Tecnologies lingüístiques i malparlants

Foto:  Gerd Altmann – Pixabay

Llicència Creative Commons

Antoni Hernández-Fernández

Tothom és un malparlant. El terme ‘malparlant’ es refereix a qualsevol persona que, en un moment donat, parla “malament” o comet errors lingüístics, ja sigui per la seva varietat dialectal, la seva pronúncia, interferències de la seva primera llengua, o fins i tot a causa de condicions temporals com un refredat o una disfonia (Hernández-Fernández, 2023). Històricament, aquests malparlants han estat els qui han configurat les llengües del món i ho continuaran fent.

La qüestió esdevé crítica quan la llengua es creua amb la tecnologia. La tecnologia lingüística –definida com els mitjans tècnics i sistemes que ajuden a la comunicació – no és aliena a la ideologia. De fet, la nostra percepció del coneixement lingüístic (el nostre o el de la màquina) determina la nostra relació amb ella. Mentre un parlant nadiu experimentat s’empipa quan un corrector automàtic li canvia una paraula ben escrita, un aprenent de la llengua sovint accepta el canvi sense piular, creient que la màquina té la raó. La nostra consciència del coneixement lingüístic és el que ens fa situar-nos per sobre o per sota de la tecnologia.

Les tecnologies lingüístiques (TL) són definides doncs com tots aquells mitjans tècnics, artefactes i sistemes que permeten o ajuden a la comunicació en una o més llengües. Els malparlants són crucials per al desenvolupament d’aquestes tecnologies, incloent-hi la traducció automàtica i els sistemes basats en intel·ligència artificial (IA). Hi ha però pros i contres en la relació de les TL amb les llengües minoritzades del món (Taula 1).

No obstant, per a tenir un bon material de base per a les tecnologies lingüístiques, és fonamental la participació de tots els parlants, incloent-hi especialment els que parlen «malament». D’altra banda, si les màquines només reben dades de “parlants normatius” (i de quina varietat lingüística, per cert?), el biaix posterior serà nefast. Això és especialment crític en àmbits com la rehabilitació logopèdica, on els parlants tenen dificultats i, en general, hi ha poques dades sobre patologies del llenguatge. El desafiament tecnològic és aconseguir que les màquines, basades en IA, puguin cercar, entendre i programar la capacitat adaptativa de l’humà; és una qüestió complexa que requerirà conèixer molt bé les propietats estadístiques de les llengües.

Llavors, per exemple, la traducció automàtica anirà a favor o en contra dels usos de les llengües minoritzades? Assumint un risc de ser anomenat “tecnosolucionista“, cal plantejar que la implementació de bons traductors automàtics de veu i text podria ser el punt final als problemes del sector audiovisual i al debat de les lleis lingüístiques i les quotes de pantalla. Segurament, fins i tot, en el futur proper potser l’ús de dispositius individuals generalitzaran la traducció automàtica en temps real a qualsevol llengua, imitant la veu dels actors originals, com permeten ja algunes tecnologies locals incipients.

En resum, cal una inversió i un repte tecnològic important per donar visibilitat a les llengües minoritzades. És crucial despolititzar les llengües, però fer política lingüística en l’àmbit tecnològic. L’educació és el pilar fonamental per lluitar contra els prejudicis i fomentar els usos lingüístics, tot acceptant els ‘malparlants’ i les noves tecnologies, en un gràcil i útil bucle.

Referència:

Hernández-Fernández, A. (2023). Tecnologia lingüística, ideologia i malparlants. En: IEC (2023). Usos socials del català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2023, p. 53-65. DOI: 10.2436/15.7100.01.6

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons