L’oblidada ‘Expedició de la vacuna’: una gesta sense parió

La corbeta María Pita, noliejada per a l’expedició, partint del port de La Corunya en 1803 (gravat de Francisco Pérez).

Llicència Creative Commons

Xavier Massó

Ara fa 223 anys, el 30 de novembre de 1803 salpava del port d’A Coruña la corbeta ‘María Pita‘ tot iniciant la ‘Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna’ amb la missió de portar la vacuna de la verola fins als últims confins de l’Imperi espanyol. D’aquesta expedició va dir va dir el descobridor del principi de la vacuna, l’anglès Edward Jenner: “No imagino que els anals de la història continguin un exemple de filantropia tan noble i extens com aquest”. Es coneix també com l’Expedició Balmis, pel nom de qui la va encapçalar, el cirurgià i metge militar valencià Francesc Xavier Balmis i Berenguer (1753-1819).

La verola era una de les plagues més grans de l’època. El 1796, el metge rural anglès Edward Jenner havia descobert que la verola de la vaca –cowpox en l’anglès original- era una variant lleu de la mortífera verola humana. Va obtenir sèrum de vaques infectades i el va inocular a un nen que va quedar immunitzat. Havia descobert el principi de la vacuna. Va publicar els seu treball el 1798 i el 1800 ja havia arribat a Espanya, concretament a Puigcerdà, on el doctor Francesc Piguillem va obtenir sèrum pel seu compte i va començar a aplicar-lo amb èxit.

Amb un ampli i brillant historial com a metge, Balmis havia arribat a ser nomenat cirurgià de cambra de la cort de Carles IV. Assabentat de les pràctiques de Piguillem, va convèncer el rei de la necessitat d’emprendre l’expedició. El rei, especialment sensibilitzat per haver perdut una filla a causa de la verola, va acceptar promoure i finançar una campanya tan ambiciosa.

Balmis va comptar com a segon en el comandament de l’expedició amb un altre destacat metge militar i cirurgià, el català Josep Salvany i Lleopart (1778-1810). La infermera en cap va ser la directora de l’orfenat d’A Corunya, Isabel Zendal (1773-????). L’equip sanitari es completava amb dos metges assistents, dos pràctics i tres infermeres. La intenció no era només vacunar la població, sinó establir també juntes de vacunació a les ciutats visitades per garantir la conservació del fluid i la vacunació a les generacions futures.

El problema més gran a què s’enfrontava l’expedició era com aconseguir que el vaccí es conservés en bon estat durant la llarga travessia. La solució de Balmis va consistir a utilitzar una reserva humana de 22 nens –un dels quals era fill d’Isabel Zendal- trets de l’orfenat i no vacunats. Es va començar per practicar la vacuna a dos nens i se’ls va separar de la resta. En completar-se el procés patològic –entre nou i dotze dies-, és a dir, ja immunitzats, se’ls extreia líquid de les pústules i el sèrum, en realitat la vacuna, s’aplicava llavors a dos més i així successivament. Només un nen va morir durant tota l’expedició; la resta es van anar quedant a diferents llocs del viatge, adoptats per famílies del lloc.

La tripulació de la María Pita era d’un total de 37 persones adultes i els 22 nens. El vaixell portava instrumental quirúrgic, instruments científics i centenars d’exemplars del ‘Tractat pràctic i històric de la vacuna’, per anar-los deixant allà on anessin. L’expedició va portar la vacuna fins a les illes Canàries, Amèrica, les Filipines i la Xina. El nombre total de persones vacunades al llarg de l’expedició es desconeix, però es calcula que podria ser de vora un milió i mig. Només a Cuba van practicar-se 400.000 vacunacions.

A Puerto Rico es van emportar una sorpresa: el metge català Francisco Oller Ferrer estava practicant des del 1792 la inoculació preventiva de la verola amb limfa. A Veneçuela, l’expedició es va dividir en dos grups. Salvany es va dirigir cap a Colòmbia, Perú i Bolívia, i va morir a Cochabamba per causa de les penalitats del viatge el 21 de juliol de 1810, set anys després d’haver salpat de la Corunya. Balmis, per la seva banda, va passar per Veneçuela, Cuba, Florida, Texas i Mèxic. El 1805 va partir d’Acapulco amb un altre vaixell  cap a les Filipines. Va passar per la Xina i, de tornada, fins i tot va vacunar els anglesos a l’illa de Santa Elena. Informat de la invasió napoleònica d’Espanya, es va dirigir a Nova Espanya, on va arribar el 1810. No va tornar a la Península fins al 1814. Va morir a Madrid el 12 de febrer del 1819. Al seu torn, Isabel Zendal, en retornar de les Filipines, es va quedar a Puebla (Mèxic) amb el seu fill i no va tornar mai a Espanya.

Va ser una expedició precursora de les intervencions mèdiques preventives i humanitàries, una gesta ambiciosa i admirable, desgraciadament oblidada avui dia. De l’expedició Balmis va dir el gran Alexander von Humboldt: “Aquest viatge romandrà com el més memorable als anals de la història”.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons