Finançament singular no, carrera docent singular, sí

Una investigació d’ESADE sobre escoles resilients inclou entre les seves conclusions la necessitat d’incentivar el professorat. / Imatge creada amb IA

Llicència Creative Commons

Felipe de Vicente

La Comunitat de Madrid ha anunciat una normativa que desplega un aspecte molt important per a l’impuls de la carrera professional dels docents d’ensenyament secundari públic pel que fa als cossos de catedràtics i el reconeixement professional d’aquests funcionaris. La carrera docent està establerta a la legislació marc estatal (Llei Orgànica d’Educació), però són les CCAA les que tenen les competències per desenvolupar-les.

Tots els experts en educació estan d’acord que la qualitat de l’ensenyament està lligada a la qualitat del professorat i a incentius professionals que l’estimulin en la seva feina i atreguin bons professionals. Un bon expert en política educativa, Ismael Sanz, ho reconeixia en els seus estudis sobre la influència de les condicions del professorat en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Francisco López Rupérez, un altre gran expert, ha reivindicat la carrera professional (i ha desenvolupat un model) com a forma d’enfortir l’activitat docent. Fa unes setmanes, una investigació d’ESADE sobre escoles resilients inclou entre les conclusions la necessitat d’incentivar el professorat i, expressament, cita la conveniència d’una carrera professional.

El IX Informe Young Business Talents: La Visió del Professor, elaborat per Abanca i Praxis MMT, recull l’opinió de docents de tot Espanya sobre la situació de l’educació. Les conclusions són força descoratjadores. Dos terços dels professors (66,6%) no estan conformes amb la seva situació professional actual. L’informe revela que vuit de cada deu consideren que la seva professió no està reconeguda socialment, una percepció que es veu agreujada per l’escassa sensació de suport institucional: gairebé el 70% dels docents creu que no compta amb el suport de les autoritats educatives.

Sembla que els responsables d’educació de la Comunitat de Madrid s’han despertat i, almenys, intenten revertir la situació comprometent-se a una carrera docent encoratjadora. Per això ha recorregut al marc estatal: per a omplir de contingut l’accés als cossos de catedràtics, la qual cosa no només és un incentiu, perquè també encoratja els docents a millorar la seva feina i formació per obtenir els mèrits que els permetin arribar a ser catedràtics. Els cossos de catedràtics, i singularment el d’Institut, han estat fonamentals al sistema educatiu espanyol. El cos de catedràtics d’Institut és més que centenari i a la seva nòmina hi han pertangut grans figures de la Ciència i de les Humanitats. Ha estat un veritable cos d’elit que garantia a tots els instituts, fins al més llunyà, un planter de professors de qualitat òptima. La LOGSE (Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu, 1990), aprovada pel PSOE, va suprimir aquest prestigiós cos a favor d’un igualitarisme docent que va perjudicar la qualitat del sistema. El PP, amb Pilar del Castillo de ministra d’Educació, va recuperar-lo i des d’aleshores s’ha mantingut a les successives lleis educatives. Però les comunitats autònomes, siguin del PSOE o del PP, no van fer res per a desenvolupar aquest gran incentiu professional.

Aquesta iniciativa de la Comunitat de Madrid contrasta amb la resta de comunitats governades pel PP. Només Andalusia sembla que convocarà càtedres. Galícia o Castella i Lleó ho van fer fa uns anys, però ja se n’han oblidat. Les altres ni saben ni contesten. Una carrera professional no pot dependre del caprici del conseller de torn. Ha de suposar un compromís en el temps, per exemple, convocar concursos d’accés als cossos de catedràtics cada dos/tres anys per tal que de veritat sigui una mesura incentivadora.

Sorprèn aquesta asimetria: un professor a Madrid sap que té al davant una carrera professional. En canvi, un altre d’Aragó, Múrcia, Cantàbria, La Rioja… no té aquest dret. I totes aquestes comunitats estan governades pel mateix partit! El mateix partit que considera inacceptable un finançament autonòmic singular, perquè el model ha de ser just i igual per a tothom, admet que hi hagi una carrera docent singular. Per al PP tots els espanyols, visquin a la comunitat que visquin, han de tenir els mateixos drets. Tanmateix, sembla que el dret a una carrera professional (cosa, per cert, reconeguda a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic) es nega als docents en funció del territori on viu. Es pot ser més incoherent?

Aquesta insòlita situació mostra una descoordinació notable al PP. Cada comunitat, en un tema tan important, va per lliure. La raó més profunda i desconcertant en un partit que aspira a governar Espanya és que no té política educativa, o potser en té 17. El sistema educatiu espanyol està tan avariat, o més, que la xarxa elèctrica o ferroviària. L’Informe Young Business Talents, abans esmentat, indica que el 54% del professorat considera que ha empitjorat els darrers anys. En aquest sentit, l’informe mostra com el setè any consecutiu ha augmentat el nombre de docents que considera que l’educació està empitjorant, cosa que corroboren les proves internacionals.

Quines solucions es proposen? Per descomptat, han de ser diverses, però l’estímul del professorat mitjançant una carrera docent (que ja existeix i només cal desenvolupar-la) és una de les més necessàries. A més, no requereix canvi de govern, les CCAA tenen a la mà aquest important instrument de política educativa. Només cal emprar-lo. Però no una sí i altres no.

Al Regne Unit existeix l’anomenat “shadow cabinet” o govern a l’ombra, format per “ministres” nomenats pel cap de l’oposició. Hi ha, per tant, un ministre d’Educació a l’ombra, encarregat de controlar el ministre de l’actual govern. Però també fa de portaveu de l’oposició sobre política educativa i, així, els electors saben bé què en pensa l’oposició. Hi ha un ministre d’Educació a l’ombra del Partit Popular? o almenys algú que coordini les polítiques educatives de les CCAA governades per populars? Si n’hi ha, no sembla pas que hagi aconseguit que la incoherència de “finançament singular no, carrera docent singular sí” desaparegui.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons