La martingala de la jornada escolar partida i l’escola-convent

Imatge creada per IA

Llicència Creative Commons

Xavier Massó

Hi ha una sèrie d’institucions i lobbies (para)educatius que no descansen des del mateix dia que el Departament (aleshores) d’Ensenyament va autoritzar que els instituts que així ho decidissin –per majoria al consell escolar del centre i amb el vot ponderat dels diferents sectors que hi són representats- podien optar per la jornada continuada o compactada –jornada lectiva només pel matí; compte, no jornada laboral del professorat-. Al llarg dels darrers anys la campanya a favor de la imposició forçosa de la jornada lectiva partida –classes matí i tarda- ha anat in crescendo, fins a convertir-se en una mena d’obsessió malaltissa. S’hi juguen molt, és clar. Fins i tot el Departament d’Educació sembla haver-se’n contagiat –per cert que molt a gust- i tot indica que només està esperant el millor moment per a revocar la jornada continuada reimplantar l’obligatorietat de l’horari lectiu de matí i tarda. Tot el dia a l’institut, de nou a sis.

Els arguments que s’han anat adduint són d’allò més variat, des dels més carrinclons fins als presumptament avalats per estudis «científics». Que si els alumnes dinen tard i això repercuteix en la seva salut, que si van adormits pel matí, que si per la tarda no són al centre els pervertiran víctimes de males influències -el mal sempre aguaita, però només fora de l’escola, segons sembla- i l’institut ha de ser una mena de guarderia d’adolescents; que si la «comunitat educativa» i les famílies són contràries a la jornada continuada i als únics que els va bé és als professors… Fins i tot, en un autèntic arrauxament que voreja el delírium tremens, s’arriba a justificar la jornada lectiva de matí i tarda en ares a la «racionalització» horària i la conciliació familiar i autonomia de l’alumne, una autèntica contradictio in termini … com si depengués dels horaris escolars i no dels laborals… Vaja, que ni autonomia de centre ni punyetes, classes pel matí i per la tarda i s’ha acabat el bròquil… Que no aprenguin i que acadèmicament sigui contraproduent no sembla que importi massa; el que hi facin tampoc; l’únic que compta és que estiguin a l’institut.

Però després resulta que per poc que tinguem en compte que la majoria d’instituts tenen actualment jornada continuada, doncs, la veritat, no sembla que la «comunitat educativa» ni les famílies hi estiguin pas tan en contra: si llurs representants al consell escolar del centre hi voten a favor –no oblidem que es requereix el vot ponderat- serà perquè no els sembla tan malament; és un procés ben democràtic i participatiu, i si qüestionem això, estem qüestionant els carreus de la democràcia participativa. De fet, els conflictes que s’han produït han anat tothora en sentit contrari: quan el Departament, pràcticament sense previ avís, ha reconvertit precipitadament instituts en instituts-escola i els ha prohibit seguir amb la jornada continuada, les famílies s’hi ha manifestat en contra. Curiós, oi? Hi ha hagut força saraus en aquest sentit. O és que potser l’autonomia de centre només serveix per a votar servilment les directrius d’un Departament que funciona al dictat dels lobbies pedagocràtics? Per cert, no deixa de ser sorprenent que en aquests temps d’alumnocentrisme, ningú no els ho hagi preguntat als alumnes…

D’altra banda, els fets són prou tossuts. Sabem que les classes de tarda eren un infern –convivencial i climàtic- i que amb la jornada continuada els actes disruptius i d’indisciplina dels alumnes, que s’esdevenien majoritàriament a les tardes, van disminuir significativament; que si molts alumnes van adormits de bon matí a classe no es perquè s’hagin llevat a les set, sinó perquè han estat fins a altes hores de la matinada a la seva habitació jugant amb l’ordinador, el mòbil i a xarxes; que amb la jornada continuada tenen més temps per a poder-lo dedicar a activitats extra-escolars, al lleure i que han d’aprendre a administrar-se el seu temps –estem parlant d’adolescents que ben aviat seran adults-; que els resultats acadèmics, en el pitjor dels casos, es mantenen –el nostre model educatiu no està per miracles, però sí per a gurús, sembla ser-… I, en definitiva, que un institut no és un internat, ni un convent ni una comuna hippy.

Però no, de res no serveix argumentar amb evidències. Perquè tot el que s’addueix en favor de la jornada partida no és sinó el transsumpte de l’autèntic leitmotiv, inconfessat i inconfessable: la seva concepció de fons del que ha de ser un sistema educatiu i la funció que dins aquest model se li adjudica a l’escola pública per part de la ingenieria social hegemònica,, una funció que no és precisament la de transmetre coneixements, sinó la de guarderia i, ja que hi som, adoctrinament. Aquest és el perquè de tot plegat, de la martingala que s’estan muntant. L’important és que estiguin a l’institut, què hi facin no té cap importància.

I tenim un problema, perquè en aquest leitmotiv convergeixen àvidament dues pulsions perillosíssimes per a l’ensenyament públic: el pedagogisme i l’afany de lucre.  En el cas del pedagogisme, l’objectiu és prou obvi: el control de la totalitat dels processos de l’alumnat, tot convertint els instituts en reservoirs d’adolescents. En el cas de l’afany de lucre, i molt especialment en una educació cada cop més mercantilitzada, només cal pensar en empreses de càtering i de lleure, que en ficar les seves urpes a l’escola tenen la possibilitat de cooptar una clientela captiva. Ho tenen a la privada i ho volen a la pública. I el model escolar que s’adiu amb aquestes dues pulsions en autèntica afinitat electiva és el de l’escola-convent: escola a temps complet, això sí, amb  pedagogs fent de comissaris espirituals en comptes de frares, i amb permís de pernocta, almenys per ara: tot al seu temps.

Ho deia fa ben poc l’antropòleg Manuel Delgado en un twit “Fa por el poder que estan assolint els pedagogs i la seva dèria en convertir les criatures en escolars a temps complet. A les criatures i a tothom”.

Quanta rao té! Només cal afegir-hi l’oportunitat de negoci i el còctel està servit.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons