La mort de la Virginia 

Imatge de la coberta: Virginia Woolf de Vanessa Bell / Ed. Cal Carré

Llicència Creative Commons

Fets i visions de l’any 1941

Andreu Navarra

En tota història de l‘edició catalana dels últims anys hi hauria d’haver un capítol o un calaix dedicat a la feina realitzada per Cal Carré. Nascuda l’any 2021, va ser una iniciativa  creada al caliu dels tancaments per la covid, i va substituir el local d’una fàbrica i botiga d’embotits artesans de Terrassa. Des de llavors, Cal Carré publica clàssics moderns com Txékhov, Stendhal, Willa Cather, Gógol, George Eliot o Virginia Woolf. Però aquesta vegada ens presenta, traduït per Marta Pera, un dels cinc volums de memòries que va escriure Leonard Woolf, el marit de Virginia, precisament el llibre on reflexiona sobre la salut mental de l’escriptora i descriu el seu suïcidi. El volum conté molts elements de gran interès històric.

Tanmateix, no és Virginia Woolf el tema central del llibre, sinó l’ambient que es va viure a Londres i a Rodmell, a l’extrem sud de la Gran Bretanya, on el matrimoni hi tenia una casa, molt a prop de Brighton i Lewes, durant els anys inicials de la Segona Guerra Mundial. Aquest ambient claustrofòbic i terrorífic (els anglesos van arribar a haver de conviure amb la idea de ser assassinats i torturats per les tropes de Hitler si aquestes aconseguien desembarcar), entre cadàvers i runa, sense possibilitat de disposar de transports, nodreix pàgines molt vives de Leonard Woolf, un assagista notable, a anys llum (per sota) de la capacitat visionària de Virginia Woolf, però perfectament capaç d’escriure un llibre humà i animat, propi d’un home culte, civilitzat, demòcrata i compromès amb el feminisme.

Mentre el matrimoni escrivia i editava, el debat era si calia que se suïcidessin al garatge immediatament o no. Leonard era el primer lector de les obres de Virginia, i aquesta circumstància no la podem oblidar a l’hora de buscar informació valuosa sobre com escrivia la seva parella genial, i sobre com era i com va haver de viure. Per exemple, Leonard i Virginia distingien entre obres basades en “fets” i obres basades en “visions”, i aquesta classificació bàsica ens dona pistes sobre com valorava Virginia Woolf els seus llibres. En un extrem, e dels “fets”, hi col·locaven la biografia Roger Fry (1940), i en l’altre, el de les “visions”, The waves (1931). Leonard dedica força pàgines a explicar com va aconseguir que la seva editorial, Hogarth Press, inicialment instal·lada a casa seva, sobrevisqués als bombardejos massius. Al voltants de 1940 i 1941 l’empresa ja havia crescut força, perquè tenia treballadors en nòmina que van acceptar anar a viure i a treballar fora de la capital, i un local independent.

Se’ns informa que Virginia Woolf ja havia patit un procés depressiu devastador l’any 1913, i havia intentat suïcidar-se dues vegades abans de l’arribada dels bombarders alemanys. Dos mesos abans de llençar-se al riu Ouse amb les butxaques plenes de pedres, l’escriptora havia anat notant que queia en un parany irreversible de bogeria. Escrivia que sentia veus i no podia concentrar-se, ni per a llegir ni per a escriure. Posteriorment sembla que el diagnòstic hagués pogut ser un trastorn bipolar. Les circumstàncies són terriblement adverses per al matrimoni, i Leonard les recorda vint anys després amb enteresa i una emoció continguda. És un escriptor recte i factual, seriós i humanístic, conscient del seu paper dins la història literària. Leonard Woolf era un socialista d’ordre, amb molta activitat política, i membre de la Societat Fabiana. En altres temps, recomanava a la Virginia que es quedés al llit menjant molta carn i prenent molta llet, evitant mals menors.

Abans del desenllaç, Virginia Woolf va tenir temps d’acabar Entre els actes, la seva última novel·la, que també ha recuperat Cal Carré, i pel que sembla va quedar satisfeta amb l’original. Sembla que quan enviava els manuscrits als seus editors, Virginia solia caure en pous d’incertesa i inseguretat, però Leonard no relaciona la feixuga tasca literària amb la malaltia de l’autora, que jutja més aviat com una potència externa que ho va fer naufragar tot, una mena de pertorbació externa, és a dir, una fatalitat.

Títol: La mort de la Virginia

Autor: Leonard Woolf (Traducció de Marta Pera Cucurell)

ISBN: 978-84-128635-6-7

Editorial: Cal Carré

Idioma: Català

Nombre de pàgines: 182.

Data de publicació: febrer de 2025

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons