- Psicologia
- 8 de gener de 2026
- Sense comentaris
- 9 temps de lectura
Situacions i condicions d’aprenentatge segons Gagné
Resum infogràfic de NotebookLM d’aquest article.
Robert Mills Gagné (1916-2002), tot i que desconegut per a molts docents, és una de les figures centrals de la psicologia de l’educació i del disseny didàctic i instruccional al segle XX. Va desenvolupar una teoria sistemàtica sobre com s’aprèn i sota quines condicions té lloc aquest procés. La seva obra clau, The conditions of Learning (1965), és un intent rigorós de definir l’aprenentatge des d’una perspectiva científica, identificant els elements que el fan possible i els que limiten la seva eficàcia en contextos educatius. Afegiria que hauria de ser una lectura obligatòria per a tot docent.
Gagné (1965) defineix l’aprenentatge com un canvi en la disposició o capacitat humana, relativament permanent, que no es pot atribuir simplement al desenvolupament. Aquest canvi es manifesta com una modificació observable de la conducta, inferida a partir de la comparació entre el comportament de l’individu abans i després d’haver estat exposat a una situació d’aprenentatge. Aquest fet obvi implica que sigui fonamental avaluar i considerar els coneixements inicials dels estudiants abans de l’aprenentarge i l’acció docent. L’aprenentatge pot reflectir-se tant en un increment de la capacitat per realitzar una determinada activitat, com en alteracions en les actituds, els interessos o els valors. Es tracta d’un canvi que ha de mantenir-se durant un mínim període de temps, i que ha de ser avaluable per mitjà de l’evocació (Ruiz, 2020). Es distingeix així clarament dels canvis merament propis de la maduració o del desenvolupament natural o biològic.
Per a Gagné, l’aprenentatge no és per tant un fet espontani, sinó un procés que es produeix sota condicions observables. En aquest sentit, Gagné (1965) defineix una situació d’aprenentatge com el conjunt de condicions externes que faciliten l’adquisició d’una nova capacitat. Aquestes condicions, en ser observables i descriptibles, permeten establir relacions entre allò que ofereix l’entorn i els canvis que es produeixen en l’individu. Això obre la porta a l’elaboració de teories científiques sobre l’aprenentatge, ja que el procés deixa de ser opac i passa a ser analitzable i replicable. Malauradament, encara bona part de la recerca no es fa sota aquestes condicions.
Tot i l’ambició explicativa del model, Gagné és clar sobre les limitacions dels efectes de l’aprenentatge: no totes les dimensions de l’educació poden abordar-se únicament mitjançant els principis de l’aprenentatge. Especifica que aspectes com la motivació, la persuasió o l’establiment d’actituds i valors, amb una gran rellevància educativa, no responen de manera directa a les mateixes condicions que expliquen l’adquisició d’habilitats i coneixements. Així, l’aprenentatge és un element necessari però no suficient per abarcar tota la complexitat de la formació humana.
D’aquesta perspectiva se’n deriva una concepció precisa de la planificació i direcció de l’aprenentatge. Planificar vol dir identificar quines capacitats es volen desenvolupar i determinar quines condicions externes n’afavoreixen l’adquisició. Cal ordenar-les de forma seqüencial i coherent. Dirigir l’aprenentatge implica controlar i ajustar els esdeveniments educatius —activitats, orientació, reforç, retroalimentació, ritme— amb la finalitat d’activar els processos interns que permeten que l’estudiant incorpori una nova competència o coneixement, i que reflexioni i reguli el propi aprenentatge. Avui ho anomenaríem metacognició.
Gagné (1965) agrupà la gran varietat d’aprenentatges en vuit tipus: reacció a senyals o reflexos; condicionament estímul-resposta; encadenament de seqüències motores; associació verbal; discriminació; aprenentatge i comprensió de conceptes; aprenentatge de principis per estructurar les pròpies valoracions; i resolució de problemes. Els productes de l’aprenentatge inclouen habilitats motores, informació verbal, habilitats intel·lectuals, destreses i estratègies cognitives, i actituds (Taula I).
| Productes de l’aprenentatge | Descripció breu |
| Habilitats motores | Destresa i automatització del moviment per actuar amb precisió. |
| Informació verbal | Capacitat de transmetre i retenir dades concretes com noms o records. |
| Habilitats intel·lectuals | Capacitat de captar, interpretar i utilitzar elements cognitius per entendre la realitat. |
| Destreses i estratègies cognitives | Processos per captar, analitzar i recuperar informació i escollir conductes adaptatives. |
| Actituds | Estats interns que influeixen en la tria de conductes, modificables gradualment amb l’aprenentatge. |
Taula I: Productes de l’aprenentatge segons Gagné (1965).
Finalment, Gagné (1965) també descriu mètodes d’ensenyament que afavoreixen l’aprenentatge, destacant la importància d’organitzar l’activitat educativa en esdeveniments explícits: captar l’atenció, activar coneixements previs, guiar l’aprenentatge, proporcionar pràctica i retroalimentació, acompanyar la transferència i fomentar la retenció. Remarca també la necessitat d’una aproximació gradual des de la instrucció, segons el nivell inicial de l’alumne, avançant-se a l’enseyament informat per l’evidència posterior (Ruiz, 2020), i a plantejaments com el de la UNESCO respecte a la tecnologia educativa.
Tots aquests principis continuen sent sorprenentment vigents en l’era de la intel·ligència artificial: lluny de ser superats, ofereixen un marc per entendre com les tecnologies d’IA poden actuar com a instruments pedagògics. Cal repensar la tecnologia (Diéguez, 2024). Si l’IA pot adaptar les condicions externes per estimular els processos interns d’aprenentatge —personalitzar guies, oferir reforços adaptats, generar pràctica significativa, ajudar a evocar i detectar necessitats de suport—, això no fa sinó desplegar, en un entorn digital, la lògica del model científic de Gagné.
Ara bé, sempre la tecnologia ha d’estar sota supervisió del docent, de forma que el docent l’ha de subministrar en el moment precís, per a que no sigui una eina substitutiva i que provoqui la descàrrega cognitiva, saltant-se el procés d’aprenentatge, sinó de millora de l’entorn i de la situació d’aprenentatge, en el sentit de Gagné. En aquest sentit, la seva obra continua proporcionant una base sòlida per dissenyar experiències d’aprenentatge eficaces en un present educatiu tecnològic, es vulgui o no.
Referències:
Diéguez, A. (2024). Pensar la tecnología. Barcelona: Shackleton Books.
Gagné, R.M. (1965). Las condiciones del aprendizaje. Madrid: Aguilar. Edición de 1971.
Hernández-Fernández, A. (2024). Inteligencia artificial para docentes según la UNESCO. Educational Evidence. https://educationalevidence.com/inteligencia-artificial-para-docentes-segun-la-unesco/
Ruiz, H. (2020). Com aprenem. Barcelona: Graó.
Font: educational EVIDENCE
Drets: Creative Commons