Tres voltes rebel: l’educació com a motor de progrés econòmic i d’igualtat per a les dones

Pintura del poema “Divisa”, de Maria Mercè Marçal, a la paret de l’Institut Pere Calders de Cerdanyola del Vallès (Barcelona). / Foto: Aurora Trigo

Llicència Creative Commons

Aurora Trigo Catalina

“Al atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”.

Aquests versos de Maria Mercè Marçal ressonen amb força a la vida de moltes dones que s’enfronten cada dia múltiples a capes de discriminació en l’àmbit laboral. Ser dona, lluny de protegir-nos, ens situa en una posició de vulnerabilitat dins un sistema que perpetua desigualtats. Afortunadament, l’educació constitueix, a totes les societats, el mecanisme més poderós per trencar els cercles de pobresa i desigualtat. En el cas de les dones, no només obre les portes a millors llocs de treball i més ingressos, sinó que també transforma estructures socials profundament arrelades. Encara avui, les dones perceben salaris sistemàticament inferiors als dels homes a tot el món, i les taxes de pobresa femenina continuen sent més elevades, especialment en contextos on l’accés a l’educació es veu limitat (ONU Dones, 2023).

La hipòtesi que guia aquest treball és clara: invertir en educació és invertir en igualtat, atès que la bretxa salarial i les oportunitats que afecta les dones es pot reduir significativament mitjançant l’accés a una formació de qualitat.

La importància de l’educació a la renda futura de les persones

La teoria econòmica ha demostrat repetidament que l’educació és un dels factors més influents en la determinació dels ingressos individuals. La teoria del capital humà, formulada per economistes com Becker (1964) i Mincer (1974), sosté que la formació incrementa la productivitat de les persones, cosa que es tradueix en majors salaris al llarg de la vida laboral.

El concepte de “retorn de l’educació” ha esdevingut un dels indicadors més utilitzats en economia de l’educació per quantificar els beneficis individuals de la inversió en capital humà. Segons Psacharopoulos i Patrinos (2018), cada any addicional d’escolarització s’associa, de mitjana, amb un increment del 8 al 10% en els ingressos futurs. Aquest resultat, corroborat en múltiples contextos i amb diferents metodologies, subratlla que l’educació no solament constitueix un dret fonamental, sinó també una de les inversions més rendibles tant per als individus com per a la societat en conjunt. Els mateixos autors assenyalen que, de mitjana, les dones continuen presentant taxes de retorn privades iguals o fins i tot una mica superiors a les dels homes (és a dir, cada any addicional d’escolaritat tendeix a traduir-se en un increment percentual del salari similar o més gran per a dones). A més, la formació té molts altres efectes indirectes: redueix la probabilitat de desocupació, amplia competències cognitives i no cognitives i facilita l’adaptació a un mercat laboral en canvi constant (OCDE, 2021).

Per a les dones, aquestes dinàmiques encara són més determinants. En societats on la discriminació salarial persisteix, comptar amb una qualificació més gran permet accedir a sectors menys feminitzats i amb salaris més alts (Banc Mundial, 2018).

Tot i que les dones obtenen retorns similars o més grans dels estudis, segueix existint una important bretxa salarial de gènere. Per explicar aquesta diferència, la literatura se centra en tres aspectes clau:

1. Segregació ocupacional i elecció de camp: les dones tendeixen a concentrar-se en branques i sectors pitjor remunerats. És a dir, fins i tot amb el mateix nivell educatiu, la trajectòria professional influeix amb força en els ingressos futurs. Així, hi ha una devaluació dels camps dominats per dones. No només és que els treballs siguin “menys pagats” pel mercat, sinó que les dones es concentren més en camps d’estudi i sectors feminitzats que solen estar pitjor remunerats —com l’educació, el treball social o determinats àmbits de la salut—, cosa que limita la plena materialització dels retorns educatius (Seehuus & Strømme, 2025).
2. Interrupcions de carrera i treball a temps parcial: les diferències en la participació laboral al llarg de la vida (maternitat, cuidadors de família) redueixen els futurs ingressos de les dones. Estudis que analitzen retorns al llarg de la vida troben que, en alguns casos, les dones mostren beneficis més alts per l’educació rebuda si es considera el total de la vida laboral, però les interrupcions de la seva carrera per raons familiars atenuen aquest benefici (Tamborini & Sakamoto A, 2015)
3. Discriminació salarial i pràctiques empresarials: fins i tot per a nivells d’educació similars i ocupacions comparables, persisteixen bretxes salarials degudes a pràctiques de remuneració, ascens i negociació discriminatòries. Informes de l’OCDE (2022) documenten que, malgrat les millores en educació, la bretxa salarial per gènere persisteix a molts països per raons de discriminació de sexe.

Això significa que invertir en educació pot reduir part de la bretxa salarial, ja que permet que les dones augmentin els seus ingressos en major proporció que els homes quan accedeixen a estudis superiors. Tot i que hi ha segregació per camps i, lamentablement, hi continua havent discriminació, la inversió en polítiques educatives pot facilitar l’accés de les dones a branques d’alt retorn econòmic com les finances, la tecnologia, els llocs directius, el sector energètic o les telecomunicacions. Això requereix no només augmentar el nivell d’estudis, sinó també incentivar la diversificació d’eleccions educatives i combatre els biaixos de gènere a l’orientació acadèmica i laboral.

Comparativa internacional: pobresa femenina i taxes d’analfabetisme femení

La relació entre educació i pobresa s’evidencia amb claredat a les estadístiques internacionals. Segons la UNESCO (2023), encara hi ha 773 milions d’adults analfabets al món, dels quals dos terços són dones. Aquesta disparitat educativa es tradueix en desigualtats econòmiques profundes: les dones representen el 70% de la població mundial en situació de pobresa extrema (ONU, Dones, 2023).

A l’Àfrica subsahariana, les nenes tenen 2,5 vegades més probabilitats que els nens de no assistir a l’escola (UNICEF, 2022). A l’Àsia meridional, les taxes de matrimoni infantil continuen correlacionades amb la manca d’accés a l’educació secundària. Aquestes mancances redueixen la participació laboral femenina i perpetuen el cercle de pobresa (Banc Mundial, 2018).

Percentatge de dones més grans de 15 anys que poden llegir i escriure, 2023

Al mapa anterior es mostren les regions del món que presenten menor alfabetització femenina, com Àfrica subsahariana o algunes zones del sud d’Àsia, cosa que coincideix amb nivells molt alts de pobresa, confirmant la connexió estreta entre educació de les dones i desenvolupament econòmic. Tot i això, els països que han invertit en educació femenina mostren avenços notables.

Més enllà de l’enllaç bàsic entre alfabetització i pobresa, l’educació representa una de les estratègies més eficaces per elevar els ingressos femenins i reduir les bretxes de gènere al mercat laboral. Corea del Sud, per exemple, va aconseguir un creixement econòmic sostingut en gran mesura gràcies a l’escolarització universal, inclosa l’educació de les dones, cosa que va permetre incrementar la seva participació a l’educació superior ia la força laboral (OCDE, 2021). Això no obstant, assolir la igualtat d’oportunitats educatives no garanteix automàticament la igualtat d’ingressos. La persistència d’aquesta segregació educativa i ocupacional, sumada a les interrupcions de carrera i a la discriminació salarial, explica perquè la bretxa salarial persisteix fins i tot en contextos on les dones han assolit més nivells educatius que els homes (OCDE, 2022).

Per què és important l’educació per a una dona?

La inversió en educació femenina continua sent decisiva per reduir la pobresa i avançar cap a l’equitat econòmica. Una escolarització més gran de les dones amplia les seves possibilitats d’accedir a llocs de treball formals, millora el seu poder de negociació a la llar i al mercat laboral, i genera externalitats positives per al conjunt de la societat: major productivitat, millor salut infantil i un increment sostingut del creixement econòmic (Banc Mundial, 2018). Per tant, la reducció de la bretxa salarial requereix una estratègia dual: d’una banda, garantir l’accés equitatiu de nenes i dones a tots els nivells i camps educatius; de l’altra, implementar polítiques laborals i socials que permetin que els retorns d’aquesta inversió educativa es tradueixin efectivament en igualtat d’ingressos.

Invertir en l’educació de les dones té un efecte multiplicador. No només incrementa els ingressos individuals, sinó que millora la salut, la nutrició i el benestar de les famílies. Una mare alfabetitzada té un 50% més de probabilitats de vacunar els fills, i la taxa de mortalitat infantil disminueix significativament quan les dones accedeixen a l’educació primària i secundària (UNESCO, 2023). A més, l’educació redueix la dependència econòmica de les dones respecte a les parelles, cosa que incrementa la seva autonomia personal i la seva capacitat de decisió en l’àmbit familiar i comunitari (ONU Mujeres, 2023). Des del punt de vista macroeconòmic, el Banc Mundial (2018) estima que tancar la bretxa educativa de gènere podria augmentar el PIB per càpita global en un 20% a llarg termini.

L’educació de les dones també està lligada estretament a la participació política i social. Les dones amb estudis superiors tenen més probabilitats d’ocupar càrrecs de lideratge, fet que contribueix a transformar institucions i a promoure societats més inclusives (OCDE, 2021). A més, les dones educades participen amb més freqüència en el mercat laboral formal i accedeixen a llocs de treball de més productivitat, cosa que contribueix no només als seus ingressos personals, sinó també a una base fiscal més àmplia ia un creixement econòmic més sostenible (OCDE, 2022). En termes socials, l’educació enforteix el capital cívic: les dones amb un nivell educatiu més alt tenen més probabilitats d’involucrar-se en associacions comunitàries, participar en processos electorals i exigir rendició de comptes als poders públics, reforçant així la governança democràtica.

Així mateix, diferents estudis mostren que l’accés femení a l’educació fomenta una inversió més gran en l’escolarització dels fills i filles, creant un cercle virtuós de mobilitat social intergeneracional. En contextos rurals i països de baixos ingressos, l’escolarització de nenes i adolescents s’associa també amb una reducció del matrimoni infantil i de la maternitat precoç, factors que sovint limiten de manera irreversible les oportunitats vitals i professionals de les dones (UNICEF, 2022). Tot plegat, aquestes evidències confirmen que invertir en l’educació de les dones no és únicament una mesura de justícia social, sinó també una estratègia central de desenvolupament humà i econòmic d’abast global.

Situació a Espanya: pobresa femenina i nivell d´estudis

Espanya presenta una paradoxa educativa i laboral molt característica de les economies mediterrànies: les dones han superat àmpliament els homes en formació acadèmica, però aquest avantatge no es tradueix en igualtat de condicions al mercat de treball ni en una equiparació salarial. D’una banda, el nivell educatiu de les dones ha crescut notablement en les darreres dècades El 2024, el 57% dels titulats universitaris eren dones. A més, les dones tenen una taxa d’abandó escolar primerenc (15,2%) inferior a la dels homes (18,5%) (INE, 2024).

Aquest alt nivell de capital humà situa Espanya per sobre de la mitjana de la UE en èxit educatiu femení. Tot i això, aquesta qualificació xoca frontalment amb la realitat del mercat laboral. La bretxa salarial de gènere persisteix: les dones cobren, de mitjana, entre un 18% i un 20% menys que els homes (INE, 2023).

A més, a Espanya, el risc de pobresa és superior en les dones de més de 16 anys, tal com s’observa al gràfic 2.

Com es pot veure al gràfic 1, el risc de pobresa i exclusió social és superior a les dones en gairebé tots els grups d’edat, especialment a partir dels 16 anys. Aquesta vulnerabilitat s’aguditza en determinats col·lectius:

• Llars monoparentals: El 82% de les llars monoparentals estan encapçalades per una dona. Aquest grup presenta una taxa de risc de pobresa del 49% (Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa (EAPN-ES), 2024).
• Dones grans: L’estudi “Anàlisi de la bretxa de gènere a les pensions” de l’Institut de les Dones (2025) reporta que al gener del 2025 la pensió mitjana mensual dels homes era 1.564,53 € i la de les dones 1.071,76 €, cosa que dóna una bretxa del 31 %
• Atur de llarga durada: A Espanya, les dones representen al voltant del 56 % de les persones en atur de llarga durada, cosa que evidencia més dificultats per a la seva reinserció laboral (Fundació Adecco, 2025).

Les causes d’aquesta bretxa de gènere es poden explicar per les mateixes raons enumerades a l’apartat 2: les dones espanyoles es concentren en sectors econòmics i professions pitjor remunerades i més feminitzades (educació, sanitat, cures, administració). A més, hi ha l’anomenat sostre de vidre que fa que, malgrat la seva alta formació, les dones espanyoles estiguin infra-representades als llocs d’alta direcció. Només un 12% dels llocs de treball en consells d’administració de les empreses de l’IBEX 35 estan ocupats per dones. A l’Administració Pública, tot i que representen el 55% del total d’empleats públics, la seva presència als llocs directius superiors no arriba al 40% (Grant Thornton, 2025). D’altra banda, a Espanya hi ha una especial asimetria en l’assumpció de les responsabilitats domèstiques i de cura de familiars. Les dones dediquen de mitjana 2 hores més al dia que els homes a feines no remunerades (INE 2023b). Això força moltes a optar per la feina a temps parcial: una de cada quatre dones empleades treballa a temps parcial, davant d’un de cada deu homes. Moltes d’aquestes jornades reduïdes són involuntàries i suposen un minvament salarial i en la cotització per a pensions futures.

El cas de Catalunya: un mirall de les desigualtats nacionals

Catalunya, com a comunitat autònoma amb el segon PIB més alt d’Espanya, actua com un mirall que reflecteix i, en alguns aspectes, amplifica les desigualtats de gènere presents al conjunt del país. Les dades de l’Idescat (2024) i de l’Ajuntament de Barcelona (2024) confirmen que la bretxa salarial a la regió ronda els 6.500 euros anuals, lleugerament per sobre de la mitjana nacional. Aquesta diferència s’accentua a les franges d’edat en què les responsabilitats familiars recauen de manera desproporcionada sobre les dones, evidenciant com els rols de gènere tradicionals continuen condicionant les trajectòries laborals i econòmiques.

La feminització de la pobresa és un fenomen particularment documentat en el context català. La taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) a Catalunya va ser del 24,0% el 2024. En desagregar per sexe, s’observa que les dones presenten una taxa lleugerament superior (24,6%) davant dels homes (23,3%) (Idescat, 2024). Tot i això, aquestes xifres regionals amaguen realitats urbanes més crues: l’informe de l’Ajuntament de Barcelona (2024) situa el risc de pobresa femenina a la ciutat al voltant del 40,5%, davant del 29% dels homes, una dada alarmant que subratlla la intensificació de la vulnerabilitat en entorns metropolitans.

Aquesta vulnerabilitat s’aguditza a les llars monoparentals, el 80% de les quals estan encapçalades per dones (Ajuntament de Barcelona, ​​2024). Aquestes llars no només enfronten més dificultats econòmiques, sinó també una sobrecàrrega de treball no remunerat que limita la seva capacitat per accedir a llocs de treball a temps complet o per promocionar professionalment.

Igual que a la resta d’Espanya, a Catalunya persisteix la subutilització del capital humà femení. Tot i que la comunitat autònoma registra taxes de sobrequalificació inferiors a la mitjana nacional (entorn del 15-16%), un nombre significatiu de dones graduades acaben ocupant llocs de treball per sota del nivell de formació. Aquesta disparitat no representa només una pèrdua de talent, sinó que frena la productivitat regional i limita el potencial d’innovació de l’economia catalana.

La segregació ocupacional també es manifesta amb claredat: les dones catalanes es concentren en sectors com l’educació, la sanitat i els serveis socials, que malgrat el seu alt valor social estan sistemàticament menys valorats econòmicament. Per contra, la seva presència continua sent minoritària en àmbits com ara la tecnologia, l’enginyeria o els llocs directius, on la remuneració és significativament més alta.

En conclusió, el cas de Catalunya demostra que l’avenç educatiu de les dones és una condició necessària però no suficient per assolir la igualtat econòmica. Cal un abordatge integral que combini polítiques educatives amb reformes laborals profundes, fiscalitat de gènere, un sistema de cures robust i públic, i l’erradicació dels biaixos culturals que perpetuen la segregació ocupacional i el sostre de vidre. Només així es podrà traduir el capital humà femení en una igualtat autèntica d’oportunitats i resultats.

Conclusions: consells de política econòmica i educativa

L’evidència és contundent: l’educació és l’instrument més eficaç per reduir la pobresa femenina i tancar la bretxa de gènere en els ingressos. Tot i això, el seu potencial només es desplega plenament si va acompanyat de polítiques econòmiques i socials coherents.

Algunes recomanacions clau serien:

• Universalitzar l’accés a l’educació secundària i superior per a les dones, especialment als països en desenvolupament.
• Impulsar polítiques actives d’ocupació amb perspectiva de gènere, que fomentin la inserció de dones en sectors d‟alta remuneració i en carreres STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics).
• Reforçar la conciliació laboral i familiar, garantint serveis públics de cures que permetin a les dones participar en igualtat de condicions al mercat laboral.
• Combatre la bretxa salarial mitjançant auditories retributives i mecanismes sancionadors a les empreses que discriminin.
• Promoure referents femenins a l’educació i la recerca, per incentivar la participació de les joves en tots els àmbits professionals.

En conclusió, l’educació no és únicament un dret humà fonamental, sinó la palanca que pot transformar la realitat econòmica i social de les dones al món. Reduir la bretxa de gènere passa necessàriament per garantir la igualtat d’oportunitats educatives.

Maria-Mercè Marçal ens va recordar que néixer dona, de classe treballadora i en una nació oprimida és ser “tres cops rebel”. Aquesta rebel·lia no és només individual, sinó històrica i col·lectiva. I és aquí on l’educació adquireix tot el poder transformador: constitueix l’instrument que permet trencar amb els determinismes socials i obrir horitzons d’igualtat real. Com va assenyalar Nelson Mandela, “L’educació és l’arma més poderosa que pots fer servir per canviar el món”. Garantir que les dones també tinguin accés a aquesta arma no és un acte de benevolència, sinó una condició imprescindible per al progrés econòmic, social i democràtic de qualsevol país.

Referències:

• Ajuntament de Barcelona. (2024). El género en cifras: condiciones de vida de las mujeres en Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
• Banc Mundial. (2018). Women, Business and the Law 2018. Washington, DC: World Bank.
• Becker, G. (1964). Human Capital: A Theoretical and Empirical Analysis, with Special Reference to Education. Chicago: University of Chicago Press.
• Fundación Adecco (2025). El número de desempleados de larga duración alcanza su valor mínimo en 15 años, pero castiga especialmente a las mujeres y a los mayores de 50 años. https://fundacionadecco.org/notas-de-prensa/el-numero-de-desempleados-de-larga-duracion-alcanza-su-valor-minimo-en-15-anos-pero-castiga-especialmente-a-las-mujeres-y-a-los-mayores-de-50-anos/
• Grand Thorton (2025). Informe Women in Business 2025. https://www.grantthornton.es/perspectivas/women-in-business/2025/
• INE. (2023). Encuesta de Estructura Salarial 2022. Instituto Nacional de Estadística.
• INE (2023b). Encuesta de Empleo del Tiempo (EET). Instituto Nacional de Estadística.
• INE. (2024). Estadísticas de educación y formación. Instituto Nacional de Estadística.
• INE (2025). Encuesta de condiciones de vida. Instituto Nacional de Estadística.
• Instituto de las Mujeres. (2025). Análisis de la brecha de género en las pensiones. Ministerio de Igualdad. www.inmujeres.gob.es/areasTematicas/AreaEstudiosInvestigacion/docs/Estudios/analisis_brecha_genero_pensiones_246p.pdf
• Mincer, J. (1974). Schooling, Experience and Earnings. New York: Columbia University Press.
• OCDE (2021). Education at a Glance 2021: OECD Indicators. Paris: OECD Publishing.
• OCDE (2022). Same skills, different pay. Tackling gender inequalities at firm level. OECD, Paris, www.oecd.org/gender/same-skills-different-pay-2022.pdf
• ONU Mujeres. (2023). Progress of the World’s Women 2023. Nueva York: ONU Mujeres.
• Psacharopoulos, G., & Patrinos, H. A. (2018). Returns to investment in education: a decennial review of the global literature. Education Economics, 26(5), 445-458.
• Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social (EAPN-ES). (2024). El Estado de la Pobreza en España. Informe AROPE 2024: pobreza ciclo vital. EAPN-ES. https://www.eapn.es/estadodepobreza/ARCHIVO/documentos/Informe_AROPE_2024_completo.pdf

• Seehuus, S., & Strømme, T. B. (2025). Gendered Returns to Education: The Association between Educational Attainment, Gender Composition in Field of Study and Income. Sociology, 59(3), 503-523.
• Tamborini CR, Kim C, Sakamoto A (2015). Education and Lifetime Earnings in the United States. Demography. Aug;52(4):1383-407

• UNESCO. (2023). Global Education Monitoring Report 2023. París: UNESCO.
• UNICEF. (2022). The State of the World’s Children 2022. Nueva York: UNICEF.

• World Bank (2025).  World Development Indicators. World Bank. Acceso el 02-09-2025 en https://data.worldbank.org/indicator/SE.ADT.LITR.FE.ZS

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons