Ensenyar en temps d’ansietat

Foto: Pete Linforth – Pixabay

Llicència Creative Commons

Felipe de Vicente

La premsa de tot el món s’ha fet ressò d’una notícia que suposava una gran novetat: el govern australià va establir que, a partir del 10 de desembre, entraven en vigor una sèrie de mesures que limitaven l’accés dels nens a les xarxes socials. La mesura havia estat llargament debatuda i estudiada. El govern va crear una comissió anomenada eSafety Commissioner que va ser l’encarregada de preparar tant la informació a l’opinió pública com suggerir les mesures als legisladors. El conjunt d’aquesta política digital consta al document de Política de limitació d’Edat per a l’Accés a les Xarxes Socials –Social Media Age Restrictions–

No tota informació dels mitjans sobre el tema s’ha ajustat a la realitat d’aquesta política, sovint s’ha simplificat la notícia donant a entendre una restricció total d’accés dels nens a internet. En realitat, només se’n limita l’accés, que continua obert, per exemple, per a ser usat amb fins educatius. Els menors podran buscar i veure vídeos, llegir publicacions i accedir a la informació. El que fa la llei és establir una edat mínima de 16 anys perquè un adolescent pugui signar un contracte o obrir un compte a les xarxes socials. La responsabilitat es carrega sobre les grans empreses (Instagram, YouTube, Tic Tok, Facebook i altres) que s’hauran d’assegurar de l’edat dels qui vulguin obrir un compte; per això el govern australià ha indicat diverses maneres de comprovar l’edat. No fer-ho pot comportar importants sancions. Aquestes restriccions tendeixen a minimitzar els incentius per passar més temps davant de les pantalles, o accedir a continguts que poden perjudicar la seva salut i benestar.

El 5 de novembre passat, el Parlament Europeu va aprovar un informe no legislatiu per 483 vots a favor, 92 en contra i 86 abstencions, en què expressava la seva preocupació pels riscos per a la salut física i mental que amenaça els menors a internet i demanava més protecció contra les estratègies manipuladores que poden augmentar l’addicció i que són perjudicials per a la capacitat de concentració dels nens. La resolució, en la línia de l’australiana, estableix els 16 anys com a edat a partir de la qual els adolescents poden obrir comptes a les xarxes socials. En la seva resolució, el Parlament Europeu fa les recomanacions següents:

• la prohibició de les pràctiques addictives més perjudicials;
• la prohibició dels llocs que no compleixin les normes de la UE;
• mesures per abordar les tecnologies persuasives, com els anuncis dirigits, el màrqueting d’influència etc…
• la prohibició dels sistemes de recomanació basats en la participació de menors;
• protecció dels menors davant de l’explotació comercial;
• mesures urgents per abordar els desafiaments ètics i legals que plantegen les eines d’IA generativa, inclosos els deepfakes, els chatbots de companyia, els agents d’IA i les aplicacions de nuesa impulsades per IA (que creen imatges manipulades no consensuades).

Tant el govern australià com el Parlament Europeu han pres aquestes mesures sobre la base d’uns informes molt alarmants sobre l’accés dels nens a les xarxes. En el cas australià, l’eSafety Commissioner va publicar un interessant informe amb aquestes dades:

• El 96% dels nens de 10 a 15 anys havia utilitzat xarxes socials i la majoria havia utilitzat una plataforma de comunicació per xatejar, enviar missatges, trucar o fer videotrucades a altres (94%).
• El 86% havia jugat videojocs en línia.
• El 71% havia trobat contingut associat amb danys.
• El 57% havia vist odi en línia.
• El 52% havia patit assetjament cibernètic.
• El 25% havia experimentat personalment l’odi en línia.
• El 24% havia patit assetjament sexual en línia.
• El 23% havia patit seguiment, vigilància o assetjament sense consentiment.
• El 14% havia experimentat un comportament d’assetjament en línia.
• El 8% havia patit abús basat en imatges.

L’informe del Parlament Europeu destaca que el 97% dels joves es connecta diàriament a internet i el 78% dels joves d’entre 13 i 17 anys revisa els dispositius almenys cada hora. Alhora, un de cada quatre menors mostra un ús problemàtic o disfuncional del telèfon intel·ligent, és a dir, patrons de comportament que reflecteixen una addicció. A Espanya, segons l’Institut Nacional d’Estadística, el 85% dels nens entre 12 i 14 anys tenen un telèfon intel·ligent. Sis de cada deu menors dormen amb el mòbil i un 49% dels adolescents passen més de cinc hores al dia a internet. El Consell de Ministres va remetre al març a les Corts un projecte de llei orgànica per protegir els menors d’edat als entorns digitals, però de la seva tramitació no se n’ha tornat a saber res.

La presa de posició dels polítics sobre l’accés dels nens a la xarxa és fruit d’estudis i anàlisis efectuats per especialistes que han alertat dels danys que pot produir un prematur i indiscriminat accés a determinades plataformes que només tenen finalitats comercials i, per tant, generant addició entre els menors. Una anàlisi pioner va ser un neuròleg, Manfred Spitzer, (Demència digital, Barcelona, ​​2013). D’acord amb aquest científic alemany, els ordinadors no milloren el rendiment de l’alumne, més aviat redueixen les nostres capacitats de concentració i disminueixen el nostre nivell d’anàlisi i de raonament general. Michel Desmurget, expert francès en neurociència va ser un altre dels pioners en publicar La fàbrica de cretins digitals: Els perills de les pantalles per als nostres fills (Barcelona, ​​2020) i que va ser un èxit de vendes a França, Desmurget diu al pròleg que, als països occidentals, els adolescents entre els 12 i els 18 anys es passenmés de sis hores al dia amb dispositius digitals. Francisco Villar, psicòleg clínic i expert en suïcidi infantil, en unes declaracions a El País, mostrava també les influències negatives de les connexions constants dels menors a internet i demanava restringir-ne l’accés fins als 16 anys.

Però qui més ha influït recentment en els governs ha estat Jonathan Haidt, autor de La generació ansiosa, publicat el 2024. Haidt és psicòleg, professor universitari de Lideratge Ètic a la Universitat de Nova York i la seva incursió en aquest tema ja ve d’abans (La transformació de la ment moderna, 2018). Al Fòrum Econòmic de Davos del 2024 Haidt va ser el convidat estrella i va dissertar davant d’un ampli públic sobre els problemes de l’accés prematur a internet. Una destacada frase seva en resumeix la intervenció: «Hem sobreprotegit els nens al món real i els hem deixat desprotegits en línia». Per a Haidt els joves d’avui són més infeliços, tant en comparació amb les generacions anteriors com amb els parions grans; són una generació ansiosa. Després de més d’una dècada d’estabilitat o de millora, la salut mental dels adolescents es va desplomar a principis de la dècada de 2010 als Estats Units. També ho han fet les visites a sales d´emergència per autolesions. Al seu llibre, la lectura del qual recomano sobretot als docents i més encara si són pares de fills adolescents, hi ha nombroses dades d’aquesta “ansietat”. La descripció que fa Haidt dels canvis produïts en els adolescents i joves nord-americans es pot extrapolar a altres països on l’ús d’internet entre els menors s’ha convertit en una epidèmia. I ens dóna la clau sobre moltes coses que passen a les nostres aules.

Haidt proposa quatre solucions per aplicar als nens, i la seva relació amb les adoptades per Austràlia i les recomanacions del Parlament Europeu no són pas una mera coincidència:

• No donar-los un telèfon intel·ligent fins que tinguin almenys 14 anys;
• no permetre que usin xarxes socials fins que tinguin almenys 16 anys;
• les escoles haurien de ser un ambient lliure de telèfons;
• donar-los molta més independència al món real.

Caldrà veure l’abast d’aquestes polítiques, però a molts països ja s’han començat a formar grups de pares, perquè si ets l’únic que deixa el seu fill sense telèfon és molt difícil aplicar els consells. A Barcelona va sorgir el moviment Adolescència lliure de mòbils, que ja s’ha estès per diverses comunitats autònomes i compta amb diversos milers de seguidors. A La Generació Ansiosa, Jonathan Haidt investiga la naturalesa de la infància, incloent-hi per què els nens necessiten el joc i l’exploració independent per madurar i esdevenir adults competents. Haidt diu que hem substituït la infància basada en el joc per la infància basada en el telèfon. Em sembla interessant acabar l’article amb un paràgraf de la seva intervenció al Fòrum de Davos, que exposa l’objectiu final d’aquestes quatre mesures:

“En última instància, la nostra missió és restaurar la infància: el tipus d’infància meravellosa, divertida, emocionant que tots vam tenir, que estava plena de conflictes, fracassos, exploració, aventura, prendre riscos, emocions intenses i totes aquestes emocions que vas experimentar no amb els teus pares, sinó quan eres fora, lluny del teu lloc segur a casa”.

Amb permís de l’autor, hi afegiria: hem passat d’una infància i una adolescència plena de llibres, coneixements, esforç, foment de la concentració a una altra plena de pantalles, competències digitals i dispersió total. Ensenyar en temps d’ansietat és tan difícil com estimar en els temps del còlera. Dubto que a Tic Tok els usuaris s’assabentin de qui era García Márquez.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons