Entrevista a Enrique Vila-Matas, mestre de narratives

Ocho entrevistas inventadas

Llicència Creative Commons

Andreu Navarra

El segell H&O acaba de publicar un llibre singularíssim d’Enrique Vila-Matas: Ocho entrevistas inventadas,, una recopilació de textos que havien quedat dispersos i que tenen la particularitat, com el títol indica, que van ser entrevistes que l’autor va inventar-se en un exercici inèdit de ficció periodística. El juliol de 1968, per exemple, amb el pseudònim Mary Holmes, es va publicar a Fotogramas la seva mítica entrevista inventada a Marlon Brando. En el cas d’Anthony Burguess i Cornelius Castoriadis, Vila-Matas els va anar a veure amb l’entrevista ja redactada, per anar estalviant feina…

Què li preguntaria avui a Marlon Brando?

Bé, ja sé que és mort, però tot i així li preguntaria si no creu que el llenguatge conté els mateixos paranys per a tots, aquesta immensa xarxa de camins equivocats i ben conservats que ens enganyen amb el seu aspecte de ser transitables.

Qui era Mary Holmes? Era una persona simpàtica?

Sembla que va ser algú que a l’època de la seva exclusiva mundial amb Brando creia ser Lizzie Doten, l’escriptora i mèdium de Massachusetts que, a principis del segle passat, escrivís un poema a la Vida i un altre a l’Amor sota la influència directa del suposat esperit de Shakespeare. Quan vaig saber això, que és l’únic que n’he arribat a saber, em vaig felicitar a mi mateix per haver estat tan intuïtiu en apartar-me de l’engruixit contingut que segurament tenia la seva entrevista.

Com treballava quan va escriure Historia abreviada de la literatura portátil (1985)?

Ignorant que estava escrivint ficció radical. De fet, treballava igual que el 1968 quan vaig començar amb la sèrie d’entrevistes inventades. Creia completament en allò que explicava.

Com va ser el procés d’escriptura de Montevideo (2022)?

El procés va ser el mateix. Convicció, per part meva, que explicaria un viatge que havia realitzat a Montevideo i on vaig viure una experiència que valia la pena ser escrita. L’experiència va consistir a investigar a l’hotel Cervantes com era la terrorífica habitació 206, aquella en què el 1954 Julio Cortázar va sentir repetides vegades el plor d’un nen.

Què és la ficció?

Impossible generalitzar perquè cada cop que ha resultat que havia escrit una ficció, aquesta ha estat molt diferent de l’anterior. Recorda quan era tan important tenir una teoria a l’hora d’escriure una ficció? A la revista francesa Tel Quel li van dedicar pàgines i pàgines a la qüestió. Creien que una teoria era un conjunt coherent de mètodes que permetien actuar o comprendre el món. Però quan van arribar a Robbe-Grillet, em va divertir molt la resposta perquè els va dir que en realitat la teoria no existia al seu món perquè cada novel·la seva constituïa la seva pròpia teoria i en un cert sentit la destruïa.

Què és una novel·la?

El mateix. Impossible generalitzar.

Què és una entrevista?

Alguna cosa on algú pregunta per a saber i de vegades pregunta per un fosc motiu no relacionat amb saber.

Té una obra predilecta entre totes les seves? Amb quina es quedaria en cas d’un holocaust nuclear?

Està dipositada tota la meva obra –amb el que és bo i amb el que és dolent– en un búnquer del Pol Nord, per la qual cosa deixarem que l’elecció de la meva millor obra sigui decidida pels extraterrestres que potser la comprenguin millor que els terrícoles

Si jo m’inventés una entrevista suplantant la seva veu, què voldria que jo digués per vostè?

Si això passés, m’agradaria que jo digués que vostè té complex de Lizzie Doten.

Títol: Ocho entrevistas inventadas

Autor: Enrique Vila-Matas

ISBN: 978-84-128089-0-2

Editorial: H&O Editores

Idioma: Espanyol

Nombre de pàgines: 114

Publicació: 2024

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons