant de la gravetat de la situació, l’AEPECT (de la mà de la Sociedad Geológica de España, la Asociación de Decanos de Geología i del Colegio Oficial de Geólogos) va liderar la mobilització de 33 societats i organismes espanyols relacionats amb les Ciències de la Terra que van subscriure el 2021 el “Manifest per una adequada presència de la Geologia al currículum de la LOMLOE” que va ser enviat al Ministeri d’Educació i a tots els grups polítics parlamentaris del Congrés dels Diputats.

En paral·lel, i més enllà del sistema educatiu, la comunitat científica que s’ocupa dels riscos naturals necessita la implicació entusiasta i la col·laboració activa dels mitjans de comunicació. En la divulgació dels fenòmens que ocasionen les catàstrofes i en les mesures de prevenció que en poden minimitzar els efectes, els mitjans de comunicació poden i han de tenir un paper formatiu fonamental que, sens dubte, serà amplificat per les xarxes socials.

En un treball presentat al IV Congrés sobre Comunicació Social de la Ciència, celebrat a Madrid el 2007, els seus autors es formulaven algunes preguntes: És lògic que al segle XXI seguim atribuint les conseqüències dels desastres a les “forces imprevisibles de la natura”? Les notícies de catàstrofes aprofiten prou la seva capacitat d’impacte i influència per a proporcionar una informació objectiva dels fenòmens? I, més enllà de la tragèdia, per què els mitjans de comunicació rarament ofereixen informació sobre mesures preventives davant dels riscos?

Les respostes a algunes d’aquestes qüestions es van vehicular a través de la proposta d’un “Codi de bones pràctiques informatives sobre catàstrofes naturals” que va ser publicat més tard a la revista Enseñanza de las Ciencias de la Tierra i que es pot consultar a la seva versió digital.

La catàstrofe derivada de la DANA al llevant espanyol no és un fenomen extraordinari. Els riscos naturals són una manifestació recurrent de la dinàmica de la Terra i els seus efectes es poden incrementar en un futur a causa de l’extensió territorial més gran de l’activitat humana. Entre les mesures de predicció, previsió i prevenció, l’educació i la divulgació han de jugar un paper de vital importància.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons