Entrevista a J.Ignasi Fernández Daroca, advocat i Secretari General del Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps)

Ignasi Fernández Daroca: “Hem aconseguit un triomf per a l’especialitat docent i per a l’educació”

Llicència Creative Commons

Eva Serra

J.Ignasi Fernández Daroca (@IfSecundaria) és el nou Secretari General del Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps), després de la recent jubilació del seu predecessor, Xavier Massó Aguadé. Fins ara, i des de l’any 2002 exercia com a lletrat d’aquesta organització guanyant batalles educatives en els tribunals com la sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, després d’estimar la demanda presentada per aspepc·sps, elimina els àmbits de 4t d’ESO, anul·la l’oferta actual de Matemàtiques i obliga els centres catalans a oferir la totalitat de matèries optatives.

La seva sòlida trajectòria en l’àmbit sindical, però també en altres branques de l’advocacia i de la docència -entre altres ocupacions-, aporta una visió global estratègica a la nova secretaria per a impulsar el nou lideratge d’aquesta organització que porta més de trenta anys advertint sobre les desventures d’una llei educativa: la LOGSE, sorgida l’any 1990 i que ha propiciat una reguera de lleis posteriors que han anat empitjorant progressivament els resultats acadèmics, com mostren els informes internacionals.

Llicenciat Filologia anglo-germànica, Fernández Daroca ha exercit com a traductor jurat d’alemany-català-espanyol. Catedràtic del cos de Secundària -especialitat anglès- i professor associat d’alemany en la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) durant els cursos 2000 a 2002. Llicenciat en Dret, exerceix com a advocat des de l’any 2001.

Una sentència favorable més en la seva trajectòria sindical que arriba just en començar la seva nova etapa com SG i a l’inici de curs. A Catalunya s’eliminen els àmbits en 4t de l’ESO, es desdobla l’oferta de Matemàtiques sumant una segona opció més acadèmica i s’impedeix que els centres decideixin les optatives al seu arbitri.

En primer lloc, en haver eliminat els àmbits de 4t d’ESO es confirma la part dispositiva de la primera sentència (STSJC núm 253/2025), que ja els va expulsar del batxillerat. El propi Tribunal va definir haver expulsat del sistema educatiu una metodologia que consistia en primaritzar l’ensenyament de secundària a Catalunya, en el sentit de projectar la figura del mestre generalista. És indubtable que hem aconseguit un triomf per a l’especialitat docent i per a l’educació: el respecte per la disciplina del professor.

“En haver eliminat els àmbits de 4t d’ESO es confirma la part dispositiva de la primera sentència, que ja els va expulsar del batxillerat”

D’altra banda, en relació a l’oferta de Matemàtiques hem aconseguit que s’ofereixin les dues modalitats (A i B)*, com succeeix a la resta de l’Estat. Abans d’aquesta sentència, els nostres alumnes no podien accedir a la modalitat B. Així que garantir unes Matemàtiques més acadèmiques significa un evident avanç en la millora de la qualitat educativa i, de nou, un altre triomf per a l’especialitat docent.

En tercer lloc, respecte a l’obligatorietat d’oferir totes les optatives en 4t de l’ESO hem aconseguit que l’oferta no depengui del que cada centre vulgui proposar, com passa actualment. L’oferta ara serà obligatòria. Es tracta d’un bon cop per a l’autonomia de centres.

Un bon cop que ha aconseguit gràcies a la seva experiència com a advocat i sindicalista, però també es va llicenciar en Filologia i va exercir com a traductor i docent… Quins interessos intel·lectuals han motivat aquesta interdisciplinarietat en els seus estudis i experiència?

La interdisciplinarietat no era cap fita premeditada, tots els estudis son fruit d’una curiositat  que mai va ser planificada, no era més que l’anhel per conèixer,  per llegir, per aprendre idiomes i sobretot, aspirava a poder ensenyar  algun dia tot el que havia après. Jo vaig estudiar Filologia anglo-germànica pensant que sempre seria professor d’institut, que em jubilaria ensenyant. Però també em cridava l’estudi de les lleis i l’advocacia. Potser perquè s’ha recitat fins a la sacietat, o perquè sona massa simple, no hem valorat que allò que li deia Machado al caminant és una regla de vida. Efectivament, no hay camino, se hace camino al andar. Així, aprenent disciplines aparentment inconnexes, et vas fent el teu camí i al final, tot encaixa i acabes trobant el teu lloc a la societat. En el meu cas- i amb  això et contesto la pregunta- el coneixement de llengües modernes m’ha servit per a la docència , però també per a especialitzar-me en dret internacional privat, atendre clients estrangers i aquí també ha encaixat la traducció jurada i jurídica. I gràcies a l’advocacia i a la docència vaig entrar als serveis jurídics del sindicat. Així, que, reitero, el camí no està fet, cadascú va fent el seu.

Com es relacionen les diferents disciplines que ha treballat en el camp de la docència?

A secundaria només vaig ensenyar anglès i alguna optativa d’alemany. Els estudis de Dret no hi van tenir cap relació. Durant uns anys vaig impartir traducció d’alemany a la Universitat i allà sí que vam poder treballar algun text jurídic. Diguem que la confluència de tot el que he estudiat s’ha produït al camp de l’advocacia i després al sindicat. En aquella època es necessitava un advocat en exercici que també fos docent de secundària. Un perfil difícil de trobar però, torno al poeta, és on m’havia portat el camí.

De la seva experiència sindical anterior, de quina fita se sent més satisfet i quina ha quedat per a assolir en un futur?

La meva experiència sindical fins ara va molt lligada als serveis jurídics i com a fita a recordar n’esmentaria dues: d’una banda, tots els casos que he resolt defensant afiliats, i creu-me que em sap greu no haver-los pogut solucionar tots. En segon lloc, totes les sentències guanyades en nom del sindicat i que no cal esmentar ara, però per fer-ne la síntesi, diguem que algunes reivindiquen l’especialitat docent i la transmissió de coneixements, d’altres  defensen el cos de secundària i també n’hi ha algunes que salvaguarden el principi de mèrit i capacitat en la provisió de llocs de treball. En definitiva, una aportació dels serveis jurídics modesta, però efectiva perquè és inqüestionable que una part substancial del nostre ideari sindical ha estat validat pels Tribunals.

“És inqüestionable que una part substancial del nostre ideari sindical ha estat validat pels Tribunals”

Quina importància té en la docència l’especialitat en el professor de secundària?

Té tota la importància però permetre’m  esbossar una mica els antecedents històrics, i així entendrem on som:

Ja a la primera gran llei educativa, la Llei Pidal (1845), s’estableix el principi d’especialitat per al professorat de “segunda enseñanza”. Des d’aleshores, totes les lleis educatives han mantingut aquest principi. Recordo que quan  jo estudiava 6è d’EGB teníem un mestre de matemàtiques, un altre de llengua castellana, i així totes les assignatures. És a dir, amb la Llei General d’Educació de 1970 hi havia mestres especialistes, però amb la LOGSE i l’ implantació de l’ESO, van desaparèixer els especialistes de 6è de Primària.

En data recent, amb la instauració dels àmbits a la LOMLOE, es perd la figura de l’especialista de 1r a 3r ESO. A Catalunya, encara va ser pitjor doncs es va pretendre estendre els àmbits a 4rt d’ESO i a Batxillerat, es tractava de projectar en aquests nivells la figura del mestre generalista, però sortosament des dels serveis jurídics del sindicat ho hem avortat.

“La LOGSE, i sobretot la LOMLOE i els Decrets de currículum a Catalunya, han intentat erradicar el docent especialista, una institució arrelada des de 1845”

En definitiva, la LOGSE, i sobretot la LOMLOE i els Decrets de currículum a Catalunya, han intentat erradicar el docent especialista, una institució arrelada des de 1845, i només nosaltres hem lliurat batalla així que això ja és prou significatiu de la importància que té per nosaltres  l’especialitat.

Enllaçat amb l’anterior, no hem d’oblidar que els sistemes educatius  de l’OCDE segueixen el principi de especialitat, pensem en la Xina, per exemple, i els resultats que obté a PISA.

L’any 2007 la consultora estatunidenca Mckinsey va publicar l’estudi Com van fer  els millors sistemes educatius del món per a arribar al seus resultats? Després d’un estudi exhaustiu, l’informe va concloure amb  frases com “la qualitat d’un sistema educatiu mai estarà per damunt de la qualitat dels seus docents”.

Nosaltres compartim plenament aquesta conclusió.  No he entès mai com en el dia a dia sempre hem de consultar-ho tot amb un especialista – sigui advocat , metge o enginyer-, però en l’àmbit docent, no. Penso que el motiu és perquè al legislador no l’interessa gaire la qualitat de l’educació sinó només que les escoles siguin una mena de centres assistencials on un professor generalista ho imparteixi tot.

Així que sí, és clar que l’especialitat és transcendental per a nosaltres. Tant és així que som l’únic sindicat d’Espanya – i possiblement d’Europa- que tenim recollit com  un deure estatutari la defensa de l’especialitat docent i del professor especialista.

La defensa del currículum exigent o les avaluacions externes són un anacronisme per a la nova pedagogia, però els resultats indiquen que prescindir d’això ha perjudicat els resultats acadèmics. Per què creus que els poders educatius no rectifiquen i s’entesten en continuar pel mateix camí?

Jo matisaria, no només un  currículum exigent sinó també estructurat. I ara et responc: crec que els poders educatius van aferrar-se ja fa anys a les noves tesis pedagogistes- que no eren noves- amb la idea de que tot allò que era innovador, era bo per dogma i això va comportar lògicament una conseqüència també dogmàtica: que tot l’ensenyament tradicional era dolent. Crec que emparentar binomis fal·laços com “tradicional amb inservible” o “ranci” per no dir ja amb “franquista”,  ha fet molt de mal als nostres alumnes. Són sinonímies desafortunades i temeràries que neixen  de la incultura i perduren per la manca de lideratge i de convicció dels responsables d’educació. Els polítics són febles i han esdevingut esclaus dels pedagogistes. Porten trenta anys repudiant paraules com memòria, disciplina, transmissió de coneixements, esforç, pissarres amb guix, i un llarg etcètera però posaré només un exemple: la tarima. Va desaparèixer de les aules amb la LOGSE, perquè deixava a l’alumne en un pla d’inferioritat, (sic) però que jo sàpiga no ha desaparegut dels teatres, ni dels concerts. En aquests fòrums, continua complint el seu objectiu, que la parla i la visió sigui clarament perceptible per a l’espectador. Doncs bé, tots sabem que avui cap polític gosaria manifestar en públic que hem de tornar a la tarima, a les pissarres o que hem de fomentar la memòria dels alumnes.

Però…. la realitat està canviant, els informes internacionals són demolidors; l’opinió pública i la ciutadania se n’adonen que portem anys sotmesos a una estafa educativa i nosaltres estem d’alguna manera pilotant aquest canvi. I tenim la legitimitat per reivindicar el missatge perquè ja fa trenta  anys que ho venim dient.

Què necessita l’acció sindical en ensenyament a dia d’avui per a ser un contrapoder efectiu?

Simple: Tenir més força, més afiliació i més vots.

“La realitat està canviant, els informes internacionals són demolidors; l’opinió pública i la ciutadania se n’adonen que portem anys sotmesos a una estafa educativa i nosaltres estem d’alguna manera pilotant aquest canvi”

Com definiria el perfil del docent afiliat a Aspepc? En què es diferencia d’altres sindicats?

No hi ha un perfil estàndard, el professor s’afilia per múltiples raons però sí que hi ha un mínim comú multiplicador. M’explico: un gran  nombre de professors s’afilia per una qüestió de tipus, diguem-ne, pràctic: per a ser defensat jurídicament, per a realitzar una consulta, per a assistir a les xerrades, perquè vol matricular-se en un curs del sindicat. També hi ha un  grup nombrós que s’afilia perquè comparteix l’ideari, el nostre model educatiu, sigui a ESO I BAT com a la FP. Els del primer grup, continuen afiliats perquè acaben compartint el discurs igual que els del segon grup, sens perjudici que tant uns com els altres un bon dia hagin de necessitar els serveis jurídics del sindicat o els convingui resoldre dubtes de, posem per cas, el concurs de trasllats.

Agafant aquesta idea “d’afiliat a llarg termini” – sigui quina sigui la causa d’afiliació- podem coincidir en que l’afiliat mig es un professor de secundària, amant de la seva disciplina, que vol ensenyar, sigui a ESO, BAT o FP. I per tal de que  els seus alumnes aprenguin, necessita un clima de treball i respecte a l’aula i que  els alumnes l’escoltin i s’esforcin. A aquest docent li cal el recolzament de la direcció del seu centre i li demana als seus governants que la provisió de llocs s’executi amb transparència i igualtat i respectant escrupolosament el mèrit i capacitat dels concursants. Jo crec que aquesta seria una fotografia acceptada i versemblant del nostre afiliat tipus.

Com és el dia a dia d’un delegat sindical?

Té molta feina. Un delegat cada dia ha de respondre consultes -telefòniques o per correu-, redacta, o ajuda a redactar, reclamacions i sol·licituds. També forma part de la feina setmanal les visites a centres, explicar les novetats als companys, atendre’ls presencialment, i sobretot, escoltar-los . Si a més el delegat porta una àrea específica de consultes: concursos, retribucions, oposicions… ha de resoldre els dubtes que li reenvien des del centre d’atenció. Més enllà d’això, un delegat ha d’estar informat de tot el que afecta a l’ensenyament i això exigeix una actualització continua, llegint, mirant les xarxes, els webs, i publicant algun article. Finalment, han d’assistir a les reunions del departament, a la Mesa de Personal Docent, als Comitès de seguretat i salut, a les Juntes de personal docent i totes les que a nivell intern li corresponen en el sindicat.

Quins objectius sindicals seran prioritaris per a Aspepc el curs que comença?

A nivell intern, formar els nous delegats i acabar de cohesionar l’equip. De cara al professorat,  seguir actuant com el que som: la primera força sindical de secundària i consolidar-nos com a tal. Això implica d’una banda, defensar al professorat en tots els àmbits: a la mesa de negociació, als jutjats, negociant i  si cal, plantant cara a inspecció i a les direccions. D’una altra, continuar sent eficients en la resolució de consultes i en les xerrades de concursos, adjudicacions o oposicions. En aquest sentit, volem també ampliar i renovar l’actual oferta de cursos de formació.

“Farem un  seguiment  de les instruccions donades als centres per a que es compleixin íntegrament les recents sentencies guanyades al TSJC i s’apliquin totes les mesures decretades pels Tribunals”

A nivell de departament, ens fixem com a objectius insistir, entre d’altres, en reclamar el retorn del deute del estadis, la convocatòria de càtedres, la derogació del decret de plantilles, la millora retributiva i la consideració del docent com a autoritat pública. Com a temes més puntuals, farem un  seguiment  de les instruccions donades als centres per a que es compleixin íntegrament les recents sentencies guanyades al TSJC i s’apliquin totes les mesures decretades pels Tribunals, que no són poques ni menors.  I en això del seguiment, he d’afegir que estarem particularment atents per a que no torni a passar el que ja és la tònica habitual i que, d’una vegada per totes, les adjudicacions del proper estiu s’adjudiquin correctament.

L’acció sindical del curs encara s’ha de perfilar, però sí que puc anunciar que a curt termini iniciarem una campanya de reclamació de millora retributiva que acompanyarem d’ un informe exhaustiu i detallat elaborat pels nostres economistes i també, que explicarem i difondrem el contingut de la darrera sentència guanyada contra el decret d’Educació Bàsica.

Com és la vostra relació amb altres sindicats? Es respira un clima polaritzat com a la resta de sectors o col·lectius o diria que des de la docència hi ha un clima raonablement més serè? Com a advocat, que sempre busquen acords i consens, creu que s’ha pres nota o es camina cap a la direcció contrària?

Diria que la relació és cordial. Considero que es pot aspirar a la unió sindical en molts temes , diguem-ne, transversals, com ho son la lluita per a millorar les retribucions o la derogació del Decret de Plantilles. La unió sindical és vital. Ara bé, on veig difícil el consens és en la reivindicació del model educatiu. I ho vull explicar bé això. És notori que la nostra lluita sindical no es limita a la defensa dels drets socials del col·lectiu – i quedi clar que els defensem amb aferrissament- sinó que també lluitem per un model educatiu basat en la transmissió de coneixements impartits per un professor especialista. Aquest  és precisament  el valor afegit del nostre sindicat. El nostre missatge està molt treballat, és entenedor i directe però ja dic que es un valor afegit, és la marca “Professors  de Secundaria”, un segell que no tenen els altres sindicats. Per això, de vegades, aquesta reivindicació, o bé no és compartida per la resta de sindicats o en d’altres casos, no forma part de la seva reivindicació.

“Respecte a la capacitat negociadora, tindrem una magnífica ocasió de comprovar-ho aviat a la reunió d’aquest setembre amb la Consellera”

És l’actual Departament d’Educació un interlocutor amb capacitat negociadora? Considera que han donat senyals de voler canviar les dades educatives a Catalunya?

A les reunions a les que he pogut assistir he constatat que hi ha un ambient fluït, que existeix una preocupació pels resultats dels informes i que es respira voluntat de canvi. Altra cosa és que les millores que proposen siguin més aviat quirúrgiques i de vegades, fins i tot de mer maquillatge i per nosaltres és imprescindible atacar el problema d’arrel. Respecte a la capacitat negociadora, tindrem una magnífica ocasió de comprovar-ho aviat a la reunió d’aquest setembre amb la Consellera on farem arribar les nostres peticions i destaco que un cop més li demanarem la derogació del Decret de Plantilles i tres mesures amb impacte econòmic: la convocatòria de càtedres, el retorn del deute del sexennis i una millora retributiva.

A partir de la resposta, veurem…

La premsa juga un paper fonamental com a transmissor de polítiques educatives. Quina sensibilitat demostren els periodistes davant les seves reivindicacions, creu que les demandes estan prou representades en els mitjans de comunicació?

Durant anys, els mitjans han estat absents del debat i no han volgut veure el desgavell educatiu en el que estem immersos. Fins no fa gaire, totes les tertúlies no es movien d’uns eixos preconcebuts: que els mals resultats eren culpa de la Covid, que havíem de viatjar a Finlàndia i copiar-ho tot, i invertir més recursos (més ordinadors, baixar ràtios). Sí, nosaltres ens hem sentit totalment aïllats i sols en les nostres demandes, intentàvem explicar que tot era un error de base però era com predicar en el desert.

Ara bé, en el moment en que PISA ha anat confirmant el que ja sabíem i la ciutadania, principalment els pares i mares, n’han pres consciència, tot ha canviat. Els mitjans s’han  tret la bena dels ulls, i ha estat de forma abrupta, gairebé d’un dia per l’altre. I la tendència ja és imparable, perquè la nostra és la reivindicació del sentit comú i ara sí, compartida per la societat.  Hi ha un  ampli consens en quins són els mínims  a partir del quals podrem transmetre coneixements: que els nens han de llegir, i quant més, millor, que han de saber matemàtiques, que no han d’estar enganxats a les pantalles, i que s’han  d’esforçar per aprendre. Simple, oi?

En plena pandèmia Aspepc-Sps va crear la Fundació Episteme. A dia d’avui representa la veu de molts col·lectius no satisfets amb l’educació competencial. Creu que ha estat una palanca de canvi en un nou moviment més organitzat?

La Fundació Episteme és un  portaveu del model educatiu que defensem nosaltres i que efectivament el subscriuen molts col·lectius. És una mica prematur per fer-ne valoracions però sens dubte que la Fundació ha tingut un paper en aquesta tendència de canvi. Personalment valoro com un acte de transcendència i de molta repercussió el Congrés que va organitzar l’any 2022 amb la participació estel·lar de Nuno Crato, ex ministre d’Educació de Portugal.

“A la vida en general,  si el teu missatge té impacte, si incomodes, si t’ataquen, vol dir que t’escolten, que existeixes, que comptes…”

Sovint veiem que les grans línies del sistema educatiu actual no arriben amb claredat a les famílies i a diversos sectors socials. Què fa la Fundació en aquest sentit?

La F. Episteme és un altre altaveu d’aquest discurs que comentava del sentit comú. Si el transmet Episteme, el missatge pot arribar a d’altres col·lectius que són reticents, o com a mínim escèptics, a escoltar els sindicats. I sí, penso principalment en les famílies.

Què diria als crítics que carreguen contra Episteme?

Primer de tot m’agradaria saber quins són aquests crítics i , sobretot, conèixer el contingut de la seva opinió. Si estem parlant de qüestionar amb arguments el model educatiu que defensa Episteme, els convidaria a debatre i confrontar idees. Si es tracta d’un atac sistemàtic i no fonamentat contra l’ existència de la fundació, una reprovació no raonada d’Episteme, penso que això és un magnífic indicador de l’excel·lent feina que s’està realitzant.  Simplement perquè, a la vida en general, si el teu missatge té impacte, si incomodes, si t’ataquen, vol dir que t’escolten, que existeixes, que comptes…

___

*Matemàtiques A: centrades en la resolució de problemes i de situacions de la vida quotidiana. Matemàtiques B: afegit a l’anterior, aprofundeix en procediments algebraics, geomètrics, analítics i estadístics.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons