• Cara a cara
  • 2 de setembre de 2024
  • 1 Comment
  • 10 temps de lectura

Esther Niubó: “Cal recuperar l’orgull i el prestigi del propi sistema i de l’educació en general”

Esther Niubó: “Cal recuperar l’orgull i el prestigi del propi sistema i de l’educació en general”

CARA A CARA AMB…

Esther Niubó, Consellera d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya

Esther Niubó: “Cal recuperar l’orgull i el prestigi del propi sistema i de l’educació en general”

Esther Niubó va ser anomenada consellera d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya el passat 12 d’agost.

Llicència Creative Commons

 

David Rabadà

 

Parlar amb Esther Niubó és entendre’s força en temes educatius. La seva visió clara i adient dels fets vigents permet, si més no, una conversa que toca de peus a terra. Esther és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració (en l’especialitat de Relacions Internacionals) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Premi extraordinari. Màster en Política Internacional per la Universitat Lliure de Brussel·les. Màster en Comerç Exterior i Economia Internacional per la Universitat de Barcelona. Màster en Polítiques Públiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra – John Hopkins University.

Ha treballat com a analista a la secretaria de Política Europea i Internacional del PSC (2001-2004) i com a assessora al Parlament Europeu (2004-2009). Va ser coordinadora de les Relacions Institucionals i Internacionals a la Fundació Rafael Campalans (2010-2013), posteriorment en va ser directora (2013-2020) i actualment n’és membre del patronat. Col·laboradora acadèmica del Departament de Ciències Socials d’ESADE (2010-2012). Diputada al Parlament de Catalunya des de 2015 i secretària d’Educació i Formació Professional del Partit dels Socialistes de Catalunya. Regidora de l’Ajuntament de Castelldefels des de 2019. Des del 12 d’agost passat és la nova consellera d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya sota el recent estrenat govern de Salvador Illa.

 

Què espera quan li fan una entrevista?

Que el que pugui expressar reflecteixi la realitat del que penso i de qui soc, i que pugui resultar interessant a algú. 

Quines seran, les grans línies en política educativa que ens esperen pels pròxims quatre anys?

Des del Departament d’Educació i Formació Professional, els nostres principals reptes seran impulsar la millora educativa i el reforçament dels aprenentatges de l’alumnat, repte indissociable de l’equitat i de la inclusió, així com el reforçament del sistema de Formació Professional. A partir d’aquí, volem fonamentar aquesta legislatura sobre la base de la feina ben feta, la planificació, el diàleg i l’escolta, per aconseguir teixir complicitats i acords que ajudin a donar estabilitat al sistema i permeti als nostres estudiants assolir els reptes que se’ls plantejaran un cop finalitzada la seva etapa formativa.

“El diàleg amb els agents socials serà la base de la nostra acció des del Departament”

Respecte a anteriors conselleries d’educació, què considera no pot tornar-se a fer?

No és el nostre estil fer judicis de valor de què han fet bé o malament els anteriors consellers i conselleres. Preferim centrar-nos en què podem aportar per millorar el nostre sistema educatiu i aconseguir que a mig termini recuperi el prestigi que es mereix. A partir d’aquí, el diàleg amb els agents socials serà la base de la nostra acció des del Departament.

Quin va ser el seu darrer projecte professional abans de la dedicació política?

El meu darrer projecte professional abans d’incorporar-me al Parlament de Catalunya com a diputada va ser a la Fundació Rafael Campalans, primer com a coordinadora de les relacions institucionals i internacionals, i després com a directora.

Però també va ser docent, oi?

Sí, ho vaig poder compatibilitzar durant un temps amb la docència impartint un Màster del Departament de Ciències Socials d’ESADE. Aquella va ser una època molt intensa, interessant i d’aprenentatge, com havia estat també l’etapa anterior com a assessora al Parlament Europeu.

Què va promoure per a Europa?

Des de la Fundació vam promoure debats sobre els reptes i el futur de l’esquerra europea arran de la crisi del 2008 en col·laboració amb altres fundacions de l’espai polític progressista d’Europa com la Fundació Friedrich Ebert, la Fundación Alternativas, la FEPS, el CIDOB, etc. També vam potenciar diferents projectes de cooperació política al Mediterrani, coincidint amb el moment de les primaveres àrabs, entre d’altres línies de treball, com la memòria històrica o l’anàlisi de polítiques socials. 

Quines relacions positives establiria entre els seus projectes professionals i la formació educativa que va rebre?

Tinc molt bon record dels mestres i el professorat que vaig tenir tant a l’escola com especialment a l’institut, i n’hi ha uns quants que em van ensenyar molt més que la matèria que impartien, i que van influir molt, tant en la manera de pensar com en l’interès que vaig desenvolupar per determinades qüestions en les quals he treballat posteriorment.

I la Universitat, què va implicar en la seva vida?

La Universitat em va obrir un altre món, vaig poder aprendre de professionals d’àmbits diversos (ciències polítiques, dret, economia relacions internacionals, etc.) i també de companys i companyes d’altres indrets de Catalunya que em van permetre continuar eixamplant mires. I les pràctiques professionals van ser determinants pel meu futur professional. Els diferents màsters penso que vam completar la formació que necessitava.

Pel que fa a l’actual sistema educatiu, si hagués estat formada en un de similar al que tenim ara, creu que hauria millorat o empitjorat la seva activitat professional?

Em resulta difícil fer aquest exercici. Penso que segurament hagués perdut “la por” a expressar-me oralment en públic, com tenia en el seu moment. També hagués pogut entendre millor les matemàtiques o els àmbits més científics (de manera més manipulativa) que són els que més em costaven al seu dia i, en canvi, potser la vessant més humanística, social o lingüística no l’hagués aprofundida tant com vaig fer, o seria menys disciplinada. Però és difícil de dir, perquè depèn en gran mesura del projecte educatiu i també del professorat amb qui tens la sort de coincidir. 

En què hauria pogut ser millor?

Sempre he estat molt bona estudiant, però segurament que en l’actual sistema hagués après a percebre una major aplicabilitat a determinades matèries que requereixen una aproximació al mètode científic, o no les hagués vist com matèries “allunyades” del meu abast, m’hagués adaptat més fàcilment a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, hagués desenvolupat una major creativitat o esperit emprenedor, i m’hagués familiaritzat abans amb l’expressió oral.

I per contra?

Per contra, possiblement hagués aprofundit menys en determinats continguts i m’hagués dificultat tenir una visió més completa del món i de la història, o més crítica. Però insisteixo que depèn de molts altres condicionants socials i familiars. Tampoc la societat d’avui és la dels anys 80 de quan jo era petita…

“Necessitem (…) reconèixer i prestigiar la professió docent, i incorporar altres perfils professionals no docents per acompanyar l’alumnat”

Veient el teu camí professional, com creu que s’hauria de millorar l’actual sistema d’ensenyament?

Crec que des del punt de vista del sistema educatiu, cal recuperar l’orgull i el prestigi del propi sistema i de l’educació en general, motor de progrés, d’igualtat d’oportunitats i de cohesió social. Necessitem, per una banda, reconèixer i prestigiar la professió docent, i incorporar altres perfils professionals no docents per acompanyar l’alumnat, cada vegada més heterogeni i amb més necessitats. I, per l’ altra, poder elevar el rendiment educatiu de l’alumnat, garantir els aprenentatges, i reduir el fracàs i l’abandonament escolar prematur. També reforçar les metodologies d’èxit en l’aprenentatge de les matemàtiques, la lectura, l’escriptura i l’expressió oral, i avaluar la introducció de noves metodologies i de la digitalització als centres educatius en base a evidències i indicadors, per tal de fomentar la revisió i millora permanent del sistema educatiu. 

Sota una perspectiva utòpica, quin seria el seu desig per a l’entorn social?

Desitjo una societat més igualitària i socialment justa, lliure i diversa, amb uns serveis públics excel·lents i al servei del conjunt de la ciutadania, promotors d’igualtat d’oportunitats i de progrés. Una societat més sana, culta i crítica.


Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons

1 Comments

  • Quin suau massatge que li has fet, David.
    Les respostes, totes tretes del manual del “Como ser un buen político en España”

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *