La lectura lúdica en paper ajuda a la comprensió més que si es fa a través de suports digitals

La principal conclusió és que els hàbits de lectura per oci en pantalla es relacionen mínimament amb la comprensió lectora

Una recerca de la Universitat de València conclou que en Primària i Secundària s’hauria d’encoratjar a llegir sobretot en format imprès. El treball, publicat a la revista Review of Educational Research, revisa estudis realitzats entre els anys 2000 i 2022.

Font: SINC

El grup de recerca Estructura d’Investigació Interdisciplinària de Lectura (ERI) de la Universitat de València (UV) suggereix que la lectura per oci en paper ajuda més a la comprensió que si es llegeix en suports digitals.

En un article publicat en la revista Review of Educational Research es ressenyen els resultats d’un treball en el qual van participar més de 450.000 persones, que inclou la recomanació que en educació primària i secundària s’encoratgi a llegir en format imprès.

Els investigadors van revisar 25 estudis amb 39 comparacions, realitzats entre els anys 2000 i 2022

En aquesta metainvestigació s’han revisat 25 estudis amb 39 comparacions, realitzats entre els anys 2000 i 2022.

“La principal conclusió és que els hàbits de lectura per oci en pantalla es relacionen mínimament amb la comprensió lectora, la qual cosa contrasta amb la relació positiva sòlida entre hàbits de lectura en paper i la comprensió”, destaca Lidia Altamura, investigadora de la ERI de Lectura de la UV i primera autora.

Wikipedia i les xarxes

“Pel que sabem per altres estudis, la relació entre la freqüència de lectura de textos impresos i la comprensió de textos és major (entre 0,30 i 0,40) que la que trobem per als hàbits de lectura digital d’oci (0.05). Això significa, per exemple, que si un estudiant passa 10 hores llegint llibres en paper, la seva comprensió serà probablement de 6 a 8 vegades superior que si llegís en dispositius digitals durant la mateixa quantitat de temps”, expliquen Cristina Vargas i Ladislao Salmerón, professora i catedràtic del Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la UV, respectivament.

Per als autors, resulta “sorprenent” que la majoria dels hàbits de lectura digital analitzats van mostrar associacions mínimes amb la comprensió de textos

A més, segons assenyalen els investigadors, resulta “sorprenent” que la majoria dels hàbits de lectura digital analitzats (ja siguin aquells més relacionats en les xarxes socials o a la lectura informativa) “van mostrar associacions mínimes amb la comprensió de textos”.

Es podia esperar que la lectura amb finalitats informatives (és a dir, visitar Wikipedia o altres pàgines web educatives; llegir notícies o llegir llibres electrònics) estigués molt més positivament relacionada amb la comprensió, però no és el cas”, segons admeten.

Una altra de les conclusions de l’article és que a mesura que guanya en edat (quan l’alumnat està en batxillerat i a la universitat), la relació entre lectura lúdica i comprensió de textos es torna positiva.

Altamura, Salmerón i Vargas destaquen, no obstant això, que el seu estudi s’ha basat a revisar altres treballs amb fórmules de mesura de la relació entre hàbits de lectura i comprensió de textos molt heterogènies, per la qual cosa remeten a noves recerques per a concretar amb més detall la recerca.

Referència

Altamura, L. et al.  “Do New Forms of Reading Pay Off? A Meta-Analysis on the Relationship Between Leisure Digital Reading Habits and Text Comprehension”. Review of Educational Research  (2023)