CARA A CARA AMB

Josep Maria Mata i Perelló, geòleg

Josep Maria Mata i Perelló: “L’administració no sap avaluar les obres públiques i els seus desastres geològics”

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Aquest maig la Generalitat de Catalunya atorgarà la prestigiosa Creu de Sant Jordi a Josep Maria Mata. Aquest geòleg internacional va néixer a Lleida el 25 de febrer de 1942, però anys fa que viu a Manresa. Els seus pares eren mestres, alguna cosa que ja va encarrilar el seu paper com a divulgador científic. Llicenciat en geologia per la Universitat de Barcelona en 1969, va prosseguir amb la seva tesi doctoral sobre els minerals a Catalunya. Abans de la defensa d’aquesta en 1981, va exercir de professor per diversos instituts entre Manresa i Vic, però la seva principal tasca divulgadora la va desenvolupar durant les seves més de 30 anys com a professor a l’Escola Universitària de Manresa. En part, i per això, aquesta entitat va arribar a integrar-se a la Universitat Politècnica de Catalunya.

Durant aquells més de 30 anys va ser director del Museu de Geologia Valentí Masachs des de 1980 fins a 2003, sent també director del Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la UPC, càrrec que va ostentar entre el 2006 fins al 2012 quan es va jubilar. Però aquest esperit inquiet, i ho dic amb coneixement de causa, no va deixar de treballar i va prosseguir amb les seves activitats més socials com l’organització de cursos de geologia per a aficionats, les seves vinculacions amb la política social o la dinamització de Geoparques pel territori nacional i internacional. No per això va oblidar altres tasques com les recerques geològiques, els seus inventaris mineralògics per l’estat, i impulsant entitats en defensa del patrimoni històric i natural de la península. En això cal afegir que ha estat un dels promotors de la Societat Espanyola per a la Defensa del Patrimoni Geològic i Miner, la SEDPGYM, entitat de la qual va ser el primer president des de la data de la seva creació en 1995.

Però la seva persona té a més dimensions literàries que van des de l’assaig científic fins a la poesia lírica. Això s’observa en nombroses publicacions i activitats que han creuat l’Atlàntic. Per tot això va ser reconegut internacionalment per la UNESCO en nomenar-ho assessor tècnic per a la defensa del Cerro Rico de Potosí a Bolívia. Amb la UNESCO segueix vinculat en ser assessor de cinc geoparcs decretats per aquesta entitat i promoguts per Josep Maria Mata. Per exemple, en el Geoparc de la Catalunya Central és ell qui presideix la comissió científica, mentre fa d’assessor en la resta de geoparcs arribant fins i tot fins a la comarca minera d’Hidalgo, a Mèxic. Aquest docte il·lustrat del segle XXI ha format part també de l’Institut Català d’Història Natural, de la Societat Geològica d’Espanya, passant per diverses ONG com a Geòlegs del Món i Mineria per al Desenvolupament. La Creu de Sant Jordi se li quedarà curta a aquest gran home del Renaixement.

Josep María, per què creus que t’han atorgat la Creu de Sant Jordi?

No sé, potser pels mèrits que hagi aconseguit durant tants anys d’esforços i atencions. Cada persona esdevé un conjunt de decisions després de les seves raons.

Com veus el reconeixement de la Geologia en la nostra societat?

Doncs des de les administracions jo diria que resulta nul, però quan estic amb la gent en els meus cursos de geologia diria que és molt bo.

Per què dius que l’administració ostenta un nul reconeixement de la geologia?

Perquè simplement l’administració no sap avaluar les obres públiques i els seus desastres geològics.

“L’esperança de trobar terres rares en la península ibèrica potser és més una quimera que una possibilitat real d’explotació rendible”

Veig que et preocupa molt sovint la relació entre la Geologia i els recursos naturals disponibles com els minerals, les aigües subterrànies o els recursos energètics, com deurien els mitjans de comunicació informar i sensibilitzar als ciutadans? Ho fan correctament?

No, no ho fan correctament. Hauria d’existir un periodisme ben format sobre aquest tema per a informar amb exactitud. Per exemple, l’esperança de trobar terres rares en la península ibèrica potser és més una quimera que una possibilitat real d’explotació rendible. La quantitat necessària d’aquests minerals estratègics per a les noves tecnologies resultarà segurament falsa al nostre país, però els mitjans no paren de parlar d’un desig que es complirà, encara que no hi hagi indicis suficients en superfície.

Jo mateix fa més de 30 anys, i en la localitat d’Ulldemolins, vaig publicar que allí hi havia Terres Rares, però no amb suficient concentració per a la seva explotació. O l’exemple d’un col·lega meu, el doctor Joan Carles Melgarejo quan va trobar fa anys traces de platí en el Priorat. En tots dos casos, i en l’actualitat, la premsa escriuria torrents de tinta llançat la notícia als mitjans, però sense esmentar a penes que la proporció d’aquests escassos elements no és suficient per a una explotació aprofitable i eficient.

Has participat en la política activa, ens podries explicar els detalls del teu últim projecte professional?

Organitzo sortides de camp per als qui estiguin interessats en la “geologia social”.

Perdó, què és la geologia social?

Explicar a la gent del territori quines conseqüències té la geologia sobre on viu i sobre les seves vides. És molt diferent viure en una zona de muntanya amb grans pendents i riscos d’ensulsiades en les seves vies de comunicació que en les planes de la depressió de l’Ebre. És molt diferent saber si sota tens un recurs susceptible d’explotació minera de no posseir res.

En tot l’anterior necessitem una cosa molt escassa en la nostra societat, més cultura geològica. En aquest sentit, i com tot bon divulgador científic, has publicat diversos llibres, com creus que ha de ser un bon assaig de divulgació científica?

L’objectiu final de tot bon assaig científic ha de tendir cap a un món millor sota la veritat, la didàctica i l’harmonia entre els éssers humans i la naturalesa que els envolta.

“L’important en escriure és aplicar el mètode científic amb arguments lògics i dades verificables”

En escriure i publicar, cal ser crític amb les autoritats hegemòniques? O si ho fas, serà difícil que et publiquin?

Sí, hem de ser crítics i també encaixar qualsevol opinió en contra responent amb arguments millors. I que et publiquin una crítica a les autoritats depèn clarament del nivell on publiquis. No és el mateix una revista municipal que un gran mitjà nacional. L’important en escriure és aplicar el mètode científic amb arguments lògics i dades verificables.

Has tingut problemes de censura per part d’alguna entitat durant la teva activitat com a divulgador científic?

No, no, no crec, només algú una vegada em va corregir una cosa ja escrita sense el meu permís.

Continues treballant en geologia, quina relació establiries entre aquests projectes professionals i la formació escolar rebuda?

El que vaig estudiar de jove no va ser adequat per al meu futur professional, però sense lloc a dubte, i sense aquella formació general, no hagués trobat el meu camí científic vigent.

Podries posar un exemple de l’anterior?

Jo vaig rebre classes de l’eminent paleontòleg, el doctor Miquel Crusafont, però d’ell no vaig aprendre molta paleontologia necessària en geologia, encara que sí molta teoria sobre l’evolució biològica.

Veient el teu camí professional, com creus que s’hauria de millorar l’actual sistema d’ensenyament?

S’hauria de canviar de baix cap amunt, és a dir, de prescolar a universitat per a aconseguir la idea que tots els ensenyants, i cada qui en el seu nivell de coneixements, tenen una categoria equivalent, la d’ensenyar. La transmissió de coneixements contrastats des dels nivells més baixos fins als universitaris esdevé fonamental per a un progrés social positiu.

“La transmissió de coneixements contrastats des dels nivells més baixos fins als universitaris esdevé fonamental per a un progrés social positiu”

La Geologia, sent la quarta ciència juntament amb la Física, la Química i la Biologia, ha desaparegut pràcticament del currículum de l’ESO i del Batxillerat, quin missatge li donaries a la ministra d’educació?

Que no critiqui a ningú ni als qui li van dissenyar i van construir la seva casa si un dia aquesta se li enfonsa per falta de coneixements geològics de tots.

Per a acabar, tens algun desig de caire social?

Sí, que aprenguem a viure amb les gents del territori on cada cultura es relaciona amb la seva mare terra. Hem de recuperar directament gran part de la nostra cultura popular, hem de tornar i comprendre els nostres orígens.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons