‘La generación ansiosa’ (La generació ansiosa)

Es publica a Espanya ‘La generació ansiosa’, de Jonathan Haidt, un llibre controvertit que ha propiciat un debat informat i estimulant al món anglosaxó

Llicència Creative Commons

Enrique Benítez Palma

Menors i mòbils i viceversa

La preocupació per la influència sobre els més joves de les noves tendències i tecnologies no és pas nova. En el volum de la fabulosa Historia de los jóvenes dedicat a l’edat contemporània, autors com Laura Malvano, Eric Michaud o Luisa Passerini van demostrar la predilecció dels règims autoritaris feixistes i comunistes pels més joves, al primer terç del segle XX, per a dur a terme els nous projectes polítics, el trencament amb el passat. Una estratègia copiada als anys 50 per la democràcia nord-americana per consolidar els seus valors liberals mitjançant el consum i l’augment de la cultura pop(ular).

És en aquesta línia de pensament crític on es podria enquadrar el llibre de Jonathan Haidt que acaba de publicar a Espanya l’editorial Deusto: “La generación ansiosa. Por qué las redes sociales están causando una epidemia de enfermedades mentales entre nuestros jóvenes”. Un llibre que, potser, tingui el seu reflex més proper en un altre llibre oblidat, original del 1982, “La desaparición de la niñez”, del gran Neil Postman, en què aquest professor, tantes vegades encertat (“Divertirse hasta morir. El discurso público en la era del show business” és un text imprescindible), acusa la televisió de la destrucció de la infància, de la seva “adultificació”, esborrant la línia divisòria entre la infantesa i adultesa de tres maneres: perquè no exigeix ​​instrucció per comprendre la seva forma; perquè no planteja demandes complexes a la ment ni al comportament; i perquè no divideix el seu públic (diferenciant entre nens i grans). El resultat de la recerca de l’audiència infantil i de les hores de pantalla sense filtre a la societat nord-americana -sense que això ens impedís gaudir d’aquella gran sèrie televisiva, ‘Sigue soñando’– no va ser altre que la pèrdua de la innocència de diverses generacions, condemnades a una infància estàtica sense jocs ni secrets, i la decadència i ocàs de la infància. La recepta de Postman: limitar l’exposició dels nens als mitjans pel seu bé. Apunteu això.

Les receptes que planteja Haidt són similars, però l’objectiu de les crítiques són els telèfons mòbils, en particular els smartphones que permeten la connexió a internet i la descàrrega i ús de tota mena d’aplicacions. El seu llibre ha generat una extraordinària controvèrsia al món anglosaxó, tant en mitjans de comunicació com en àmbits acadèmics. Haidt, psicòleg social i professor a Nova York, no és nou en això, i alguns dels seus postulats anteriors –com la Teoria dels Fonaments Morals– han estat discutits i criticats. En tot cas, es tracta d’una figura rellevant amb una extensa trajectòria a l’esquena. I és un bon polemista.

Abans d’arribar a Espanya, Haidt ha presentat les seves propostes i s’ha defensat de les crítiques mediàtiques i acadèmiques, algunes molt ferotges, a través de diversos mitjans. El millor resum del seu llibre es va publicar a la revista The Atlantic. És de lectura obligada el seu canal de Substack a After Babel. I el llibre té la seva pròpia web de promoció i consulta. En successius lliuraments analitzarem la seva acollida als mitjans i les crítiques acadèmiques que ha rebut, però en aquesta ocasió importa el llibre i les seves propostes.

De manera molt resumida, Haidt alerta contra el terrible cost d’una infància basada en els mòbils (phone-based childhood), protesta contra el temps excessiu que passen nens i xavals pendents de les pantalles (screen time), assenyala la possible reconfiguració dels cervells dels xavals (great rewiring) i defensa que l’epidèmia de salut mental que afecta els més joves arreu (amb taxes de depressió i suïcidis en constant augment) es degut a aquesta consentida i invisible influència dels mòbils i les xarxes socials en la identitat i la construcció de la personalitat de les generacions afectades. Tot i això, i al contrari que Postman, la seva idea és que aquesta vegada el que està passant és que s’està impedint el procés de maduresa que ha d’experimentar tot ésser humà, propiciant una infantilització que afectarà la vida completa de les persones afectades.

Haidt carrega amb la responsabilitat de l’acció als entorns privats, individuals, sense mostrar-se especialment agressiu amb els patrons addictius dissenyats a propòsit per les empreses que gestionen les xarxes socials més utilitzades pels joves o per les de jocs en línia. Tampoc sembla insistir en les mesures públiques que es podrien dur a terme, o en les exigències a les empreses concernides i els proveïdors d’internet per mitigar les terribles conseqüències de passar massa temps pendents de les pantalles, les múltiples causes i motius de les quals haurien de ser analitzades amb més detall. La seva crida és als individus, a les famílies, potser als docents. Per tant, les solucions són senzilles, fàcils d’implementar i se centren en les llars i les escoles: res de smartphones abans d’arribar a l’institut (14 anys?); res de xarxes socials abans dels 16 anys; centres educatius sense mòbils (fet que ja s’està experimentant i fins i tot regulant a Espanya); i per descomptat més independència, joc lliure i responsabilitat al món real per als xavals, una tasca que correspon als pares.

A l’article més recent, Haidt i el seu col·laborador Zack Rausch lloen la capacitat de rebel·lia de la Generació Z, i destaquen diverses iniciatives d’activistes de la societat civil coincidents amb les seves preocupacions i propostes. Sent força assenyat molt del que planteja, han estat nombroses les crítiques que ha rebut, que mereixen ser conegudes i pensades. Tant de bo que l’encertada publicació del seu llibre a Espanya sigui capaç de generar un debat rigorós, assossegat i exempt de maniqueisme sobre els menors, els mòbils i viceversa. Ni la realitat és immutable, ni la societat és la mateixa que abans de la irrupció d’internet, les xarxes socials i, ara, la intel·ligència artificial. Tot ajuda a comprendre millor el món actual.

Títol: La generación ansiosa (La generació ansiosa)

Autor: Jonathan Haidt

Traducció: Verónica Puertollano López

ISBN: 978-84-234-3729-0

Editorial: Deusto

Idioma: Espanyol

Número de pàgines: 384

Data de publicació: 29 maig 2024

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons