Lección magistral

Un assaig sobre allò bàsic, pràctic i útil per a qui vulgui ser un culte estudiant

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Lección magistral (Lliçó Magistral) és un assaig sobre allò bàsic, pràctic i útil per a qui vulgui ser un culte estudiant. D’altra banda, i pel que fa a l’educació nacional, aquest llibre es converteix en un mirall per a les madrastres de Blancaneu. La idea del llibre va sorgir d’una xerrada que Luis Alberto de Cuenca va pronunciar davant d’un auditori de joves estudiants a la sala d’un hotel madrileny. La xerrada es va transcriure acuradament i, un cop corregida per l’autor, es va convertir en aquest assaig on l’autor juga amb el seu gran bagatge de coneixements per a demostrar amb dades contrastades les raons filosòfiques davant les desraons pedagògiques. De fet, esdevé gairebé un home del Renaixement, un defensor de la Il·lustració i un Romàntic del bon ensenyament. Ja a les primeres pàgines posa en evidència cert complex d’inferioritat nacional que empeny la nostra política a plagiar l’estranger com a millor. És a dir, i sense contrastar la història i el present, a l’educació s’adopten modes buides, innovacions falses i teories equivocades que en altres països han fracassat. I això ja passava, no només a la democràcia com alguns pensen, sinó als seixanta durant el franquisme.

En tot això, i exemples que màcil·len avui dia el nostre sistema educatiu són la reducció de tots els currículums en totes les matèries; l’eliminació de l’activitat memorística a l’estudi; la substitució de la nostra ment, i igual que pretenien els lerdos del XIX amb les enciclopèdies, per Internet; la creença que tothom pot opinar amb encert, fins i tot el més obtús, inexpert o mancat de formació; i finalment la plena ignorància en la cultura general més bàsica en temes com geografia, història i ciències experimentals. Totes aquestes i altres xacres llasten el nostre sistema educatiu amb traïdoria i premeditació. Així ho demostra aquest filòsof amb multitud de sentències que sonen gairebé a proverbis, un corol·lari de preceptes que tot estudiant, anhelós d’esdevenir culte, hauria d’escoltar profundament. La cultura és una i indivisible, i tot és digne de ser estudiat amb el mateix afany. Les conseqüències en la vida d‟aquest tipus de reflexions són sempre benèfiques i ajuden a millorar i a fer més habitable l‟existència. En fi, aquest llibre és tota una lliçó magistral ara que aquesta, la magistral, està sent bandejada de les nostres aules a base de cursos pedagògics que sí que l’apliquen per difondre les seves desraons.

Luis Alberto de Cuenca és Doctor en Filologia Clàssica i Professor de Recerca del CSIC. Fou director de la Biblioteca Nacional i Secretari d’Estat de Cultura. Ha escrit i publicat molts llibres de poesia, assaig i erudició, i ha obtingut amb la seva tasca com a poeta, investigador i traductor premis com el de la Crítica, el Nacional de Traducció, el de Literatura de la Comunitat de Madrid o el Julián Marías d’Investigació en Humanitats. Però, sobre totes les coses, es considera un addicte a la cultura tant a nivell de lletres, arts i ciències com una persona que creu sense embuts en els seus valors terapèutics.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons