Pensar la tecnología

Una guia per a comprendre filosòficament el desenvolupament tecnològic actual

Llicència Creative Commons

Antoni Hernández-Fernández

Repensar la tecnologia

O de la imperiosa necessitat de la filosofia de la tecnologia

Hi ha en els darrers assajos del filòsof Antonio Diéguez una capacitat didàctica a l’abast de pocs filòsofs hispanoparlants. Es nota que Diéguez té taules, ja que s’ha bregat des de fa anys en l’elaboració de manuals universitaris, molt útils per a qualsevol interessat en la filosofia, com el seu “Realismo científico” (Diéguez, 1998) o la darrera actualització de la seva “Filosofía de la ciencia” (Diéguez, 2020). Per això, davant l’allau de publicacions sobre tecnologia a l’últim lustre, sobretot en el monotema de la intel·ligència artificial, els seus lectors esperàvem amb avidesa aquesta guia, el títol i subtítol de la qual no poden ser més encertats: “Pensar la tecnología. Una guia para comprender filosóficamente el desarrollo tecnológico actual”, (Diéguez, 2024).

En cinc actes, Diéguez revisa amb amenitat i rigor els conceptes fonamentals de la filosofia de la tecnologia, començant per la pròpia definició de tecnologia; discuteix els falsos tòpics sobre la tecnologia (neutralitat, deshumanització i autonomia), que havia esbossat amb anterioritat en alguns articles; abunda després en la necessitat social de no acceptar el determinisme tecnològic, un dels seus cavalls de batalla, enllaçant-ne l’argumentació amb la descripció de la relació social inherent entre tecnologia, responsabilitat i democràcia; analitza el transhumanisme i la governança de la intel·ligència artificial, desmuntant bona part dels mites existents sobre aquesta última; i, per concloure, s’endinsa als complexos debats de la biotecnologia, tocant temes molt sensibles com el millorament humà, la desextinció d’espècies o la recerca de la immortalitat. Es queden al calaix alguns temes, una cosa inevitable per tal de no augmentar el volum en excés, com els tecnoanimals, la tecnosemiòtica (Hernández-Fernández, 2021) o una major aprofundiment en l’axiologia i el transhumanisme, temes abordats per altra banda en obres anteriors (Diéguez, 2017; 2021)

Mary Shelley deia a Frankenstein que les alteracions de la vida no són tantes com les dels sentiments humans. Així les meves emocions han anat oscil·lant al llarg de les pàgines, com mai no ho viurà una màquina. Diéguez em va atrapar a l’inici amb la fluïdesa i l’ordre de la presentació. Em va espantar després en reconèixer que la tecnoètica encara està en els seus començaments, mig segle després que Mario Bunge encunyés el terme tecnoètica a la seva cèlebre conferència de Haifa (Bunge, 2019). Va augmentar el meu desassossec quan va afirmar que “no tenim criteris clars per decidir si s’hauria de prohibir la construcció d’algun tipus de màquines i fins i tot si s’hauria d’evitar, encara que fos temporalment, la investigació en certs àmbits relacionats amb la intel·ligència artificial” (Diéguez, 2024: 150). Si els experts no tenen criteris clars, estem abandonats al camp erm i inhòspit del Prometeu modern!

Em van tranquil·litzar més tard algunes certeses, provinents més dels límits tècnics que dels filosòfics o ètics, com quan Diéguez es llança, per desgràcia dels amants de la ciència ficció distòpica: “… m’atreveixo a fer una predicció més oracular: ja som tecnologia en moltes de les seves formes, però en aquesta en concret, en una ment bolcada en una màquina, no ho serem mai” (Diéguez, 2024:232). Perquè si bé predomina el relat serè, l’aportació divulgativa d’evidències i la reflexió metòdica i sistemàtica, Pensar la tecnología empeny a la revisió de les concepcions pròpies: obliga a repensar.

Diéguez fomenta el dubte sobre moltes conviccions personals que se solen tenir sobre la tecnologia actual, i sobre les prediccions i les prospeccions futures. Impactarà sobretot científics i tecnòlegs. Sí que reconec que vaig anhelar alguna referència més específica al Treatise de Mario Bunge, ja que la definició bungeana de tecnologia, absent en la introducció, és al meu entendre una de les més sòlides (Bunge, 2019; 2023). Bunge considera, com en la definició de ciència, un enfocament sistèmic i polièdric, delimitant una endecatupla que contempla els múltiples components de la tecnologia, cosa que permet, per exemple, inferir després la definició de pseudotecnologia, o connectar la tecnologia amb la societat, de manera natural. Però Diéguez compensa amb escreix aquesta absència, afegint peces polimorfes al puzle que cada lector anirà, lliurement, construint, i que es pot fonamentar acudint a les abundants referències amb què rega l’obra, profusament treballada. Perquè Diéguez aconsegueix generar la introspecció intimista, el diàleg amb les idees pròpies, el màxim al que pot aspirar un filòsof.

En conclusió, Pensar la tecnología és una genial invitació a qüestionar la tecnologia meditant-hi. Fonamental per a qualsevol ciutadà del segle XXI, es tracta a més d’una lectura bàsica per a tots els docents, independentment de la seva especialitat, ja que, es vulgui o no, la tecnologia travessa la societat i totes les manifestacions culturals humanes, a les lletres , les arts i les ciències. Perquè, com Ortega i Gasset ja va deduir, la tècnica està alhora a la naturalesa humana i fora d’ella, en aquest centaure ontològic que encara no entenem, encara que aquest llibre d’Antonio Diéguez ens apropi una mica més a la seva comprensió

Títol: Pensar la tecnología. Una guía para comprender filosóficamente el desarrollo tecnológico actual.

Autor: Antonio Diéguez Lucena

ISBN: 978-84-1361-329-1

Editorial: Shackleton books

Idioma: Espanyol

Nombre de pàgines: 253

Data de publicació: setembre de 2024

Web: https://shackletonbooks.com/inicio/323-pensar-la-tecnología.html

Primer capítol gratuït aquí

Referències:

Bunge, M. (2019). Filosofia de la tecnologia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans-Edicions UPC. https://upcommons.upc.edu/handle/2117/169030

Bunge, M. (2023). Filosofía de la ciencia y de la técnica. Gnoseología y metodología III
Tratado de filosofía, volumen 7, parte 1: Ciencias formales y físicas. Pamplona: Editorial Laetoli.

Diéguez, A. (2017). Transhumanismo. Barcelona: Herder.

Diéguez, A. (1998). Realismo científico. Málaga:  Servicio de Publicaciones y Divulgación Científica de la Universidad de Málaga, colección Estudios y Ensayos.

Diéguez, A. (2020). Filosofía de la ciencia. Málaga:  Servicio de Publicaciones y Divulgación Científica de la Universidad de Málaga, colección Manuales.

Diéguez, A. (2021). Cuerpos inadecuados. Barcelona: Herder.

Hernández-Fernández, A. (2021). Qualitative and quantitative examples of natural and artificial phenomena. Biosemiotics, 14(2), 377-390.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons