El desmantellament de la FP

Llicència Creative Commons

Antoni Hernández-Fernández

Promoure l’augment de les pràctiques a les empreses a la Formació Professional, i alhora mantenir les hores totals dels cicles formatius, és en realitat una retallada encoberta d’hores de professorat, continguts i pràctiques de taller.

La implementació de la nova Formació Professional (FP) a Espanya, prevista per al curs 2024-2025, es va plasmar amb la publicació el maig del 2024 de quatre reials decrets al BOE, amb els quals es completava així el marc normatiu de la nova Llei de Formació Professional, en allò que s’ha pretès sigui una transició definitiva a un sistema dual en tots els cicles de Grau Mitjà i Grau Superior. El Govern diu al portal TodoFP que: “Es tracta d’un model únic dirigit a tota la ciutadania i connectat amb la realitat econòmica per garantir l’ocupabilitat de joves i treballadors i l’èxit de les empreses”.

Amb molt menys soroll mediàtic que altres despropòsits de la LOMLOE, la reforma trasllada hores que fins ara s’impartien als centres educatius a les pràctiques a les empreses i entitats col·laboradores. Així, sota el paradigma d’augmentar les pràctiques, s’està enviant de facto els alumnes a les empreses amb menys preparació. Es promou que els estudiants alternin els seus estudis al centre educatiu i la seva incorporació pràctica a les empreses des del primer any, eliminant gradualment el mòdul de Formació en Centres de Treball (FCT), que anteriorment es realitzava en general al final de la formació o , als cicles de dos cursos, durant el segon, amb els alumnes ja més sòlidament preparats.

Crec que tots coincidim que les pràctiques en empresa són fonamentals en la Formació Professional. Augmentar les seves hores era una cosa desitjada i necessària en algunes especialitats i cicles (en què la llei anterior marcava un nombre d’hores anormalment baix), mentre que en altres s’haurien d’haver reduït una mica, especialment quan les pràctiques a l’empresa s’han convertit, sistemàticament, en alguns sectors i famílies professionals, en una manera de tenir mà d’obra barata. Passa quan les pràctiques deixen de ser formatives per ser una feina mal pagada o gratis.

És matemàtic: la presència més gran dels estudiants a les empreses redueix el temps de formació a l’aula i el nombre de professors necessaris. Hi ha una disminució de les hores docents perquè no se solen augmentar les hores als tutors de pràctiques, que es computen segons el nombre d’alumnes tutelats. Hi ha també una reducció de continguts teòrics a impartir, a les famílies professionals on aquests predominen, així com de les hores dedicades a tallers, pràctiques o laboratoris, on són essencials. Pensem en els cicles formatius de mecànica, ebenisteria, electricitat, perruqueria, auxiliar de laboratori o infermeria, per esmentar-ne alguns, on, controlats dins de la “bombolla” dels centres, els estudiants aprenen els fonaments de cada ofici, amb la finalitat d’assolir una preparació imprescindible abans de llançar-los a les pràctiques a les empreses.

Perquè és allà, a les aules i tallers dels centres educatius on els estudiants poden equivocar-se, millorar les seves habilitats pràctiques i, en definitiva, aprendre ajudats pels seus professors. Després d’aquest canvi legislatiu s’ha posat en dubte la necessitat mateixa de la “formació professional”, ja que si et poden enviar a una empresa, com els aprenents d’abans, a les primeres de canvi i gairebé sense saber res, perquè no t’han donat ni el temps ni l’oportunitat, de què serveix la mateixa FP? La profunditat i qualitat de la formació impartida als centres és fonamental com a pas previ a les pràctiques al món laboral, on tot dependrà de la loteria d’on et toqui.

A més d’aquesta nova estructura dual, els nous cicles formatius incorporen mòduls sobre digitalització, sostenibilitat, anglès tècnic i un “itinerari personal per a l’ocupabilitat”, que substitueix els mòduls de Formació i Orientació Laboral (FOL) i els d’Empresa i Iniciativa Emprenedora (EIE). Puc entendre això de la digitalització, si realment s’ofereix una formació tecnològica sòlida, amb una didàctica específica de cada especialitat, així com la introducció de l’anglès com a lingua franca, però permetin-me dubtar del tema de la sostenibilitat i del mediàtic “itinerari personal” a centres massificats.

Per cert, no oblidem tampoc la incorporació del Projecte Intermodular, que pretén simular situacions reals del sistema productiu al centre educatiu: però que no anaven a fer més pràctiques a les empreses? Per què simular allò que se suposa que més s’està vivint in situ? Els projectes són fonamentals en moltes especialitats de formació professional, com és el cas dels cicles formatius de disseny, que vaig impartir fa força anys. Però haurien de ser projectes que ja partissin d’un coneixement profund de l’especialitat, amb unes pràctiques prèvies que permetin desenvolupar les habilitats pràctiques, constructives per exemple, inherents al projecte. Ara bé, de nou, imposar per llei una metodologia, amb un mòdul obligatori en tot cicle formatiu, sense mirar-ne l’adequació a cada família professional, condueix al desmantellament sigil·lós de la Formació Professional.

De fet, en alguns cicles formatius on ja existia un mòdul de projectes, ara hi conviuran dos mòduls del mateix. El somni de la raó produeix monstres bicèfals. Perquè els projectes, ben entesos i realitzats, ja eren intermodulars, no? Sospito que plantejar aquesta nova matèria alleugereix els governs de la càrrega de buscar docents d’especialitats on no els troben: perquè si és un projecte intermodular, pel que sembla val qualsevol per impartir-lo…

D’aquí uns anys recollirem els fruits d’aquest disbarat. «L’esoïtzació» de l’FP. D’una FP a què acudeixen cada cop més estudiants des de la secundària i la formació d’adults, de vegades per interès o vocació, de vegades per necessitat, o perquè l’accés a la universitat s’ha tornat impossible; d’una FP on s’aposenten les esperances de les empreses i d’una societat àvida de tècnics a molts sectors productius, persones preparades que no es troben; d’una FP de la qual, deixem-nos estar, depèn el bon funcionament de l’economia i de la societat.

Però al món al revés, el sistema sembla entestat a inculcar els ideals del neoliberalisme i els interessos empresarials en l’educació obligatòria, mentre desmantella i redueix la seva inversió en la Formació professional, en una contradicció. O potser no.

Referències:

Butlletins oficials de l’estat (BOE) de la nova formació professional a Espanya (maig 2024):

Grado BásicoEnlace externo, se abre en ventana nuev

Grado MedioEnlace externo, se abre en ventana nueva

Grado SuperiorEnlace externo, se abre en ventana nueva

Cursos de Especialización

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons