El Jesús històric

Sr. M. Jutta – Pixabay

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Avui dia sabem que el Jesús històric no va tenir res a veure amb el Crist elaborat pel Nadal. Tots dos personatges van ser totalment oposats i van distanciar-se molt de ser un mateix. En això, i encara que no s’expliqui durant les misses, hi estan d’acord la gran majoria d’experts bíblics. Després de molts anys de recerca hi ha prou dades per a detallar que la imatge evangèlica del Crist de la pau va ser inventada a partir de la visió dels primers cristians. Després, el context on van ser redactats els evangelis, més la pressió de amenaçadora de l’Imperi de Roma i el poder posterior de l’Església, van canviar completament el pretèrit Jesús històric convertint-lo en el vigent Crist de la fe. Sempre cal refugiar-se en un proverbi llatí que prega com segueix, Cave ab homine unius libri, és a dir, compta amb l’home d’un sol llibre, i per Nadal potser hauríem de contrastar la imatge del nen Jesús que va ser inventada per un sol llibre, la Bíblia i el seu Nou Testament. Tot llegint els evangelis ja ens adonem que hi ha massa paradoxes per a respondre amb claredat a les seves contradiccions. Cal saltar a un altre nivell, cal comprendre com van ser redactats els evangelis, i amb això, fer un gir a tots els fets.

Si a això hi sumem altres informacions sobre el context social del moment, a més d’altres documents actualment disponibles, s’arriba a comprendre quina imatge falsa es va donar del natzarè. Posem per exemple l’aniversari de Jesús, és a dir, el nostre Nadal. La tradició diu que Jesús va néixer el 25 de desembre de l’1 dC C., però aquesta computació va ser producte més d’una necessitat social que no pas d’un rigor històric. Durant l’Imperi Romà les dates feien referència a la fundació de Roma, ab urbe condita, per abreujar, A.U.C. Amb l’Imperi sumit en una profunda foscor durant el segle VI, i sense Roma com a seu central, calia crear un altre calendari sota la nova perspectiva cristiana i les seves dues esglésies. Hi competien la d’orient i la d’occident sota dos calendaris, el solar per a computar els anys i el lunar per a algunes celebracions religioses. És a dir, la Pasqua no se celebrava el mateix dia entre les dues congregacions. Sota el mandat de Papa Julio I es va treballar per a unificar criteris. El pontífex ho va encarregar a un monjo que estava a les seves ordres. Atesa l’era cristiana en què es vivia, el nou calendari s’havia d’ajustar al naixement de Crist, però primer problema, ningú sabia quan i on ho va fer aquest. Dionís Exigu, el nostre monjo, va ser qui  ho havia d’esbrinar, però es va equivocar en repetides ocasions.

El primer error va ser utilitzar el calendari romà, un calendari el primer mes del qual era març. Dionís va establir l’any del part per aproximacions diverses fins a decretar que va ser el 754 A.U.C., aproximació prou paradoxal si segons els evangelis, Jesús i Herodes van ser coetanis. Aquest rei, Herodes el Gran, va morir el 750 A.U.C., és a dir el 4 a. C., quatre anys abans de néixer Jesús. O bé els evangelis van errar en ajuntar en la mateixa època Jesús i Herodes, o el nostre monjo no va saber d’aquesta contradicció.

El segon error va ser assignar l’1 de gener de l’any 1 al dia que Jesús va ser introduït en societat, la seva circumcisió, la seva Aliança amb Déu. Aquest ritu el solia executar el pare en senyal de reconeixement del fill com a seu i d’incorporar-lo a la societat jueva, a l’Aliança amb Jahvè. De fet, la circumcisió va acabar anomenant-se berit, aliança. El costum jueu era circumcidar al nouvingut vuit dies després de néixer, per tant, restant aquests dies a l’1 de gener del 754, s’obtenia el 25 de desembre del 753, la data del naixement de Jesús. Casualment aquesta mateixa data corresponia al naixement d’un Déu sol que alguns dels primers cristians veneraven paganament, Mitra, i que l’església cristiana d’aquells temps volia integrar com a pràctica cristiana. L’objectiu era diluir les festes paganes dins de les evangèliques malgrat cometre contradiccions. Per exemple, i independentment que es volgués o no absorbir el naixement de Mitra amb el de Crist, el 25 de desembre es trobava en contradicció amb els textos evangèlics. Si els pastors que van visitar el nen Jesús van dormir al ras, seria complicat creure que el natzarè va néixer en ple hivern.

El tercer error de Dionís va ser la falta d’aritmètica producte de la seva època. El nostre abat va decretar que al mateix moment de néixer el natzarè ja havia passat l’any I d. C., és a dir, no hi va haver any zero. Això implicava que entre el 753 i el 754 A.U.C. no va transcórrer un any, sinó dos. De l’1 a. C. (753 A.U.C.) es passava directament a l’1 d. C. (754 A.U.C.) sense passar pel zero. Quan algú neix té 0 anys i passat un any compleix el seu primer aniversari. Jesús va ser diferent ja que en el mateix moment del seu naixement ja havia transcorregut un any, encara que celebraria el primer aniversari el 2 d.C. Però la culpa no va ser del monjo. En aquells temps es feien servir els números romans i no els aràbics amb el zero. Molt probablement Dionís desconeixia el concepte de zero i amb això va fer el que simplement va poder. Aquell context va suposar que tots els canvis posteriors de segle o mil·lenni fossin sempre un any més tard. El segle II va començar el 101 i no el 100, el segon mil·lenni no va començar l’any 2000, ho va fer el 2001.

Malgrat totes les relliscades del calendari anterior, aquest es va anar estenent. Posteriorment al segle VI dC C., ja desmantellat l’Imperi Romà, el costum cristià de fer referència als fets històrics amb l’abans o el després del naixement de Jesús va anar creixent i es va desestimar l’antiga usança de la data de la fundació de Roma, ab urbe condita, A.U.C. Durant el segle VIII ja era d’ús comú el calendari de Dionís, això sí, sense el número zero. De fet, la difusió del zero, absent als números romans, no va succeir fins a inicis del segle XIII. Va ser Leonardo de Pisa, també anomenat Fibonacci, qui va difondre per Europa el sistema decimal indo-aràbic amb el dígit de valor nul, el zero, a partir del seu llibre Liber Abaci publicat el 1202. Per aquesta i altres raons, el canvi de mil·lenni el 1001 no va revestir gran importància, cosa que sí que va succeir en el 2001 coses. de catàstrofes i destruccions que no van succeir, cosa que ens porta a una conclusió, a ignorar els mil·lenaristes el 3001.

Descrits els condicionants de Dionís, i les paradoxes entre el seu calendari i els evangelis, només hi ha una humil conclusió, no sabem ni quan va néixer Jesús ni quan celebrar el canvi de mil·lenni. Cal afegir que en aquelles èpoques només els notables practicaven el registre de les seves onomàstiques i el natzarè pertanyia a una família molt modesta. Sense costum entre les classes humils de celebrar aniversaris, i amb un Jesús sense informació del seu passat als evangelis, ens hem quedat a dues veles, i sense les del seu aniversari, en no saber quan va néixer. El Nadal, i com a nativitat de Jesús, és una ficció gegantina, una gran mentida.

Bibliografia:

Rabadà, D. 2025. El Jesús Histórico. Editorial Hilos de Azul.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons