El misteri de la llibertat de consciència perduda

La llibertat de consciència ha desaparegut de l’acord entre el PSOE i Sumar

Llicència Creative Commons

Miguel Ángel López Muñoz

Significa el nou acord de govern entre PSOE i Sumar l’inici de la recuperació d’una educació pública i laica, si atenem al que diuen en el pacte quan afirmen: “Promourem una educació basada en la tolerància i el laïcisme”? Es promourà, finalment, una llei sobre el dret de llibertat de consciència i es denunciaran els acords amb la Santa Seu? Només en Panglos, el company de Càndid a l’obra homònima de Voltaire, podria creure que això tingui la més mínima possibilitat d’ocórrer amb aquest govern.

Des del 2006 diversos grups parlamentaris, com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) o Izquierda Unida, han promogut propostes de llei per a derogar la Ley Orgánica de Libertad Religiosa (LOLR) i per a desenvolupar una llei integral de llibertat de consciència amb la finalitat de donar resposta als nous escenaris de pluralisme religiós que han anat sorgint a la societat, d’una banda, i per aplicar i regular altres opcions de consciència diferents de les religioses, de l’altra. El mateix PSOE va promoure el 2008 la reforma de la LORL, tot arribant elaborar una Ley Orgánica del Derecho a la Libertad de Conciencia y Religiosa, que no es va atrevir a tramitar al Parlament.

Després, el 2013,  ja amb el Partit Popular al poder, l’esquerra catalana no independentista va presentar al Senat una proposta de Ley de Libertad Ideológica, Religiosa y de Culto, que no va prosperar, que sotmetia les organitzacions religioses i no religioses al Dret Comú, derogava els acords de 1992 i proposava la denúncia dels acords signat el 1977 i el 1979. Més tard, Podemos va plantejar en el Parlament la necessitat de derogar la LORL i, fins i tot, el 2017, ERC va aconseguir aprovar per majoria parlamentària la necessitat de legislar urgentment una Llei Orgànica de llibertat ideològica, religiosa i de culte.

Ja cap a finals del 2019, a diferència de l’acord signat el 24 d’octubre de 2023, i amb Unidas Podemos com a partenaire del PSOE, el seu acord programàtic concretava molt més quan afirmava: “Aprobaremos una ley sobre la  libertad de conciencia que garantice la laicidad del Estado y su neutralidad frente a todas las confesiones religiosas”, tot recollint el testimoni d’allò que el govern de la segona legislatura de Rodríguez Zapatero no es va atrevir a tramitar. Nogensmenys, en els quatre anys de govern, mai es va presentar el moment de dur a terme allò pactat.

A més a més, si analitzem el paràgraf que segueix a la referència al laïcisme, de l’acord signat el 2023, resulta que només es limita a afirmar, sense cap mena de rubor, que “pel que fa als ensenyaments de religió [les qualificacions] seguiran sense computar pel que fa a la nota mitjana”, en continuïtat amb la LOMLOE, aprovada el 2020 i deixant ben clar que no pensen fer-ne res més. No res, doncs, en la direcció de promoure una educació real basada en la tolerància i el laïcisme, com ara endegar un procés de desconcertació en la línia de reforçar l’ensenyament públic, laic i inclusiu, l’únic capaç de garantir la igualtat efectiva d’oportunitats. O promoure el respecte i la promoció dels valors constitucionals per a tots, en detriment dels “valors propis” de cada ideologia, l’espai legítim de les quals no són les aules. O atrevir-se a treure la religió confessional de l’escola, en comptes d’ampliar l’adoctrinament religiós a les escoles amb la inclusió de representants d’altres religions que hagin signat acords amb l’Estat. O blindar la possibilitat que les comunitats autònomes governades per la dreta estableixin un «pin parental» que interrompi i perverteixi les programacions didàctiques i les activitats curriculars i extracurriculars elaborades pels funcionaris docents, en relació amb continguts que els pares vulguin prohibir en funció de la seva ideologia particular. Per no parlar de la derogació dels acords amb totes les confessions religioses, inclosa la denúncia dels de caràcter internacional o la reforma de l’article 16.3 de la Constitució espanyola.

La llibertat de consciència ha desaparegut de l’acord entre el PSOE i Sumar. Aixequem tots les copes i brindem al seu so durant quatre anys més. O denunciem el paper que ambdós han jugat en aquest nou menyspreu a l’educació laica, a la protecció efectiva del dret a la llibertat de consciència i a l’Estat laic, que es continuació de la línia oberta per l’anomenada “transició a la democràcia”, en la protecció dels privilegis de l’Església catòlica aconseguit amb la dictadura.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons