El projecte LAMB i el codi obert a l’educació

Il·lustració de Marta Forment

Llicència Creative Commons

Antoni Hernández-Fernández

Durant anys, el professorat de tecnologia a secundària ha intentat ensenyar a programar, comprendre sistemes d’informació i desenvolupar el pensament crític i computacional del seu alumnat. Amb aquest objectiu, ha utilitzat eines que, en molts casos, funcionen com a caixes negres. És una paradoxa difícil d’ignorar: pretenem formar ciutadans crítics en competències digitals, alhora que moltes vegades estem supeditats a eines o plataformes que no podem auditar, modificar ni explicar en profunditat, en general perquè hi ha patents de grans corporacions que fan negoci amb l’educació, que viuen de l’opacitat. Però, si l’objectiu és comprendre la tecnologia, quin sentit té fer-ho sobre infraestructures tancades el funcionament real de les quals roman ocult?

Encara més, en el context actual de la intel·ligència artificial (IA), aquesta contradicció s’intensifica. Potser la IA l’ha visibilitzada. Cada cop més docents incorporen assistents o xatbots a l’aula, tot fent servint-se acríticament d’eines comercials, de manera que deleguen a les empreses també els criteris pedagògics implícits en el seu disseny. El risc no és únicament tècnic, sinó també educatiu: l’acceptació sense discussió de models d’aprenentatge, biaixos d’entrenament i limitacions que, llevat d’excepcions, no han estat pensats per al nostre context específic, ni per als nostres objectius formatius.

En aquest escenari, cal agrair que sorgeixin projectes com LAMB (Learning Assistants Manager and Builder). LAMB (Alier et al., 2025) és una plataforma alternativa de codi obert que permet a docents i institucions crear assistents d’aprenentatge basats en models de llenguatge, alimentats amb materials propis (apunts, llibres, vídeos, etc.), i integrats directament a entorns com Moodle, molt habituals als instituts. Així, l’assistent d’IA passa a convertir-se en un recurs pedagògic alineat amb el currículum, les decisions i el criteri del professorat. LAMB permet així dissenyar tutors especialitzats en una matèria concreta, tot garantint que les respostes que la IA dóna als nostres alumnes es mantinguin dins del marc del curs, amb una arquitectura modular que facilita la integració en sistemes existents i que evita la dependència externa d’altres eines comercials.

Perquè el més rellevant de LAMB no és la seva funcionalitat, sinó el seu enfocament. Com a eina open source, retorna el control al docent i a la institució educativa: permet decidir quins models s’utilitzen, com es gestionen les dades i de quina manera s’adapta l’assistent d’IA a les necessitats de l’aula. Això és particularment important a secundària, on l’ús de la tecnologia no només ha de ser eficaç, sinó també formatiu en si mateix, seguint el codi deontològic docent (Hernández-Fernández, 2025), els principis tecnoètics (Bunge, 1974; Steels & López de Mántaras, 2018), i les recomanacions i marcs d’ús segur de la IA (Älier et al.,2024; UNESCO, 2022). Treballar amb eines obertes no és només una elecció tècnica, sinó una oportunitat pedagògica per a ensenyar com funciona realment la tecnologia. I, si se’m permet, una manera d’empoderar de nou el docent de tecnologia, arrumbat curricularment i relegat a molts centres a mer encarregat de manteniment de l’aula d’informàtica. Perquè els coordinadors TIC haurien d’estar molt més reconeguts, salarialment i en hores de dedicació a la tasca, fonamental en els temps que corren.

A l’àmbit específic de l’ensenyament de la programació, aquesta qüestió adquireix encara més pes. Els assistents de codi poden ser aliats poderosos, però també poden convertir-se en dreceres opaques i fàcils per als estudiants. Les solucions obertes permeten al professorat no només intentar evitar el seu ús cec per part dels alumnes, sinó també analitzar, modificar i, en última instància, integrar la tecnologia de manera crítica en el procés d’aprenentatge i, seguint el tòpic, l’humà al bucle. És coherència didàctica: ensenyar tecnologia des de dins, no des de la superfície.

En definitiva, projectes com LAMB apunten cap a un gir necessari a l’era de la IA: passar de generar als instituts usuaris passius d’IA a formar agents actius, ciutadans crítics en la seva construcció i ús. I per al professorat de tecnologia a secundària, o en formació professional de disciplines tècniques, això no és un luxe ni una qüestió ideològica, sinó una extensió natural de la seva pròpia àrea de coneixement. Si ensenyar tecnologia implica comprendre-la, aleshores el codi obert deixa de ser una opció per convertir-se en una part imprescindible de l’educació preuniversitària.

Referències:

Alier, M., Pereira, J., García-Peñalvo, F. J., Casañ, M. J., & Cabré, J. (2025). LAMB: An open-source software framework to create artificial intelligence assistants deployed and integrated into learning management systems. Computer Standards & Interfaces, 92. DOI: 10.1016/j.csi.2024.103940.

Alier, M., García-Peñalvo, F., Casañ, M. J., Pereira, J. A., & Llorens, F. (2024, October 8). Safe AI in Education Manifesto (Version 0.4.0). Safe AI in Education Manifesto. https://manifesto.safeaieducation.org

Bunge, M. (1974). Por una tecnoética. En: Bunge, M. (2013). Pseudociencia e ideologia. Pamplona: Laetoli.

Hernández-Fernández, A. (2025). Tecnologia, tecnoètica i codi deontològic docent. Revista de tecnologia, 13, p. 56-59. DOI: 10.2436/20.2004.01.69. https://hdl.handle.net/2117/442517

Steels, L., & Lopez de Mantaras, R. (2018). The Barcelona declaration for the proper development and usage of artificial intelligence in Europe. AI Communications. SAGE Publications. http://doi.org/10.3233/aic-180607

UNESCO (2022): Recommendation on the Ethics of Artificial Intelligence.  https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000381137

WEB de LAMB (con materiales, tutoriales, enlaces…): https://lamb-project.org/

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons