CARA A CARA AMB

Jaume Barberà i Ribas, periodista i escriptor

Jaume Barberà: “Tenim realment un sistema educatiu?”

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Aquest presentador de televisió català nascut l’any 1955, ha treballat incansablement durant més de trenta anys a TV3 al capdavant de programes tan magistrals com Singulars, Els Matins o Bon Dia Catalunya. També va dirigir i presentar el programa de televisió Retrats des de l’any 2014 fins al 2016.

Com a escriptor cal ressenyar el manuscrit S’ha acabat el bròquil, que fou el llibre més venut del gènere no-ficció durant el Sant Jordi de 2013. El 2016 va publicar (In)satisfets on va criticar la dependència social de les substàncies sedants. Davant aquesta ment inquieta i de cul d’en jaumet, que no Jaume, cal compartir amb ell un nou ‘Cara a Cara’ per al magazine Educational Evidence.

Senyor Barberà, com descriuria amb tres adjectius la seva evolució professional des dels seus inicis en el periodisme fins a convertir-se en una figura reconeguda a TV3?

El primer adjectiu seria curiositat, bàsica i essencial en periodisme. El segon constància en la feina i en tot en la vida. I el tercer compromís.

Compromís més que implicació: en un ous ferrats amb pernil, la gallina s’hi implica, però el porc s’hi compromet. Seguint amb el seu compromís li he de preguntar, quantes disciplines diferents va estudiar? Quin professor creu que el va influir més positivament en el seu compromís?

He estudiat magisteri i sociologia passant per filologia anglesa, informàtica i tècnic de borsa on tot m’ha enriquit molt. I al respecte d’un docent que m’hagi colpit positivament en el compromís davant de la vida aquest va ser en José Maria Albadalejo.

Per alguna raó en especial?

Sí, em va empènyer a voler treballar ja als 13 anys. Eren èpoques més aspres.

Creu que calen grans professors doctes per tal que sorgeixin grans alumnes hàbils?

I tant! I tant! I tant! Calen i falten grans professors per impulsar nous grans ciutadans. Jo això ho sé perfectament donat que he estat mestre d’escola i després professor d’universitat. Malauradament, i avui dia, una suposada esquerra, la que jo anomeno “l’esquerra de la tonteria”, ha matat el mestre i la meritocràcia en ensenyament.

“Malauradament, i avui dia, una suposada esquerra, la que jo anomeno “l’esquerra de la tonteria”, ha matat el mestre i la meritocràcia en ensenyament”

Ens han rebaixat els nivells d’exigència creant un parc d’atraccions a totes les nostres escoles?

Exactament.

Molts el coneixen a vostè per programes magistrals com “Singulars”. Quin criteri va seguir per a triar als seus entrevistats i temes?

Abans de respondre a la seva pregunta cal entendre que el programa “Singulars” fou fill d’un context on la crisi del capitalisme i el neoliberalisme financer preocupaven i molt. Vet aquí que vam ser líders d’audiència a l’escollir temes i convidats que expliquessin el que estava passant de la manera més didàctica possible amb moments brillants com l’entrevista a n’Alejandro Galeano. Al final Convergència i Unió va ordenar el tancament del programa.

He d’entendre el que estem pensant els dos?

[…]

En la seva trajectòria ha abordat temes socials i polítics amb molta profunditat. Creu que els mitjans públics estan complint bé la seva funció informativa avui dia?

No del tot. Els mitjans públics els cal un departament o comissió de qualitat tal que, i davant l’elevada producció de notícies, faci de filtre supervisant la qualitat de les mateixes.

“Els mitjans públics els cal un departament o comissió de qualitat tal que, i davant l’elevada producció de notícies, faci de filtre supervisant la qualitat de les mateixes”

Però al ritme que va actualment l’edició de notícies, això es fa molt complicat?

Potser sí, però cal que el periodista repensi i contrasti el que escriu i com ho diu abans no estigui publicat. Cal que ho revisi molt bé abans no ho tingui editat externament. De vegades, i per les presses, no es redacten bé les notícies.

Quin paper creu que ha de tenir un periodista o presentador enfront de la creixent desinformació i polarització mediàtica?

D’entrada distància. I abans de res, pensar molt bé allò que es dirà ajustant-se als fets i allunyant-se de les ideologies i opinions. I si cal opinar, jo ho he fet, que quedi clar que ho fas en una secció d’editorial.

Creu que és possible no opinar quan es redacta una notícia?

No, quan ja esculls un tema i un convidat, ja estàs opinant.

En la seva carrera professional què signifiquen les paraules disciplina, responsabilitat i perseverança?

Caram! Quines tres paraules! Sense aquestes no pots anar per la vida. És més, els periodistes no podem treballar correctament sense aquestes tres paraules. Cal ser molt conscients que tenim una gran responsabilitat social.

Per quina raó ho diu?

Perquè un periodista pot desgraciar la vida d’una persona. Cal ser molt curosos quan editem una notícia, i sense disciplina, responsabilitat i perseverança això no és possible.

Vostè ha dit en diverses ocasions que li interessa més sentir que parlar. Com es conrea aquesta actitud en un món mediàtic tan accelerat?

Crec que va ser Sèneca que va dir, qui domina una conversa no és qui parla, sinó qui escolta. I tenia tota la raó del món. Per tal d’aprendre cal portar convidats que saben molt i escoltar-los. Quan així ho has fet durant una entrevista, i després d’aquesta, tu ja no ets el mateix. El convidat t’ha canviat.

“Per tal d’aprendre cal portar convidats que saben molt i escoltar-los. Quan així ho has fet durant una entrevista, i després d’aquesta, tu ja no ets el mateix. El convidat t’ha canviat”

En fi, “qui parla, sembra; qui escolta, cull”

Exactament.

Al respecte del seu èxit professional, veu relació entre l’esforç passat com estudiant i la seva projecció periodística actual?

Sí, però no sols com estudiant sinó com persona. Sempre m’he compromès en allò que ens pot fer millors amb esforç, curiositat i disciplina. Sempre he treballat molt en aquest sentit.

Quina entrevista o moment en la seva carrera considera significatiu o transformador per a vostè personalment?

Aquesta és una pregunta molt difícil. Han estat moltes les entrevistes que he fet i allò que recordes és més l’emoció del moment que no pas la raó. Potser les entrevistes vinculades a la Guerra del Golf o les del tsunami d’Indonèsia em van colpir molt. A nivell de persones recordo molt l’entrevista amb el religiós claretià, Pera Casaldàliga. Vaig anar a parlar amb ell com ateu i vaig tornar com agnòstic.

Crec que l’entenc. A mi em va passar el mateix amb l’escriptor Romà Comamala. Potser l’espiritualitat forma part del teixit humà més profund.

Potser.

Si tornem al periodisme li voldria preguntar com creu que ha canviat la televisió pública catalana des que va començar a treballar en ella? I el més important, cap a on creu que hauria de millorar?

Jo diria que la nostra televisió pública catalana continua sent una molt bona TV3. Amb diners públics vam crear una televisió avui en dia premiada en el món. Ara bé, cal una supervisió de qualitat per tal d’evitar les presses, les immediateses i les males redaccions en les edicions.

Amb tanta velocitat de les notícies, no creu vostè que falta socialment molta cultura científica i humanística? O potser està el nostre sistema educatiu diluint la transmissió de coneixements científics i humanístics?

Li respondré amb una pregunta retòrica: Tenim realment un sistema educatiu?

Doncs no sé què dir-li.

Doncs que és una vergonya el que està passant a nivell d’ensenyament en el nostre país. Jo mateix vaig formar part dels moviments de renovació pedagògica dels anys vuitanta i mai no m’hagués imaginat el que després ha provocat. Els alumnes no saben llegir, i si no saben llegir no poden aprendre dels escrits antecedents. Un país sense un sistema educatiu sòlid no és res, no pot aspirar a res.

“Jo mateix vaig formar part dels moviments de renovació pedagògica dels anys vuitanta i mai no m’hagués imaginat el que després ha provocat”

I aquí arribem als molts xerraires que sense coneixements ni formació transiten lliurament per les xarxes

Els qui fan molt soroll sense ser experts

Exactament. La pregunta que li faré és què sent quan tants practiquen l’opinar per opinar per les xarxes?

Doncs quan escolto la paraula “influencer” directament tanco la ràdio o la televisió. Jo mateix, i actualment, no estic intensament per les xarxes davant tant opinar per opinar. Cal anar molt en compte i contrastar molt bé les informacions que ens arriben. Jo consulto sempre mitjans coneguts, contrastats i professionals oblidant-me dels qui opinen sense criteris de base.

Ens podria explicar els detalls d’un projecte professional o personal imminent?

Tinc un nou llibre en redacció, però, i ho sento, no en puc parlar encara.

Independentment d’aquest nou llibre, ara imagini que li han regalat un làmpada màgica. Quin desig personal li demanaria?

Doncs, ras i curt, poder continuar compartint amb salut i amor la vida amb la meva família.

Finalment quin consell donaria als joves periodistes que volen fer un treball compromès i de qualitat en els mitjans actuals?

És molt senzill, que facin el que facin, comprovin si la seva notícia respon a les preguntes de quan ha passat, què ha passat, com ha passat i perquè ha passat. Si així ho responen tot serà una bona peça. En cas contrari no estaran fent bé el seu ofici.

Jaume Barberà, gràcies per compartir aquesta entrevista.

Desitjo haver-li canviat la perspectiva de la vida.

Ho ha fet.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons