L’educació francesa i la seva il·lustració avortada

Llicència Creative Commons

David Rabadà

La Revolució Francesa del segle XVIII, a banda de tallar caps, va portar un nou ideari educatiu basat en les idees de la Il·lustració. Amb això es pretenia que tothom tingués accés a una cultura i coneixements bàsics. Doncs resulta que avui dia la mare de tot això, França, ha patit un avortament educatiu. La seva guillotina revolucionària li ha castrat la seva Il·lustració visionària.

El sistema educatiu francès ha oblidat molt el valor del coneixement defensat per l’antiga Il·lustració assassinant la transmissió d’una cultura comuna per a tots els alumnes del país. Han estat tants els sots en el seu ensenyament, que la llista de ministres d’educació que han promès reparar-los els esvorancs ha estat tan llarga com el nombre de promeses polítiques. A cadascuna, i a cada ministre, han sobrevingut més baixades de l’exigència escolar amb l’esperança d’augmentar el nombre d’aprovats, però el que han aconseguit ha estat un pitjor nivell educatiu amb millors notes per a tots els alumnes. És a dir, a França, com a Espanya, cada cop hi ha hagut menys fracàs escolar, millors notes, però pitjor nivell. Dit d’una altra manera, els ibèrics i els gals cada cop sabem menys, obtenim millors notes, però tripliquem el nombre de joves sense acabar la secundària als cursos que toca. Si la Il·lustració va portar escoles per a tothom, ara la reforma va portar bones notes per a tothom.

La pregunta és com pot passar això. Doncs molt fàcil, la reforma educativa francesa repeteix receptes de la mateixa índole que d’altres d’Europa i Amèrica del Nord, on la política, per tal de no perdre vots, practica el bonisme a les escoles per no enfadar els pares i es regalen els aprovats alhora que s’eviten les poc acceptades repeticions. D’això en diuen falsament equitat i excel·lència educativa, paraules, per exemple, molt a la boca de l’antic conseller d’educació a Catalunya, l’honorable Ernest Maragall, sense saber, el pobre home, què significaven exactament. I és que no podem parlar d’equitat si abandonem els alumnes endarrerits d’una classe, o si simplement els prohibim que puguin repetir curs, com passa actualment. Aquí no es tracta que el endarrerit repeteixi exactament el que va fer el curs passat, sinó de donar-li un suport perquè pugui assolir el nivell mitjà dels altres.

La reforma educativa francesa del segle XX és clònica en disseny i conseqüències a la dels seus veïns occidentals Espanya, Escòcia, Quebec, Noruega, Finlàndia, Portugal, Suècia, Dinamarca i els Països Baixos entre d’altres. Aquest canvi pedagògic va consistir a abolir allò que funcionava pel que sonava bé. Si abans el sistema es fonamentava en docents experts en la seva matèria per impartir-la als alumnes, ara la cosa es tornaria totalment al revés, ja que serien els alumnes el centre del sistema educatiu, cosa que sona molt bé però deixa al docent docte expulsat del focus de l’ensenyament. En altres paraules, si abans un docent instruït era el centre en ensenyar als alumnes, ara els alumnes serien el centre en aprendre per ells mateixos sense un professor expert en la matèria, i ja sabem que, sense un gran volum de sabers previs, és gairebé impossible que un estudiant descobreixi tot per si mateix. Intenteu demostrar la Teoria de la Relativitat sense el domini de certes eines matemàtiques i ja em dirà si els xavals se’ls pot deixar que aprenguin per ells mateixos com preconitza la reforma, el constructivisme de l’educació per descobriment i el seu learning by doing. En essència, hem passat del docent com a focus de l’ensenyament a l’alumne com a centre del sistema educatiu, cosa que sona bé, però amaga una estafa. Ara ja no es té en compte el valor dels coneixements a aprendre, sinó les competències per preparar els alumnes per a feines que encara no existeixen, una cosa paradoxal tenint en compte que, si no es coneix el futur d’alguna cosa, com es prepara als alumnes restant-los els coneixements antecedents? I heus aquí l’avortament de la Il·lustració francesa, la seva educació actual.

França va ser dels primers països en matemàtiques i ciències durant la dècada dels anys 90, però avui dia això ha passat a formar part de la seva mitologia pedagògica. I malgrat el fiasco francès, alguns pedagogs persisteixen a dir que cal rebaixar encara més els continguts de les matèries treballant en allò que ells anomenen àmbits o matèries transversals, i si aproves la tecnologia també aproves les competències matemàtiques. En fi, que potser suspens 6 matèries, però un algorisme màgic diu que tens aprovades les competències i els àmbits per passar de curs. Per sort aquest enfilall d’estupideses ha assolit tal esperpent que la política francesa ja no pot negar el que és obvi, que la reducció de continguts és contraproduent per millorar un sistema educatiu seriós. Per això el Ministeri d’Educació ha promès que augmentarà l’exigència dels coneixements, recuperarà el valor de l’autoritat docent i donarà a l’equip docent la potestat de la repetició de curs. En el mateix sentit, els professors podran prescriure activitats durant les vacances per a la recuperació dels alumnes que no hagin superat el curs. Alhora s’instauraran unes proves de nivell per assolir el certificat en cada etapa. I finalment s’indicaran aquells llibres de text els mètodes dels quals posseeixin una certesa científica demostrada. Ara només cal esperar que la Il·lustració faci créixer al seu país pioner un fetus sense deformitats. El part encara ha d’arribar.

Font: educational Evidence

Drets: Creative Commons