CARA A CARA AMB

Antoni Hernández Fernández, físic, lingüista i doctor en ciència cognitiva i llenguatge

Antoni Hernández: “Un bon docent està per sobre de les lleis educatives”

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Antoni Hernández és físic, lingüista i doctor en ciència cognitiva per la Universitat de Barcelona. Ha estat 27 anys docent de secundària i actualment és professor agregat a la Universitat Politècnica de Catalunya sent sotsdirector de l’Institut de Ciències de l’Educació que forma al professorat de tecnologia i FP. Però la docència no ha és l’únic camí per on transita aquest inquiet home de ciències, de fet, i a la UPC, investiga l’aplicació de models matemàtics i físics a l’estudi de la comunicació i l’aprenentatge. Dit d’una altra manera, en Toni té interessos entre les Humanitats, la Ciència i la Tecnologia, amb un èmfasi especial en l’educació i la divulgació.

Senyal de tot l’anterior són els més de quaranta llibres publicats, en qualitat de coautor, com la biografia de “Enrico Fermi” (RBA, 2013), o altres d’on n’ha estat coautor com “Lingüística Cuantitativa” (Ediciones El País, 2019), o “La educación cancelada” (Sloper, 2022). També cal afegir que és membre de la junta de la Societat Catalana de Tecnologia (SCT), on edita la Revista de Tecnologia, i forma part del comitè d’ètica de la UPC des de la seva fundació.  A la SCT va traduir al català i va editar “Filosofia de la Tecnologia” (UPC-IEC, 2019), obra commemorativa del centenari del físic i filòsof Mario Bunge, i més recentment ha editat «Intel·ligència artificial i tecnoètica» (Diàlegs UPC Arts, 2022), i «Creativitat computacional» (Diàlegs UPC Arts, 2023). Pioner en la introducció d’eines d’Intel·ligència Artificial generativa a classe, col·labora sobre el tema des de 2022 a les escoles d’estiu AIHUB-CSIC i ha comissariat l’exposició de la Fundació La Caixa «La Nube AI» (2022-23).

Què et va empènyer a assolir la teva carrera professional vigent?

La inquietud per aprendre que em van transmetre els meus pares, i el recolzament imprescindible dels professors que vaig tenir en el meu recorregut. 

De quines persones vas entendre millor la realitat social en la qual vivim? Per què?

Ui, de moltes. Però sobre tot a casa i al carrer. La meva mare era una dona molt intel·ligent i creativa que no va poder estudiar tot el que va voler pel masclisme de la seva època.  Sí es va formar com a cosidora i patronista, un ofici que compaginava amb les tasques de la llar. Sóc el gran de quatre germans, i quan jo era petit la meva mare també era al càrrec de dos besavis. Va ser una lluitadora que va tenir clar que els estudis eren fonamentals pel nostre futur.

I el teu pare?

El meu pare treballava molt, com a camioner i repartidor de cervesa, i de ben petits, tant el meu germà com jo ja anàvem a ajudar, sobre tot a l’estiu, a repartir pels bars, de manera que el carrer i el contacte directe amb la gent et feia entendre on vivies i el que hi havia. El meu pare, nascut a Baza (Granada) deia «pesan más las cajas que los libros». 

Frase amb gran contingut i missatge de fons. Potser tingui relació amb els detalls dels últims projectes professionals?

Sí, ara mateix tinc diversos projectes, però un d’ells és un de recerca  que acabem de presentar a una convocatòria europea sobre la intel·ligència artificial (IA).

I què intenta oferir aquest nou projecte sobre la IA?

Doncs intenta donar una mica de llum al perquè respon com ho fa aquesta tecnologia en casos reals d’educació.

D’on obtenen les dades per a treballar educació i IA conjuntament?

La Universitat Politècnica de Catalunya, i el seu Institut de Ciències de l’Educació i IthinkUPC, aportem els casos d’estudi d’aplicació de la IA a l’educació.

“Cal prudència i fer molta recerca sobre aquesta tecnologia, així com tenir en consideració aspectes ètics, abans d’aplicar-la alegrement”

Molts en parlen amb por de la IA. Què en penses?

Cal prudència i fer molta recerca sobre aquesta tecnologia, així com tenir en consideració aspectes ètics, abans d’aplicar-la alegrement. En paral·lel, estem també planificant un programa formatiu ampli sobre IA a la docència universitària.

Quines relacions positives creus que van existir entre el teu creixement professional i personal amb la formació rebuda a l’escola?

Ei, de nou això és molt complicat. Totes les etapes són crucials. Però destacaria el goig per la lectura i la ciència. La meva besàvia Maria va aprendre a llegir de molt gran, i aplicant allò de «que no et passi com a mi» amb un alfabet il·lustrat em va ensenyar les lletres i els nombres quan era molt petit.

Li deus molt aleshores

Ben cert. Mentre tothom estava molt ocupat, ella em va dedicar aquell temps preuat a això que diem estimulació primerenca. Després amb la meva mare vaig tenir la sort de començar a llegir molt aviat, i el meu pare sempre estava fent-nos preguntes, de temes que anaven del futbol a paraules del bastetà, el que et feia exercitar la memòria. Ells no es tallaven i, fent esforços, ens van comprar vàries enciclopèdies, entre elles una de ciències de la que em vaig enamorar. No entenia res, però volia comprendre…

Sols amb aquest impuls familiar en vas tenir prou per a assolir la tasca vigent?

Ni molt menys. Posteriorment va haver-hi molts professors importants i vaig tenir la sort d’estudiar a un molt bon institut públic de Barcelona, L’Alzina, on destacaria la influència positiva del professor de física, Carlos Castell, el de matemàtiques, Jesús García («Bacterio»), l’Ignacio Yebra a llengua, o en Robert Canal a biologia. Ells em van ajudar especialment.

Al respecte de l’actual sistema educatiu, t’hauria fet millorar o empitjorar la teva projecció professional?

Tu quoque, filii mei? M’estranya que tu em preguntis això David (riure). És ciència ficció el que em preguntes, però confio i crec en el gran poder dels docents: amb els mateixos docents que vaig tenir a l’antiga EGB, BUP i COU, ara m’hauria format igualment bé. Un bon docent està per sobre de les lleis educatives, afortunadament. Haurien sabut com fer-ho, com ajudar-me, malgrat tot.

Creus llavors que la legislació educativa influeix, doncs?

Per suposat! Segurament ara aquells mateixos docents patirien una major burocràcia, el que els deixaria menys temps per a preparar les classes. Resulta òbvia la desorientació dels legisladors establint currículums que han marginat el coneixement i els tempos de l’aprenentatge. El mateix dir dels plans d’estudi bojos que, en alguns centres, per exemple, fan incompatible estudiar a batxillerat física i biologia. Sorprenentment, es trobarien amb problemes que haurien d’estar superats, com les ratios excessives. El meu fill a segon de batxillerat, s’ha trobat a les matèries comunes amb classes on són més de 35 alumnes en el seu centre públic. 

“Sobre tot cal baixar les ràtios on és evident l’excés d’estudiants, i eliminar moltes hores perdudes en matèries inventades”

Veient el teu camí professional, com creus que s’hauria de millorar l’actual sistema d’ensenyament? 

Sobre tot cal baixar les ràtios on és evident l’excés d’estudiants, i eliminar moltes hores perdudes en matèries inventades, seguint la moda, i establir una formació estable i sòlida en humanitats, ciències i tecnologia, ja des de la primària. 

Podries concretar algunes propostes?

Com no. Primer reduir la dispersió de matèries amb una agrupació coherent de continguts, incloent-hi la tecnologia des de la primària, amb
assignatures troncals més sòlides que ofereixin una base  cultural que prioritzi la qualitat sobre la quantitat de matèries. Segon reforçar el contingut i l’estructura acadèmica apostant per un currículum que combini teoria i pràctica, però que permeti aprofundir en els coneixements de  matèries troncals en lloc d’intentar cobrir un gran nombre de temes superficialment, amb més hores a assignatures fonamentals. Tercer, potenciar l’estabilitat en el sistema educatiu on calen menys canvis de currículum i arribar a un pacte polític que asseguri una estructura educativa que es mantingui durant més temps i no maregi als docents amb continus canvis. Quart, millorar la orientació professional dels estudiants on caldria recuperar l’enfocament del COU, amb un únic curs de preparació per a l’accés a la universitat. Cinquè, invertir per millorar la oferta educativa pública i la formació del professorat amb una oferta pública major en cicles formatius i carreres d’alta demanda social, on ara les notes de tall estan disparades. També millorar la formació inicial del professorat a les facultats d’educació i als màsters de professorat, així com la formació continuada, en metodologies educatives efectives i adaptades al segle XXI, i amb materials de qualitat. I sisè, recuperar valors de respecte, disciplina i hàbits d’estudi als centres i a la professió afavorint un ambient de treball òptim per a l’aprenentatge, amb espais adequats i no massificats.

“El meu desig, coincidint amb Bunge, és ajudar que tothom tingui les paraules i el coneixement que el prepari com a persona en la seva vida”

Les ideologies solen ser una part de la nostra persona, però, i sota una perspectiva utòpica, quin seria el teu desig per a l’entorn personal o nacional on vius?

Deia Mario Bunge que «No hi ha societat sense política, ni política sense ideologia. I no és que les lluites polítiques o socials es guanyin amb paraules, però sense elles no es poden lliurar». El meu desig, coincidint amb Bunge, és ajudar que tothom tingui les paraules i el coneixement que el prepari com a persona en la seva vida, des d’allò íntim (a expressar-se bé amb la seva parella, família, amics…) a l’esfera pública (estudis, feina…), per així o bé poder participar realment, amb llibertat i capacitat crítica, a la societat o a la política, o bé donar les eines per poder suportar tot plegat. 

I per últim, què n’esperes de la teva vida personal?

Continuar gaudint dels petits plaers de la vida, amb salut.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons