La interacció social explicaria l’addicció al mòbil

Un estudi demostra científicament que el que ens torna addictes no és el telèfon mòbil, sinó la interacció social que ens permet

Científics de la Universitat de Granada mesuren l’activitat electro-galvànica de la pell, un paràmetre que s’interpreta com un indicador de l’activitat del nostre sistema nerviós autònom, a l’hora d’enviar missatges a través de Whatsapp.

Font:  Universidad de Granada

Un equip de recerca de la Universitat de Granada (UGR) ha demostrat per primera vegada que no som «addictes» al telèfon mòbil, sinó a la interacció social que ens permet aquest dispositiu electrònic. Aquest treball, publicat a la revista científica Psicothema, suposa la primera evidència científica de tipus experimental d’aquesta teoria, que va ser desenvolupada pel professor Samuel P. L. Veissière, investigador de la McGill University de Mont-real (el Canadà) l’any 2018.

Per a dur a terme aquest experiment, els científics de la UGR van treballar amb una mostra formada per 86 subjectes, que van dividir en dos grups. “En un dels grups (el grup d’expectativa social) instruïm a cada participant perquè enviés un missatge a través de Whatsapp als seus contactes més actius en el qual s’explicava que anaven a participar en una tasca «emocionant dins d’un univers de realitat virtual» (el mateix missatge en tots els casos)”, explica Jorge López Puga, investigador del departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la UGR i autor principal del treball.

A l’altre grup (grup control), no li van demanar que enviessin aquest missatge «emocionant» als seus contactes. “Seguidament, demanem a tots dos grups de persones que desactivessin les seves notificacions i que deixessin els seus telèfons mòbils sobre la taula boca avall mentre realitzaven una activitat inusual submergits en un entorn de realitat virtual. Quan va acabar la interacció amb la tasca de realitat virtual, deixem als participants sense fer res i sense poder utilitzar els seus telèfons mòbils. Després d’aquest període de «no fer res», els permetem a tots els participants tornar a usar Whatsapp”, explica l’investigador.

.

Activitat electro-galvànica de la pell

Durant tot el procés els científics de la UGR van estar mesurant l’activitat electro-galvànica de la pell, un paràmetre que s’interpreta com un indicador de l’activitat del nostre sistema nerviós autònom, és a dir, una espècie de mesura fisiològica d’ansietat.

“Observem així que el grup amb expectativa social va estar més tibant durant tot l’experiment. També es va observar que aquest grup es va posar més ansiós quan es va sol·licitar que deixessin d’usar el telèfon mòbil. A més, quan es va permetre usar una altra vegada el telèfon mòbil aquest grup va experimentar una excitació molt més pronunciada”, indica López Puga.

Aquests resultats posen de manifest que el telèfon mòbil no és el causant dels problemes psicològics, sinó que, més aviat, el com s’usa i el per a què s’usa aquest dispositiu poden explicar millor uns certs problemes psicològics.

Referència bibliogràfica:

Social Expectancy Increases Skin Conductance Response in Mobile Instant Messaging Users
Ana María Ruiz-Ruano García, Ana Sánchez-Kuhn, Pilar Flores and Jorge López Puga
Psicothema (2023) 35(4) 414-422

Article complet a https://doi.org/10.7334/psicothema2022.362

Més info: https://osf.io/rg9wd/