CARA A CARA AMB

Daniel Arias Aranda, catedràtic d’Organització d’Empreses de la Universitat de Granada

Daniel Arias: “No podem ser amics, ni col·legues dels nostres alumnes, sinó els seus bons instructors”

Llicència Creative Commons

David Rabadà

Daniel Arias Aranda (Madrid, 1972) és catedràtic d’Organització d’Empreses a la Universitat de Granada. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i en Economia per la Universitat Carlos III de Madrid, es va doctorar posteriorment en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Complutense de Madrid desenvolupant una destacada carrera acadèmica i investigadora. Les seves línies de recerca inclouen la Direcció d’Operacions, la Gestió de la Innovació i la Tecnologia i la implementació de sistemes ERP a la gestió de la cadena de subministrament.

A més de la seva tasca acadèmica, Arias Aranda és una veu crítica sobre l’estat de l’educació superior a Espanya. La seva carta oberta «Estimado alumno universitario de grado: te estamos engañando» s’esdevingué viral el 2023 i va generar un ampli debat sobre la qualitat de l’ensenyament universitari. Aquest text va donar origen al seu llibre Estimado alumno: te estamos engañando, on aprofundeix en els desafiaments del sistema educatiu actual. Aquesta entrevista pretén aprofundir en la perspectiva de Daniel Arias Aranda sobre l’ensenyament, la innovació i els reptes actuals del sistema educatiu. Conversar amb ell ha estat un plaer per la seva lògica, coneixements i humilitat.

Professor Arias Aranda, la seva carta oberta va generar un gran impacte a la comunitat educativa. Què el va moure a escriure-la?

Doncs el que em va motivar va ser que complia 25 anys de docència i volia fer-ne un repàs. Així que vaig analitzar i comparar els alumnes que vaig tenir inicialment i els que tinc ara, i em vaig adonar del gran biaix que hi havia entre ells a nivell cognitiu. Davant de tantes diferències, em vaig decidir a exposar-ho a la carta esmentada. L’ensenyament ha canviat extremadament i avui dia, amb molts més recursos que abans, el nivell ha empitjorat.

«L’ensenyament ha canviat extremadament i avui dia, amb molts més recursos que abans, el nivell ha empitjorat»

Al seu llibre «Estimado alumno: te estamos engañando», aborda les deficiències del sistema educatiu. Quines considera que són les més urgents per resoldre?

No m’ho posa gens fàcil atès que n’hi ha moltes. El primer tema a resoldre potser sigui la manca de flexibilitat en el sistema educatiu. Està molt compartimentat en departaments estancs on, en arribar a la universitat, molts alumnes desconeixen el pla d’estudi que han escollit. Per resoldre-ho hem de trencar aquests compartiments estancs per tal que els alumnes obtinguin la major informació possible de les especialitats a triar. Per exemple, molts desconeixen les diferents branques de la ciència i escullen plans que no s’ajusten a les seves preferències i formació. Un segon tema per resoldre seria la manca d’autoritat dels professors a l’aula. Avui dia no pots fer res davant d’alumnes díscols o amb dèficits diagnosticats.

Ha comentat que molts estudiants arriben a la universitat amb mancances bàsiques. A què atribueix aquesta situació i com es podria millorar?

El primer que passa és que no tenen ni dominen un vocabulari bàsic. Hi ha molts alumnes que no saben expressar-se ni redactar allò que creuen saber. El segon és la seva actitud atès que la majoria estan enganxats als dispositius mòbils i per això no escolten i no atenen el que es diu a l’aula.

«Hi ha molts alumnes que no saben expressar-se ni redactar allò que creuen saber»

Aleshores, si la universitat fos més exigent, podria corregir aquestes deficiències?

El sistema és molt pervers. Si un professor universitari suspèn massa, el pressupost assignat al departament disminueix.

Per tant?

Molts docents baixen el nivell per aprovar més alumnes.

Vostè va assenyalar en una entrevista que, amb l’arribada de la intel·ligència artificial, «l’avaluació tradicional ha mort». Com s’hauria d’adaptar l’educació a les noves IA?

La IA sembla que ha vingut per quedar-se, per tant, no cal prohibir-la sinó cercar adaptacions i límits aplicables. En el meu cas avaluo el que els meus alumnes escriuen a mà davant meu, però la IA evoluciona tan ràpidament que serà difícil per al professorat adaptar-s’hi contínuament.

La seva experiència inclou la implementació de sistemes ERP a la gestió empresarial. Quines lliçons de la gestió empresarial es podrien aplicar a l’àmbit educatiu?

És obvi que la gestió empresarial es pot aplicar a l’àmbit educatiu. Primer cal analitzar les dades disponibles de l’estat de la qüestió. Per exemple, els nivells segons PISA han baixat, però els recursos han pujat i aquí cal cercar aquestes contradiccions i desvelar-les. Després cal proposar la formulació d’estratègies que puguin millorar el sistema educatiu. I finalment cal pensar com implementar-les.

«El sistema alemany és molt més pràctic barrejant teoria i pràctica»

Ha estat professor convidat a diverses universitats internacionals. Quines diferències heu observat entre els sistemes educatius d’altres països i l’espanyol?

Conec bé el sistema universitari anglosaxó i l’alemany. Per exemple, a Alemanya, al primer pis de la SRH Berlin University of Applied Sciences els alumnes estan dissenyant empreses mentre que al segon pis els docents estem impartint classes. En aquest sentit, el sistema alemany és molt més pràctic barrejant teoria i pràctica. I una cosa molt important, al llarg de més de 30 anys de la seva existència, no ha canviat gaire per una raó molt simple, els funciona.

I l’anglosaxó?

L’anglosaxó és molt flexible. Per exemple, els exàmens de selectivitat els pots fer als 14 anys i si els superes, pots entrar a la universitat. D’altra banda, els alumnes universitaris poden triar matèries fora del grau adquirint més coneixements transversals.

Què opina de la nostra selectivitat?

Crec que la nostra selectivitat cal replantejar-la i flexibilitzar-la com la anglosaxona. I fins i tot tinc una proposta una mica polèmica amb el tema de les llengües autonòmiques. A Madrid els alumnes no saben res de les bases lingüístiques i de les literatures catalana, gallega i altres llengües autonòmiques. Crec que haurien de conèixer aquesta literatura que hi és com a cultura general nostra, però quan ho proposo…

«L’anglosaxó és molt flexible. Per exemple, els exàmens de selectivitat ja els pots fer als 14 anys i si els superes, pots entrar a la universitat»

Ja m’ho imagino. A més de la tasca acadèmica, també s’ha atrevit amb la narrativa. La seva novel·la La respuesta a todo ha estat un èxit. Què el va empènyer a explorar la ficció i quin missatge volia transmetre amb aquesta obra?

Jo investigo els impactes de la tecnologia sobre la nostra societat, i d’això va sorgir la trilogia de llibres de ficció on exposo com la tecnologia va evolucionant tan ràpidament que ho canvia tot en molt poc temps. Ara no és desgavellat visualitzar els somnis o trasplantar les ments a un ordinador, i en això la ciència ficció és la vàlvula d’escapament cap a la imaginació.

A la seva secció «Economía Extraña» del podcast «Días Extraños», aborda temes econòmics de forma accessible. Com creieu que la divulgació pot contribuir a una millor comprensió de l’economia?

Doncs cal aprofitar tots els mitjans per fer divulgació centrant-se sovint en coses una mica més anecdòtiques per ensenyar entretenint. Tot el que puguem utilitzar a les xarxes positives és important per aconseguir aquest feed back on un també hi aprèn.

«Un bon docent ha de tenir com a objectiu ensenyar al nivell més alt els seus alumnes. Això no implica fer-los feliços, però sí treure’ls el màxim de suc de les seves capacitats»

Ha rebut el premi a l’Excel·lència Docent de la Universitat de Granada. Què considera essencial per ser un bon docent actualment?

Un bon docent ha de tenir com a objectiu ensenyar al més alt nivell els alumnes. Això no implica fer-los feliços, però sí treure’ls el màxim de suc de les seves capacitats. Qui faci això és el veritable bon professor. No podem ser amics ni col·legues dels nostres alumnes, sinó els seus bons instructors.

Finalment, quins canvis proposaríeu per millorar la qualitat de l’educació universitària a Espanya?

Potser un canvi entre molts seria millorar com es defineixen els plans d’estudi. Ara es fa per negociació entre els diferents departaments i sota els seus interessos, però no s’hi implica l’administració, els agents socials i altres. Poso l’exemple de medicina on podríem introduir assignatures de psicologia per millorar el tracte amb el pacient. Un altre exemple consistiria a agilitar els canvis als plans d’estudi gràcies a la tecnologia actual. Sovint passa que quan uns plans ja s’han actualitzat, el canvi ja està obsolet.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons