Xavier Ros Oton: «El talent matemàtic no està prou detectat»

El matemàtic, catedràtic i investigador Xavier Ros Oton. / Foto: Cortesia de l’autor.

CARA A CARA AMB

Xavier Ros Oton, Premi Nacional de Recerca (Premi Nacional de Recerca) 2025

Llicència Creative Commons

David Rabadà

El passat 17 de juny de 2025 la Generalitat de Catalunya va atorgar els Premis Nacionals de Recerca durant un acte al Teatre Nacional de Catalunya. Estant jo present a l’acte de lliurament, em va cridar l’atenció un jove matemàtic guardonat, però no només pels seus impactants mèrits científics, sinó per la seva joventut, menys de 37 anys, i la valentia d’idees.

Xavier Ros Oton (Barcelona, ​​1988) és un dels matemàtics més brillants de la seva generació. Llicenciat en Matemàtiques per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i doctor per la mateixa institució amb tan sols 24 anys, ha investigat a universitats com Princeton, Chicago o Zuric, i actualment és catedràtic a la Universitat de Barcelona i investigador ICREA. Els seus treballs se centren en equacions en derivades parcials (EDP), amb aplicacions que van des de la física a la biologia matemàtica.

Ha estat guardonat amb premis com el Premi Rubió i Balaguer, el Premi Antonio Valle de la Sociedad Española de Matemática Aplicada, el Premi Fundació Princesa de Girona i recentment el Premi Nacional de Recerca. Amb només 37 anys, Ros ha contribuït de manera decisiva a l’entesa de la regularitat de solucions en equacions no locals, obrint vies noves a la frontera de la matemàtica pura. Però, a més d’investigador, és un pensador compromès amb la societat, la divulgació i el sistema educatiu. Era simplement necessari entrevistar-lo per a Educational Evidence.

Acaba de rebre el Premi Nacional de Recerca 2025. És un gran honor, sens dubte, però més enllà del premi individual, m’agradaria saber quin paper tenen les matemàtiques en el desenvolupament del coneixement. Quin significat té per a vostè aquest reconeixement?

Per mi ha estat una gran alegria personal, però també un gran reconeixement per a les matemàtiques atès que és la primera vegada que es dóna un premi d’aquest calibre a aquesta disciplina de coneixement científic.

Sovint són premiades ciències més aplicades com la física o la química. Que aquest cop es reconegui el treball abstracte de les matemàtiques és un missatge rellevant per als joves investigadors com vostè. Les investigacions en equacions no locals han rebut atenció internacional. Podria explicar-nos de manera divulgativa què impliquen aquests avenços?

La matemàtica sol resultar molt abstracta per a la gent, però les derivades parcials que estudio s’apliquen a la predicció del temps atmosfèric, a l’aerodinàmica d’un avió o al disseny d’un nou GPS. La meva investigació desenvolupa una matemàtica per tal que després uns físics o enginyers la puguin aplicar a la construcció d’aparells més eficients per al nostre futur immediat.

«La meva investigació desenvolupa una matemàtica per tal que després uns físics o enginyers la puguin aplicar a la construcció d’aparells més eficients per al nostre futur immediat»

Em queda clar que les equacions no locals modelen fenòmens on el que passa en un punt depèn del que passa en regions llunyanes, no només al seu voltant immediat, d’aquí la seva aplicació en dinàmica de poblacions, finances o teoria quàntica. Els seus treballs han explorat com es comporten les solucions a aquestes equacions i han revelat propietats de regularitat que eren completament inesperades fa uns anys. Com va anar el seu camí cap a la investigació matemàtica? Hi va haver un moment allunyat i inconnex en el temps que el va portar fins aquí?

Personalment, aquest temps inconnex va ser la meva participació al concurs de matemàtiques Cangur, a més de les olimpíades matemàtiques. Tot això em va fer descobrir una matemàtica allunyada de la que vaig veure impartida a les poques hores de matemàtiques de l’escola. En aquells nous concursos vaig veure que les matemàtiques eren una activitat més divertida si era ben pensada amb temps. Totes dues parts, la part lúdica i la de pensar, em van seduir.

A l’institut el fascinaven els problemes lògics, van ser necessaris professors doctes que l’encoratgessin a pensar amb llibertat i coneixements crítics? O un alumne pot aprendre per si mateix amb docents generalistes?

Necessitem docents doctes que orientin el màxim saber als nostres alumnes. És molt complicat que un docent generalista ho faci deixant que els seus alumnes aprenguin per ells mateixos. Per exemple, a les proves Cangur em vaig trobar amb grans docents que sabien orientar perfectament els seus alumnes gràcies als seus doctes coneixements, una cosa impossible sense aquests professors.

«Necessitem docents doctes que orientin el màxim saber als nostres alumnes»

En descobrir a la universitat que podia dedicar-se professionalment a investigar problemes profunds, suposo que va ser com una revelació. Un tria les matemàtiques o se n’enamora?

Jo crec que tot plegat és una elecció que fas prèviament. Abans d’escollir les matemàtiques a la universitat, jo ja sabia què volia. En certa manera jo ja estava enamorat de les matemàtiques abans d’arribar a la universitat.

A països com els EUA el finançament de les seves universitats, i en èpoques allunyades de Trump, era estable, les càrregues docents estaven equilibrades i existia un entorn que valorava i cuidava el jove investigador. Diuen que aquí a Espanya moltes vegades lluitem contra la precarietat o la burocràcia, que tenim talent, però que manca una estructura sòlida que ho impulsi. Heu treballat en universitats de referència mundial. Quines diferències ha notat pel que fa a la investigació espanyola?

Veig tres diferències principals. La primera, la burocràcia extrema d’aquí, cosa que no passa ni als Estats Units ni a Suïssa. La segona és la manca d’estabilitat de contractació dels nostres joves talents. I la tercera, l’estructura dels departaments, on no hi ha gaires estudiants de doctorat joves, però sí molts veterans. I és que a Espanya de vegades es contracta molt i després es contracta poc.

Diuen que al nostre sistema educatiu l’exigència està sota mínims, que hi ha certa tendència a aprovar tant sí com no a tothom. La LOMLOE ho indica a les seves bases. Vostè ha estat molt crític amb el sistema educatiu espanyol. Què és, al seu parer, el que falla amb més urgència?

En matemàtiques almenys, ens falten docents que dominin bé les matemàtiques a secundària, cosa que es nota molt als nostres instituts. Un altre problema és que els alumnes de secundària cada dia saben menys de càlcul i de comprensió lectora, aquesta darrera, una eina fonamental per al coneixement. Aquest és un problema molt general que ha de fer repensar les coses al nostre sistema educatiu. I, a més, els temaris, deficients, estan molt mal estructurats amb docents que no dominen l’especialitat pertinent.

«Els alumnes de secundària cada dia saben menys de càlcul i de comprensió lectora, aquesta darrera, una eina fonamental per al coneixement»

Creu que les ciències són memorístiques? O en realitat han de ser primer creativitat i pensament crític?

Crec que memòria, creativitat i pensament crític han de coexistir, però cal memoritzar primer i després, tot dominant les tècniques i els coneixements, ja vindrà la creativitat,. Per exemple, cal interioritzar el pensament científic abans que desenvolupar el pensament crític i creatiu. Primer hem d’aplicar la part memorística i després la creativitat i el pensament crític ja vindran. En música primer necessitem allò memorístic, com el domini del pentagrama i les escales, per a després compondre amb creativitat noves melodies.

La matemàtica, almenys quan jo la faig servir en els meus treballs, exigeix ​​pausa, estructura mental i honestedat intel·lectual, fins i tot m’ensenya a raonar amb rigor, a dubtar de les meves intuïcions i a buscar bellesa en allò abstracte. En un món saturat de pantalles i estímuls, com fer pensar bé pels nostres alumnes?

L’important és estar concentrat en aquell problema, i en aquell moment no necessites una pantalla al davant, millor un paper i un llapis anotant idees i esquematitzant hipòtesis, tot sense pantalles de mòbil o PC que ens distreguin. Després pot ser útil l’ordinador. És important pensar que només aprens quan has pensat molt durant una llarga estona en allò que desitges aprendre.

«És important pensar que només aprens quan has pensat molt durant una llarga estona en allò que desitges aprendre»

Creu que el talent matemàtic està prou detectat i estimulat en les etapes escolars? Creu que els alumnes que podrien destacar en pensament lògic queden invisibles a l’aula? Encaixen aquests alumnes en un sistema dissenyat per a la mitjana?

Clarament, el talent matemàtic no està prou detectat. Fins i tot quan un alumne va bé en matemàtiques, no se li dóna alguna cosa més extra, sinó que se l’abandona fins que s’avorreix.

Suposo que necessitem matemàtics doctes que sàpiguen identificar aquest talent des de primària, aquesta bellesa de ments. Als seus articles i entrevistes, parla molt de la «bellesa» de les matemàtiques. Què vol dir aquesta bellesa per a vostè?

Sempre he dit que les matemàtiques tenen una part útil i una altra part de bellesa que pocs veuen. Per exemple, quan descobreixes en tres dibuixos el teorema de Pitàgores trobo plaer i bellesa, atès que és una demostració molt bella. Crec que això és una cosa que es veu poc als instituts per falta de temps ja que cada professor fa el que pot, però si hi hagués més temps al currículum, atrauríem més gent a aquesta àrea.

Al meu entendre, quan un veu una demostració elegant en matemàtiques, i l’entén, encaixa com un mecanisme perfecte i s’experimenta quelcom un xic estètic, com qui escolta una fuga de Bach i percep la seva oculta simetria, harmonia i profunditat. Com podem educar en això a les nostres aules de primària?

Crec que a primària és molt aviat i potser no és el moment. Millor a 1r i 2n de l’ESO, edat en què es pot demostrar el teorema de Pitàgores i es pot entendre. D’aquesta manera, podran veure la bellesa i la comprensió d’un teorema. La geometria ens ofereix moltes demostracions sense memorització, només demostracions geomètriques molt visuals sense el llenguatge matemàtic abstracte. Així és més útil i didàctic, després ja vindran les abstraccions matemàtiques.

«En matemàtiques les oportunitats laborals són molt potents en molts camps com la IA, la banca, el periodisme…»

Quin consell donaria als joves que senten vocació per la investigació, però temen la incertesa del camí acadèmic?

Jo els diria: si t’agraden les ciències, però hi veus incertesa, que pensi que tenen una gran sortida laboral i amb sous millors que en humanístiques. En matemàtiques les oportunitats laborals són molt potents en molts camps com la IA, la banca, el periodisme… Si fas una carrera científica se t’obren moltes més portes laborals i econòmiques que en altres disciplines. En fi, que animaria a tots i totes a fer carreres científiques.

Jo, com a científic, somio amb una societat que valori la ciència no només per les seves aplicacions, sinó per la seva capacitat d’humanitzar, de fer-nos pensar millor i progressar per sobre de pedagogismes i ideologies sense fonament, quin somni científic li agradaria veure complert les properes dècades?

A mi el que m’agradaria seria que aquests algorismes d’IA provoquessin quelcom molt positiu a la vida futura de les persones i de la nostra societat.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons