Comparativa dels salaris dels professors de secundària: Espanya, Catalunya i Unió Europea

El passat 11 de febrer els docents de Catalunya es van manifestar als carrers en una vaga estimada en 100.000 persones. / Foto: Sindicat de Professors de Secundària

Llicència Creative Commons

Aurora Trigo Catalina

“Un professor cansat és una escola esgotada”. La frase la pronuncia un docent català, després d’una jornada de més de vuit hores, amb aules massificades, tasques burocràtiques constants i reunions interminables. Aquesta imatge podria semblar anecdòtica, però és la realitat quotidiana de milers de professors a Catalunya. Tot i que l’educació hauria de ser una inversió estratègica, les condicions laborals del professorat mostren signes d’empobriment progressiu, en contrast amb el discurs oficial de millora del sistema. De fet, el professorat català ha estat convocat a una vaga el dia 11 de febrer del 2026 per denunciar la falta d’inversió, recuperar el poder adquisitiu perdut, reduir les ràtios d’alumnes per classe, denunciar l’excés de burocràcia i la falta de recursos per garantir l’escola inclusiva. Aquest conflicte es podria endurir amb l’anunci d’ una vaga de cinc dies durant el mes de març.

Aquest article analitza de manera comparada les condicions dels docents catalans respecte als seus col·legues espanyols i europeus, no només pel que fa als salaris, sinó també a les hores de treball, les ràtios d’alumnes per classe, les ajudes socials i el nivell d’estrès laboral[1]. L’objectiu és aportar evidència que contribueixi al debat públic i acadèmic, i que serveixi per repensar les polítiques educatives des d’una perspectiva de justícia i sostenibilitat.

Salaris comparats amb la Unió Europea

Segons dades d’Eurydice (2025), l’OCDE (2025) i el Ministeri de Política Territorial (2025), Catalunya se situa a la franja baixa de salaris de l’Europa occidental. El salari inicial d’un docent de secundària català és de 30.846 € anuals, per sota de Luxemburg (80.200 €), Alemanya (62926 €), Dinamarca (51619 €), Bèlgica (entre 43541-33988 €), Països Baixos (40723 €),  Suècia  (39 645 €) o Espanya (34,619).

Taula 1. Salaris dels professors de secundària (ESO i batxillerat) a la UE i a Catalunya (any 20/21)

[1] L’article utilitza dades agregades i estudis comparats; per a una anàlisi exhaustiva caldria també incorporar mostres qualitatives (entrevistes i estudis de cas).

Fonts: Elaboració pròpia a partir Eurydice/EACEA (2025), Departament d’Educació i Formació Professional per Catalunya (2026) i de dades de Ministeri de Política Territorial i Funció Pública (2025), (*) Depenent del lander.

La situació esdevé encara més greu si es té en compte el cost de vida: Catalunya té preus d’habitatge, alimentació i transport comparables als de les grans metròpolis europees, però amb salaris propers als d’Itàlia, Malta o Xipre. Aquest desajust provoca una pèrdua de poder adquisitiu i genera un efecte dissuasiu per a les noves generacions de professionals que podrien plantejar-se la docència com a carrera.

Progressió i pagues extraordinàries

En molts països europeus, els salaris inicials dels docents de secundària només són un punt de partida. A Alemanya, Bèlgica o els Països Baixos, la progressió salarial al llarg de la carrera és significativa, amb increments vinculats a mèrits, antiguitat i formació continuada. A Catalunya, en canvi, els mecanismes de progressió han estat limitats per retallades successives. Per exemple, es va reduir el complement salarial pels sexennis a partir de 2010,  un complement retributiu que reconeix l’experiència docent. La seva gestió ha estat un punt de fricció en la retribució del professorat català, i més de 500 docents d’arreu de Catalunya han interposat demandes judicials contra la Generalitat per deutes derivats de la seva meritació (Professors de Secundària, 2025).

A més, l’any 2010, les pagues extraordinàries dels professors catalans van quedar  limitades al 80% del salari mensual. Això es deu a que el complet específic de la nòmina es va congelar o se’n pagava només una part. Mentre que a altres comunitats autònomes es cobra íntegrament el complement específic i el complement pels sexennis de forma íntegra a les pagues extraordinàries, a Catalunya aquests conceptes han patit retallades més dures.

Concurs de càtedres

A Catalunya, no s’han convocat processos d’accés a càtedres d’ensenyament secundari des de fa més d’una dècada, fet que ha limitat la progressió professional del professorat i l’accés al complement retributiu associat a aquesta categoria. Mentrestant, en diverses comunitats autònomes sí que s’han dut a terme convocatòries d’accés al cos de catedràtics en els darrers anys —ja sigui mitjançant concursos de mèrits ordinaris o en el marc dels processos extraordinaris d’estabilització derivats de la normativa estatal—, com és el cas, entre d’altres, de Madrid (2019), Múrcia, País Basc i Castella i Lleó (2020), Extremadura (2021), Comunitat Valenciana i Galícia (2022), Andalusia, Aragó i Canàries (2023), o Astúries i Illes Balears (2024). Aquesta situació genera una percepció d’estancament professional i de greuge comparatiu respecte d’altres territoris on sí que s’ha mantingut oberta la via d’accés al cos de catedràtics (grup A1, nivell 26).

Pel que fa als països de la Unió Europea, les dades comparatives (Euridyce, 2025) mostren que gairebé tots els països europeus ofereixen algun tipus d’“allowance” o pagament addicional als docents, segons càrrecs o condicions específiques de treball, però no existeix un complement fix únic per càtedres. Així per exemple, a Finlàndia els salaris dels professors de secundària tendeixen a ser més alts que a Catalunya, perquè es requereixen qualificacions més altes. El mateix passa amb Dinamarca que paga salaris més alts ajustats al cost de vida i, a vegades, permet complements addicionals per càrrecs. França, Hongria i la major part dels països de la UE ofereixen pagaments per ensenyar en escoles desfavorides o en condicions especials, però no estan vinculats a un sistema de càtedres com a Catalunya, sinó que depenen de condicions específiques com l’ensenyament en escoles desfavorides o càrrecs administratius.

Hores i càrrega lectiva

Les dades de l’OCDE (2024) situen la jornada dels professors de secundària d’Espanya en més de 37’5 hores setmanals, de les quals 18 són de docència directa. El mateix passa amb els professors de Catalunya, amb una docència directa a l’aula de 18 hores setmanals. La resta del temps es destina a reunions de coordinació, guàrdies, tutories, avaluacions, preparació de les classes, correccions i tasques administratives. Tot i que la xifra pugui semblar moderada, l’evidència mostra que a la pràctica les hores reals superen sovint les 45 setmanals, especialment en períodes d’avaluació.

En comparació, en alguns sistemes europeus la docència obligatòria pot ser diferent en lower secondary i upper secondary. A Finlàndia —considerada un model educatiu— els docents imparteixen menys de 15 hores de classe setmanals, amb més temps per preparar sessions i innovar metodològicament. A Alemanya, la càrrega també és inferior a les 18 hores i els recursos de suport més abundants. Països com Malta presenten 15 hores lectives setmanals. El mateix passa amb els professors de Romania, que registren hores lectives de 17.4 h setmanals, per sota de l’estimació mitjana de la UE (19,6 hores). A altres països com Portugal, Bèlgica, Alemanya o els Països Baixos sovint tenen una docència lectiva de 20–27 h setmanals, que s’alinea amb la banda alta de la mitjana europea.

Ràtios d’alumnes per classe

Les ràtios són un altre element crític. A Catalunya, la mitjana se situa al voltant de 28 alumnes per aula en l’ESO i 32 al Batxillerat (Departament d’Educació, 2024). En canvi, a Dinamarca o Finlàndia les ràtios se situen entre 18 i 20 estudiants. Aquesta diferència afecta directament la qualitat educativa, la personalització de l’aprenentatge i el benestar emocional del professorat, que ha d’afrontar grups més nombrosos i heterogenis. Les dades de ràtios i càrrega horària de l’OCDE (2024) poden variar segons la font i el nivell educatiu, però mostren tendències consistents en el temps.

Ajuts socials i reconeixement

Un aspecte sovint oblidat en la comparació internacional és el de les ajudes socials i els beneficis associats a la professió. En països com França o Alemanya, el professorat gaudeix de descomptes en transport públic, ajudes a l’habitatge, assegurances mèdiques específiques, suport per conciliació familiar i programes de formació contínua subvencionats. Aquests beneficis contribueixen a estabilitzar la carrera docent i a reduir l’estrès associat a la professió.

A Catalunya, aquests suports són pràcticament inexistents. El contrast amb altres professions del sector públic —metges, jutges, bombers— evidencia un tracte desigual que reforça la percepció de manca de reconeixement i valor social del professorat. A més, la inexistència d’incentius addicionals per zones amb necessitats educatives especials o per la recerca educativa limita la motivació i la retenció de talent. A més, la manca d’incentius econòmics i socials contribueix a una menor retenció de professors experimentats i al risc de fugida cap a altres comunitats o països amb millors condicions.

Estrès i salut laboral

Diversos estudis (OECD, 2023; UNESCO, 2024) situen el professorat entre les professions amb més risc de patir estrès crònic, ansietat i burnout. A Catalunya, aqueste enqueste combinades apunten que més del 60% del professorat declara nivells d’estrès alts o molt alts, vinculats a la sobrecàrrega de feina, les dificultats de gestió d’aula i la manca de suport institucional.

Aquestes condicions afecten directament la salut física i mental dels docents, amb increments de fatiga, insomni, mal de cap i trastorns musculoesquelètics. La combinació de salaris baixos, hores extenses de docència, ràtios elevades i manca de reconeixement social amplifica l’estrès laboral, pot derivar en absentisme i rotació de personal, afectant també la qualitat de l’ensenyament i el compromís amb l’alumnat.

A nivell comparatiu, països com Finlàndia o Dinamarca ofereixen suport psicològic, temps de preparació més llarg, supervisió i recursos suficients per reduir l’estrès, demostrant que millorar les condicions laborals té un impacte directe sobre el benestar docent i els resultats educatius.

En síntesi, sense una intervenció política i social que millori ajuts, reconeixement i condicions de treball, l’estrès laboral continuarà erosionant la motivació i la retenció de professors a Catalunya, amb repercussions directes en el sistema educatiu.

Conclusions

La comparativa internacional mostra amb claredat que el professorat català parteix en desavantatge respecte a molts col·legues europeus. Salaris baixos, progressió professional estancada, hores de treball excessives, ràtios elevades i manca de beneficis socials conformen un escenari preocupant. A tot això s’hi afegeix un nivell d’estrès laboral que erosiona la motivació i la salut dels docents.

Si es vol garantir un sistema educatiu públic de qualitat i competitiu a escala europea, caldria revertir aquestes tendències: augmentar els salaris, reduir les ràtios, millorar els mecanismes de progressió professional i establir polítiques de suport i reconeixement social. En definitiva, situar el professorat al centre de la política educativa, no només com a transmissor de coneixement, sinó com a peça clau per al futur del país.

Bibliografia:

• Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (2026). Taules de retribució. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (2024). Estadística d’Educació 2023-2024. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
• Euronews/OCDE (2023). Stress and Well-being among Teachers in Europe. Brussel·les: Euronews Research.
• Eurydice/EACEA (2025). Teachers’ and School Heads’ Salaries and Allowances in Europe 2023/24. Brussel·les: European Commission.
• Ministeri de Política Territorial i Funció Pública (2025). Informe sobre retribucions públiques a Espanya. Madrid: Govern d’Espanya.
• OECD (2024). Education at a Glance 2024: OECD Indicators. París: OECD Publishing.
• Professors de Secundària (2025). Professors de Secundària (aspepc·sps) lluita per les retribucions: impugnem la nova ordre dels estadis i exigim el pagament del deute. https://secundaria.info/portal/article.php?sid=20250613084728
• UNESCO (2024). Global Report on Teachers’ Working Conditions. París: UNESCO.

Font: educational EVIDENCE

Drets: Creative Commons