Els competidors dels erectus

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Segons sembla l’expansió europea dels erectus va venir regulada per la biodiversitat i la grandària dels carnívors coetanis. Entre els 1,4 a 0,8 milions d’anys els carnívors europeus eren molt diversos i de gran mesura, alguna cosa que va comportar que les restes òssies associades a campaments dels erectus presentessin una acció molt baixa de talls i aixafaments, prop del 2%. És a dir, la competència entre humans i altres depredadors era tan elevada que els Homo van desenvolupar més estratègies carronyeres sobre restes abandonades que caçant cadàvers sencers.

Posteriorment a aquella etapa el percentatge de restes òssies processades en els seus campaments va ascendir fins al 20%. Abans dels 0,8 milions anys, els erectus convivien amb enormes felins i hienes gegants. Davant tal competència les seves accions sobre les carcasses van ser menors i de caràcter carronyer. L’ús del mode I, còdols retocats per un extrem, va ser associat a aquesta estratègia.

Però prop dels 800.000 anys els depredadors i carronyers van disminuir en grandària i varietat. Això va reduir el nivell de competència i els erectus van poder accedir a un major nombre de peces, i fins i tot organitzar més caceres sota un nou mode de talla que ja havia evolucionat per Àfrica, el II. Mostra d’això van ser els bifaços de Zamborino, Granada, amb una edat de 760.000 anys, els de Gesher a Israel de 780.000, o els de Cova Negra i Cova Victoria a Múrcia d’uns 900.000. Això indica que a Europa occidental van coexistir totes dues tècniques de talla durant uns milers d’anys fins a l’expansió definitiva del mode II prop dels 700.000 anys.

Un tema recurrent en l’origen d’aquests erectus és per on van passar per tal d’arribar a la península. Durant alguns anys Gibert i Agustí van pensar en una arribada dels erectus directament des d’Àfrica per l’estret de Gibraltar. Proves d’això van ser les faunes africanes presents a la península, més certes illes que haurien fet de pont entre un continent i l’altre. Però les anàlisis dentàries dels molars dels erectus europeus s’assemblen més als asiàtics que als africans. És a dir, la hipòtesi més lògica és suposar que els erectus d’Europa occidental van entrar des d’Àsia. Si a això hi afegim que Homo ja s’havia estès per Àsia prop dels dos milions d’anys, cal pensar que d’allí van venir els erectus europeus.

Al final, però, els erectus van desaparèixer, avui dia no els veiem pas, i ara cal afrontar què va passar amb tots aquests Homo al final del seu camí i quina relació van tenir amb els posteriors.

___

Els erectus marxen de viatge

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons