CARA A CARA AMB…

Manel Alias, periodista

Manel Alías: “Cal que els mestres i professors siguin també bons comunicadors”

Llicència Creative Commons

David Rabadà

El primer cop que vam parlar en persona fou a l’Institut Olorda de Sant Feliu de Llobregat. Manel Alías Tort, periodista de TV3 i Catalunya Ràdio, estava cobrint les notícies d’educació i vet aquí que un docent i un periodista es van trobar l’any 2013. I la veritat, i excepció en el món dels redactors de continguts, es feia evident que en Manel era dels pocs periodistes que encara queden, els especialistes en educació.

De veu consirosa i pensada, dialogava com qui camina per la neu per no deixar massa petjades. Aquest tarannà crec que li va ser molt útil quan mesos més tard, va acceptar fer de corresponsal a Rússia, i li vaig perdre la pista. Ara en tinc i he llegit un llibre irrepetible que va sorgir de la seva experiència com a corresponsal i de la pròpia realitat soviètica. Estem parlant de la narrativa de viatges, Rússia, l’escenari més gran del món (2021).

Manel em podries explicar els detalls del teu últim projecte professional?

Actualment estic centrat en el Catalunya Nit, l’informatiu diari nocturn de Catalunya Ràdio. Cada dia, a les 22:00, expliquem en directe les notícies més importants del dia i les que ocuparan també titulars al dia següent.

Al millor estil de qui ens va deixar fa un temps, en Joan Barril? La Ràdio tranquil·la?

Sí, ho fem de manera relaxada, pensada, amb el màxim rigor, mirada pròpia i pensant sempre en el que creiem que ha de ser un bon servei públic.

Quines relacions positives establiries entre els teus projectes professionals i la formació educativa que vas rebre?

Jo estic molt agraït a la formació que vaig rebre. Represento a aquelles persones que tenint un pare que va deixar d’assistir a l’escola en plena adolescència, als 14 anys, per anar a treballar a una fàbrica i després a la mina, vaig llicenciar-me a la Universitat. Això ja diu molt d’aquella nostra societat.

Tot un somni donada aquella situació?

Sí, però no només això. La meva mare ha estat mestra. Per tant, des de petit, he tingut una relació directa amb el món educatiu. Primer l’escola, després l’institut i, finalment, la universitat que em van oferir la possibilitat de formar-me bé i jo no vaig estar potser del tot al cas.

Què vols dir-me?

Vaig ser jo que, conscient o inconscientment, no li vaig treure tot el rendiment a la Universitat. Vaig estar més pendent d’aprovar que d’aprendre. La responsabilitat, però, va ser meva. Sempre he arrossegat aquest mancança de la qual em responsabilitzo.

I com vas decidir-te pel periodisme?

La professió que he escollit és d’aquelles que permet suplir determinades mancances amb les aptituds personals, per exemple, comunicatives. Jo vaig estudiar Comunicació Audiovisual a la UAB, del 1995 al 1999. Oferia uns coneixements bàsics, generalistes, però en aquells moments sentia que m’haguessin anat bé un parell de cursos per especialitzar-me en alguna disciplina.

Història? Geografia?

No sé, però aquella sensació tenia raó de ser i saber.

Al respecte de l’actual sistema educatiu, si hi haguessis estat format ara, hauria això fet millorar o empitjorar la teva activitat professional?

Se’m fa difícil de dir perquè tant la societat, com la meva professió han canviat moltíssim. Jo, per desgràcia, no vaig tenir a l’escola ni un company o companya d’un altre país. Ni un, no n’hi havia. I pel que fa a la meva professió, quan jo vaig entrar a la universitat per estudiar Comunicació Audiovisual, per exemple, jo no havia gravat mai un vídeo. Mai.

Per què?

Perquè a casa meva no havíem tingut mai una càmera de vídeo i no existien els telèfons mòbils. Si deixem aquests elements a banda, la sensació que tinc és que abans l’exigència potser era més alta, però en canvi no sabíem veure-li gaire la utilitat a algunes de les coses que estudiàvem. Possiblement, aquest darrer aspecte ara ha millorat.

“Jo no he entès mai si saber fer una arrel quadrada era important o no. La sabia fer per aprovar”

Què t’hauria fet millorar en educació?

Crec que hauria millorat en prendre consciència sobre els per què. Jo no he entès mai si saber fer una arrel quadrada era important o no. La sabia fer per aprovar. Sense l’arrel quadrada, no tindria vacances d’estiu, aleshores la feia. Però mai he sabut quina aplicació podia tenir, per què era important saber-ne fer. Ara bé, la sensació que tenia era que els coneixements servien per aprovar exàmens. No era conscient de les aplicacions pràctiques. Espero que això hagi canviat en l’actualitat.

Et puc assegurar que força Manel, però veient la teva trajectòria professional, com creus que s’hauria de millorar l’actual sistema d’ensenyament?

Crec que passava abans i segurament també passa ara. Si mires els plans d’estudis, els currículums, estan força bé. És a dir, si tota la societat sabés el que se suposa que sap un alumne de segon de batxillerat si mires tot el que en teoria ha après a primària i secundària, no està gens malament. El problema és garantir que aquells suposats coneixements s’hagin assolit profundament i de manera durable. Crec que el més important és que els docents siguin capaços de transmetre el per què. I el primer per què és perquè és important que aprenguis això que ara t’explicaré. Per aconseguir això cal que els mestres i professors siguin també bons comunicadors.

I en això estem

Sí, tu i jo.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons